Jeanne Moreau

actriz francesa

Jeanne Moreau (23 de xineru de 1928X Distritu de París – 31 de xunetu de 2017VIII Distritu de París)[9] foi una gallardoniada actriz francesa, considerada como una de les intérpretes más emblemátiques de dichu país. Abanderada de la Nouvelle Vague, foi unu de los símbolos femeninos de la Europa de los años 1960 y una de les grandes actrices de la so dómina. Orson Welles considerar «La meyor actriz del mundu». Actriz de teatru, cine y televisión, foi tamién direutora de cine, teatru, ópera, guionista y escritora. En 1995 foi escoyida ente los cien estrelles más sexis de la historia del cine por Empire Magazine. Amestada mayormente al cine d'autor, goció de notable prestíu nel mediu cinematográficu.

Jeanne Moreau
presidente del xuráu del Festival de Cannes


René Clair - Tennessee Williams
presidente del xuráu del Festival de Cannes


Clint Eastwood - Francis Ford Coppola
President of the Jury at the Berlin International Film Festival (en) Traducir

Vida
NacimientuX Distritu de París[1]23 de xineru de 1928[2]
NacionalidáBandera de Francia Francia
ResidenciaParís
Llingua maternafrancés
MuerteVIII Distritu de París[3]31 de xunetu de 2017[4] (89 años)
SepulturaCementerio de Montmartre (es) Traducir
Familia
Casada conJean-Louis Richard (1949 – 1951)
William Friedkin (1977 – 1979)
Estudios
EstudiosConservatoire national supérieur d'art dramatique
Llingües falaesfrancés[5]
Alumna de‎Denis d'Inès‎
Oficiuactriz de cine, direutora de cine, cantante, guionista, música, productora de cine, actriz de teatru, actriz, artista d'estudiu, realizadora
Llugares de trabayuFrancia
Trabayos destacaosModerato cantabile (es) Traducir
Premios
Nominaciones
Miembru deAcademia de Bellas Artes (es) Traducir
Instrumentu musicalvoz
IMDbnm0603402
Cambiar los datos en Wikidata
Con Juliette Binoche.

Biografía

La so madre, Kathleen Sarah Buckley, nació en Lancashire, Inglaterra, y recalara en París como parte del grupu Tiller Girls p'actuar nel Folies-Bergère. El so padre, Anatole Désiré Moreau, tenía un restorán en Montmartre. Jeanne foi al Llicéu Edgar Quinet de París y formóse nel Conservatoriu de la mesma ciudá.

Debutó en teatru en 1947 nel Festival de Avignon y yá a los venti años integraba el repartu de la Comedia Francesa como'l miembru más nuevu nunca antes almitíu.

Ésitos de cine

El so filmografía más brillosu data de los años 1950 y 1960 cuando foi la musa de Louis Malle, François Truffaut, Michelangelo Antonioni, Luis Buñuel, Jacques Demy y Roger Vadim ente otru realizadores de la Nouvelle vague francesa. Tamién trabayó con Elia Kazan, Orson Welles, Peter Brook, Wim Wenders y otros famosos direutores.

Ente los sos filmes esenciales tienen de mentase Los amantes de 1962, La Mariee était en Noir, Ascenseur pour l'échafaud, "Il marinaio del Gilbilterra" de 1967 con Orson Wells, La nueche con Marcello Mastroianni, Le journal d'une femme de chambre, Viva Maria! (con Brigitte Bardot), La reina Margot (1954), Diálogos de carmelites, Les rellaciones peligroses con Gerard Philipe, Moderato cantabile y l'estraordinaria Jules et Jim.

Ente los sos filmes posteriores cúntense Querelle de Fassbinder, la película d'aición Nikita y L'amante de Jean-Jacques Annaud. En 1995 destacar pol so papel como Isabel, emperatriz de Rusia, na película pa TV Catalina La Grande, con Catherine Zeta-Jones como protagonista.

En 2002 interpretó a la so gran amiga, la escritora Marguerite Dures, nel filme Esi amor (Cet amour-là) y foi la favorita de direutores como François Ozon y l'israelín Amos Gitai, con quien rodó Plus tard (Dalgún día vas entender), Disengagement y Carmel.

Trabayos como direutora

En 1976 dirixó'l filme Lumière y en 1979 L'adolescente con Simone Signoret, con guiones que-y pertenecieron, amás d'un documental sobre Lillian Gish.

En setiembre de 2001 dirixó la ópera Attila de Verdi na Ópera de la Bastilla de París. Tamién dirixó Lulú d'Alban Berg.

Teatru

En teatru destacar en Pigmalión de Bernard Shaw, La gata sobre'l teyáu de cinc caliente y The Night of the Iguana de Tennessee Williams, La máquina infernal de Jean Cocteau y otres.

En 2001 encarnó memorablemente a la escritora Marguerite Dures en Cet amour-là. Moreau protagonizó dos filmes basaos nes sos noveles y foi dirixida por ella nun filme de 1972.

Cantante

Incursionó nel cantar con voz modesta, afinación perfecta y cautivante encantu. Grabó discos, fixo populares cantares como -y tourbillon de la vie, J'ai la memoire qui flanche y Oú-vas el to Mathilde y cantó xunto a Frank Sinatra nel Carnegie Hall en 1984.

Vida privada

Amiga de Jean Cocteau, Jean Genet, Henry Miller, Anaïs Nin y Marguerite Dures, tuvo amestada románticamente a Louis Malle, Lee Marvin, Tony Richardson y Pierre Cardin. Casóse con Jean Louis Richard, con quien tuvo al so fíu Jerome, y dempués con Theodoros Roubanis y William Friedkin.

Premios y honores

Amos Gitai y Jeanne Moreau, mientres el rodaxe de Plus Tard, 2008
  • Condecorada pol Gobiernu francés como Officier des Arts et des Lettres, Officier de l'Ordre National de la Légion d'Honneur y Commandeur de l'Ordre National du Mérite.
  • En 1960 foi premiada en Cannes como meyor actriz por Moderato Cantabile.
  • En 1965 foi la primer actriz francesa en ser portada de Time.
  • Nes ediciones de 1975 y de 1995 presidió'l xuráu del Festival de Cannes, la única actriz en presidilo dos veces.
  • En 1983 foi presidente del xuráu del Festival de Berlín.
  • En 1988 ganó'l Premiu Molière a la meyor actriz teatral por "-y récit de la servante Zerline" de Hermann Broch.
  • En 1992 recibió'l Lleón d'Oru por tola so carrera del Festival de Venecia.
  • En 1992 ganó'l Premiu César por La vieille qui marchait dans la mer.
  • En 1997 recibió'l Premiu Donostia del Festival de San Sebastián
  • En 1998 recibió'l tributu del American Academy of Motion Pictures.
  • En 1999 foi recipiente del Creteil International Women's Film Festival.
  • En xineru de 2001 foi la primer muyer nomada académica na Academie des beaux-arts de París.
  • En 2003 foi Palma d'Honor del Festival de Cannes.
  • Doctora honoris causa de la Universidá de Lancaster, Reinu Xuníu, y de la Universidá de la Ciudá de Nueva York.
  • En 1994 foi la única actriz francesa merecedora d'una retrospectiva nel MOMA.
  • Miembru honorariu del British Film Institute.
  • Foi presidenta del xuráu en Avoriaz (1981), Nueva Delhi (1985 y 1996), Montréal (1996) y Angers (2001).

Filmografía

Referencies

Enllaces esternos