Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre a l'era un matemàtich. Chërsù a Paris, apress avèj studià al colegi Masarin, dal 1775 al 1780 a mostra a la Scòla militar.Ant ël 1783 a l'é elegiù mèmber ëd l'Academia Fransèisa, al pòst ëd d'Alembert.Dal 1795 a mostra a l'École Normale. Sò travajJë studi che Legendre a l'ha soagnà 'd pì a son coj d'anàlisi infinitesimal e ëd geometrìa. Ij sò prim ëscrit publicà a son d'artìcoj ch'a fan part dël Traité de mécanique (1774) ëd sò professor, l'abà Marie, bele che ël nòm ëd Legendre a-i sia pà mensionà.Dël 1782 soa memòria Dissertation sur la question de balistique a vagna ël premi dl'académia ëd Berlin.A trata dla trajetòria d'un projétil ant un mojen arzistent.Apopré ëd cost'época a l'ha scrivù Recherches sur la figure des planètes, publicà ant le Memòrie dl'Academia fransèisa. Fonsion elìticheSò soget d'arserca prinsipal a son ëstàite le fonsion elìtiche, ansima a le quaj a l'ha travajà për pì 'd quarant'agn.Ant ël 1786 a arpija ël travaj d'Euler, Lagrange e Landen.Ij sò prim travaj publicà a son ëstàit doi artìcoj dël 1786 ant le Memòrie dl'Academia fransèisa, an sj'arch elìtich; ant ël 1792 a l'ha presentà a l'Academia na memòria an sij trassendent elìtich.Ël contnù ëd coste memòrie a l'é part dël prim volum dij sò Exercices de calcul intégral (1811), dont ël ters volum a conten j'arnomà tàule d'antëgraj elìtich da chiel calcolà, con na spiegassion dla fasson ch'a son ëstàite otnùe. Legendre a l'ha studià j'antëgraj elìtich dal 1786 al 1827, ma ij sò arzultà a son ëstàit bele che ignorà daj sò contemporani, fin-a che, ant ël 1827, j'arserche indipendente ëd doi giovo matemàtich dësconossù, Abel e Jacobi, a l'han daje ëd neuve base al soget, an arvolussionand-lo d'autut. Teorìa dij nùmerSò Théorie des nombres a l'é un travaj motobin amportant.Soa prima edission a l'é surtìa ant ël 1798, con ël tìtol Essai sur la théorie des nombres; na sconda edission a l'é dël 1808.Un prim suplement a l'é stàit publicà dël 1816 e në scond ant ël 1825.La tersa edission, con ël tìtol Théorie des nombres, a l'é surtìa dël 1830 an doi volum. Legendre a dimostra la lai ëd ressiprossità quadràtica, ciamà da Gauss ël bisó dl'aritmética.A l'é stàita smonùa la prima vira da Legendre ant le Memòrie dl'Academia dël 1785, ma con na dimostrassion nen completa. Atrassion dj'elissòidLegendre a l'é stàit autor ëd quatr memòrie amportante an s'ës soget.A l'ha fàit vëdde che ël teorema ëd Maclaurin rëspet a d'elissòid cofocaj a l'é giust për tute le posission dël pont esterior cand j'elissòid a son dij sòlid ëd rotassion. Métod dij mìnim quadràDël 1806 a l'é surtije sò Nouvelles méthodes pour la détermination des orbites des comètes, anté ch'a-i compariss la prima idèja publicà dël métod dij mìnim quadrà. J'element ëd geometrìaAn sò Éléments de géométrie, surtì dël 1794 e ch'a l'han avù vàire edission, a arpija j'Element d'Euclid, an rangiand mej l'euvra e an semplificand na bon-a part ëd proposission.Ës lìber a l'é 'n sucess.An cost'euvra a dimostra tra l'àotr che a l'é 'n nùmer irassional, an dasend dl'irassionalità ëd na dimostrassion pì sempia che cola ëd Lambert, bele ch'a jë smija ant ij prinsipi; a congetura che a sia trassendent. GeodesìaLegendre a l'ha travajà ëdcò an geodesìa e an particolar a la triangolassion dla Fransa. A pòrto sò nòm
Euvre prinsipaj
|