Otidiformes

Los otídidos (Otididae) son una familia d'aves de gran tamañu qu'inclúi a les avutardas y los sisones. El nome "avutarda" provién del llatín "otis tardienta", y significa "ave que se mueve amodo", dempués "utarda", al que s'añedir de nuevu "ave" pa formar "avutarda"Anguaño arrexuntar nel so propiu orde Otidiformes,[1] anque tradicionalmente clasificar en Gruiformes. Son de vezos principalmente terrestres, y tán acomuñaos a ambientes secos, abiertos y esteparios del Vieyu Mundu.

Otidiformes
Clasificación científica
Reinu:Animalia
Filu:Chordata
Clas:Aves
Superorde:Otidimorphae
Orde:Otidiformes
Wagler, 1830
Familia:Otididae
Rafinesque, 1815
Xéneros
  • Otis
  • Ardeotis
  • Chlamydotis
  • Neotis
  • Eupodotis
  • Lophotis
  • Afrotis
  • Lissotis
  • Houbaropsis
  • Sypheotides
  • Tetrax
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción

Machu de avutarda común
(Otis tardienta).
Sisón negru aliclaro
(Afrotis afraoides).
Sisón moñudo etíope
(Lophotis gindiana).
Sisón común (Tetrax tetrax).

Tolos otídidos son aves altes y abondo grandes. Los dos especies más grandes: la avutarda kori (Ardeotis kori) y la avutarda común (Otis tardienta) son les aves voladores más pesaes del mundu. Nestos dos especies los machos más grandes superen los 20 kg de pesu, y de media pesen 13,5 kg y pueden algamar un llargor total de 150 cm. La especie más pequeña ye'l sisón sisón somalín (Eupodotis humilis), que mide unos 40 cm y pesa alredor de 600 g. Na mayoría de les especies los machos son sustancialmente más grandes que les femes, con frecuencia un 30% más llargos y en dellos casos con un pesu de más del doble. Atopar ente los grupos d'aves con un mayor dimorfismu sexual. En dos de les sos especies, el sisón de moñu (Sypheotides indica) y el sisón bengalí (Houbaropsis bengalensis) esti dimorfismu inviértese y les femes adultes son llixeramente mayores que los machos.[2][3]

La coloración del so plumaxe ye predominantemente crípcita.[4] Les sos ales tienen 10 plumes primaries y ente 16-24 secundaries. Tienen ente 18-20 réctrices na cola.

Comportamientu

Les avutardas son omnívores y añeren na tierra. Caminen irguíes sobre los sos fuertes pates y grandes deos. Tienen les ales anchu y llargu, con patrones de plumaxe llamativos en vuelu. Munches tienen interesantes cortexos, nes que realicen aiciones como encher los sacos de los sos gargüelos, o alzar llamatives crestes. Les femes depositen de 3 a 5 güevos escuros y motudos, nuna zona escarbada nel suelu, onde los guaren elles soles.[5]

Son gregaries fuera de la dómina de cría, pero son bien acordaes y ye difícil averase a elles nos hábitat abiertos nos que se suelen atopar.[6]

La mayoría de les especies tán en peligru por causa de la perda del hábitat y de la caza, inclusive onde tán protexíos.[6]

Xéneros y especies

La familia Otididae inclúi once xénerus y 26 especies:[7]

  • Xéneru Otis
  • Xéneru Ardeotis
    • Ardeotis arabs - avutarda árabe;
    • Ardeotis kori - avutarda kori;
    • Ardeotis nigriceps - avutarda india;
    • Ardeotis australis - avutarda australiana;
  • Xéneru Chlamydotis
    • Chlamydotis undulata - avutarda hubara;
    • Chlamydotis macqueenii - avutarda hubara asiática;
  • Xéneru Neotis
    • Neotis ludwigii - avutarda de Namibia;
    • Neotis denhami - avutarda cafre;
    • Neotis heuglinii - avutarda somalín;
    • Neotis nuba - avutarda núbica;
  • Xéneru Eupodotis
  • Xéneru Lophotis
  • Xéneru Afrotis
    • Afrotis afra - sisón negru alioscuro;
    • Afrotis afraoides - sisón negru aliclaro;
  • Xéneru Lissotis
  • Xéneru Houbaropsis
    • Houbaropsis bengalensis - sisón bengalí;
  • Xéneru Sypheotides
    • Sypheotides indica - sisón de moñu;
  • Xéneru Tetrax

Referencies

  • Charles G. Sibley, Jon Y. Ahlquist (1990). Yale University Press: Phylogeny and Classification of the Birds : A Study in Molecular Evolution. ISBN:0300040857.
  • Alan G.Knox, Martin Collinson, Andreas J. Helbig, David T. Parkin & George Sangster (ochobre de 2002). «Taxonomic recommendations for British birds». Ibis p. 707-710 144 (4). 10.1046/j.1474-919X.2002.00110.x. 

Enllaces esternos