Musica classica
La musica classica designa l'ensemble de la musica sabenta occidentala, en oposicion amb la musica populara, del començament de l'Edat Mejana fins a uèi.
Mai precisament, dins l'istòria de la musica, l'expression «classica» designa lo periòde de la segonda mitat del sègle XVIII al sègle XIX. De fach, lo desinterès de la fin del sègle XVIII e e del començament del sègle XIX (periòde classic) per la musica anciana e barròca, mas atanben l'importància de las formas novèlas, an fach oblidar l'eiretatge anterior e dempuèi l'expression «classica» designa totas las musicas sabentas occidentalas.
Los diferents periòdes de l'istòria de la musica son:
Musica de l'Edat Mejana (ca 500 - 1470)
Genèsi de la musica sabenta occidentala, d'en primièr monodica puèi polifonica; naissença de la notacion musicala, dels repertòris religioses e corteses etc.
Musica de la Renaissença (1470 - ca 1607)
Desvolopament de la polifonia sabenta (contrapunt) dins la musica sacrada e dins las cançons; volada de la musica instrumentala, etc.
Musica barròca (ca 1608 - 1750)
Maturitat de l'escritura polifonica e del contrapunt, desvolopament de la votz sola, de la musica instrumentala (sonatas, concertos), de l'opèra dins d'estils italian, francés (Tragedias liricas), germanic, etc.
Musica classica (1750 - 1820)
Construccions pus simplas mas enlargidas (sinfonias) ont la melodia ten una plaça importanta...
Musica romantica (1820 - 1900)
Escritura musicala que vòl exprimir las passions umanas; desvolopament de l'orquèstra...
Musica del sègle XX
Ruptura amb l'escritura tonala e ritmica classica; expressionisme germanic, impressionisme francés