Marion Aye

Marion Aye (n'ocasiones escritu Maryon Aye) (5 d'abril de 1903Chicago – 21 de xunetu de 1951Hollywood) foi una actriz teatral y de cine estauxunidense que destacó pola so actuación en delles películes de la década de 1920, principalmente comedies.

Marion Aye
Vida
NacimientuChicago5 d'abril de 1903[1]
NacionalidáBandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
MuerteHollywood21 de xunetu de 1951[1] (48 años)
SepulturaForest Lawn Memorial Park
Causa de la muerteintoxicación (es) Traducir
Oficiuactriz de teatruactriz de cine
IMDbnm0043735
Cambiar los datos en Wikidata

Nacida en Chicago, Illinois, foi "descubierta" pol llexendariu cineasta Mack Sennett. Amás d'actriz, yera una bona baillarina, talentu qu'exhibió en dellos filmes. Tamién actuó en dieciocho curtios del xéneru western xunto a Bob Reeves, dómina que marcó probablemente'l visu de la so carrera. Créese que'l so primer home, un axente de prensa, tuvo parte importante na seleición de Aye como una de les WAMPAS Baby Stars en 1922.

Filmografía

  • 1926: Irene .............. Helen Cheston
  • 1924: Carne de mar .......... Moza Marrat
  • 1924: L'últimu varón sobre la Tierra
  • 1923: The Meanest Man in the World ............. Nellie Clarke
  • 1923: The Eternal Three ........... Mucama
  • 1922: The Punctured Prince (curtiumetraxe) ............ Una vampireza
  • 1922: The Weak-End Party (curtiumetraxe) ........... Lily, la moza del cumpleaños
  • 1922: The Claim Jumpers (curtiumetraxe)
  • 1922: His Brother's Blood (curtiumetraxe)
  • 1922: West Meets East (curtiumetraxe)
  • 1922: Phantom of the Hills (curtiumetraxe)
  • 1922: No Man's Gold (curtiumetraxe)
  • 1922: Double Reward (curtiumetraxe)
  • 1922: Streak of Yellow (curtiumetraxe)
  • 1921: The Vengeance Trail .......... Grace Winwood
  • 1921: Montana Bill
  • 1921: The Hick (curtiumetraxe) .......... La fía del granxeru
  • 1920: Pretty Lady (curtiumetraxe)
  • 1919: Hearts and Flowers (Curtiumetraxe)

Suicidiu

El so aislamientu de la industria cinematográfica, qu'había práuticamente escaecíu a l'anterior estrella, anició'l so primer intentu de suicidiu en 1935. Nos años siguientes tuvo otros varios intentos, hasta que finalmente finó por unu d'ellos en 1951 en Hollywood, California, n'inxiriendo venenu nuna habitación d'un motel en Culver City. El so padre informó que la vía amurniada dempués de nun poder consiguir un papel pa televisión. El so segundu home, el comediante Ross Forester, taba angustiado, esplicando qu'él pensó que la so esposa taba bromiando alrodiu de la so decisión de quitar la vida.

Referencies

Enllaces esternos

Referencies