Patrimoniu de la Humanidá n'Austria
Austria cuenta anguaño con nueve sitios culturales declaraos Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco, amás d'un sitiu natural compartíu con otros países europeos consistente en dos fayedales primarios.[1] Amás tien trés bienes culturales inmateriales na Llista representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá.[2]
Bienes culturales y naturales
Austria cunta anguaño colos siguientes llugares declaraos como Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco:
Centru históricu de la ciudá de Salzburgu | |
Bien cultural inscritu en 1996. | |
Llocalización: Salzburgu | |
Zona de proteición: 236 ha. Zona de respetu: 467 ha. | |
|
Palaciu y xardinos de Schönbrunn | |
Bien cultural inscritu en 1996. | |
Llocalización: Viena | |
Zona de proteición: 186 ha. Zona de respetu: 261 ha. | |
|
Paisaxe cultural de Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut | |
Bien cultural inscritu en 1997. | |
Llocalización: Alta Austria / Salzburgu / Estiria | |
Zona de proteición: 28446 ha. Zona de respetu: 20014 ha. | |
|
Ferrocarril de Semmering | |
Bien cultural inscritu en 1998. | |
Llocalización: Baxa Austria / Estiria | |
Zona de proteición: 156 ha. Zona de respetu: 8581 ha. | |
|
Ciudá de Graz – Centru históricu y palaciu de Eggenberg | |
Bien cultural inscritu en 1999, estensión en 2010. | |
Llocalización: Estiria | |
Zona de proteición: 91,09 ha. Zona de respetu: 85,26 ha. | |
|
Paisaxe cultural de Wachau | |
Bien cultural inscritu en 2000. | |
Llocalización: Baxa Austria | |
Zona de proteición: 18387 ha. Zona de respetu: 2942 ha. | |
|
Centro históricu de Viena | |
Bien cultural inscritu en 2001, en peligru dende 2017.[9] | |
Llocalización: Viena | |
Zona de proteición: 371 ha. Zona de respetu: 462 ha. | |
|
Paisaxe cultural de Fertö / Neusiedlersee | |
Bien cultural inscritu en 2001. | |
Esti bien ye compartíu con Hungría | |
Llocalización: Burgenland (Austria) / Győr-Moson-Sopron (Hungría) | |
Zona de proteición: 52413 ha. Zona de respetu: 40119 ha. | |
|
Palafitos de la redolada de los Alpes | |
Bien cultural inscritu en 2011. | |
Esti bien ye compartíu con Alemaña, Eslovenia, Francia, Italia y Suiza | |
Llocalización: Alta Austria / Carintia | |
Zona de proteición: 274 ha. Zona de respetu: 3961 ha. | |
|
Fayedales primarios de los Cárpatos y otres rexones d'Europa | |
Bien natural inscritu en 2007, estensión en 2011 y 2017. | |
Esti bien ye compartíu con Albania, Albania, Bélxica, Bulgaria, Croacia, Italia, Polonia, Rumanía, Eslovaquia, Eslovenia, España y Ucraína | |
Llocalización: Baxa Austria / Estiria / Alta Austria | |
Zona de proteición: 58.353,04 ha. Zona de respetu: 191.413,09 ha. | |
| |
Múltiples allugamientos: Selva de Dürrenstein y Parque nacional Kalkalpen. |
Llocalización del Patrimoniu de la Humanidá n'Austria. * Sitiu compartíu con Hungría - ** Sitio compartíu con Alemaña, Eslovenia, Francia, Italia y Suiza ***Fayedales primarios d'Europa, compartíu con otros países europeos |
Llista indicativa
La inscripción nesta llista ye la primer etapa pa cualesquier futura candidatura. Austria, que la so llista indicativa foi revisada per últimu vegada'l 11 de xunetu de 2014,[14] presentó los siguientes sitios:
Bregenzerwald (Monte de Bregenz) Bien cultural Propuestu en 1994 | |
Abadía de Kremsmünster Bien cultural Propuestu en 1994 | |
Abadía de Heiligenkreuz Bien cultural Propuestu en 1994 | |
Castiellu de Hochosterwitz Bien cultural Propuestu en 1994 | |
Catedral de Gurk Bien cultural Propuestu en 1994 | |
Paisaxe cultural de "Innsbruck-Nordkette / Karwendel" Bien cultural Propuestu en 2002 | |
Camín de fierro col Erzberg y la ciudá vieya de Steyr Bien cultural Propuestu en 2002 | |
Parque nacional Hohe Tauern Bien natural Propuestu en 2003 | |
Fronteres del Imperiu Romanu Bien cultural Propuestu en 2015 | |
Hall in Tirol - La ceca Bien cultural Propuestu en 2013 | |
Grandes spas d'Europa Bien cultural, compartíu con República Checa, Alemaña, Bélxica, Francia, Italia y Reinu Xuníu. Propuestu en 2014 | |
Fronteres del Imperiu Romanu Bien cultural Propuestu en 2015 | |
Großglockner Hochalpenstraßy Bien cultural Propuestu en 2016 |
Patrimoniu cultural inmaterial
Anguaño Austria tien tres elementos inscritos na llista del Patrimoniu Cultural Inmaterial:
La cetrería, un patrimoniu humanu vivu | |
Bien inmaterial inscritu en 2011 (ampliáu en 2012 y 2016).[15] | |
Esti elementu ye compartíu con ' Alemaña, Arabia Saudita, Bélxica, Qatar, Corea del Sur, Emiratos Árabes Xuníos, España, Francia, Hungría, Italia, Kazakstán, Marruecos, Mongolia, Paquistán | |
| |
Schemenlaufen: desfile del antroxu d'Imst (Austria) | |
Bien inmaterial inscritu en 2012.[16] | |
| |
La equitación clásica y la Escuela Española d'Equitación de Viena | |
Bien inmaterial inscritu en 2015.[17] | |
|
Meyores práutiques de salvaguardia
L'artículu 18 de la convención de la Unesco de 2003 axusta que'l comité intergubernamental escueye dacuando ente les propuestes presentaes polos estaos partes, programes, proyeutos y actividaes de salvaguardia del patrimoniu cultural inmaterial que reflexen meyor los principios y oxetivos de la convención. Austria cunta con un proyeutu ente les meyores práutiques de salvaguardia so la denominación de Estratexa pa salvaguardar el patrimoniu cultural de l'artesanía tradicional: los centros rexonales artesanos[18], escoyíu en 2016.
Ver tamién Llista representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá.
Referencies
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Patrimoniu de la Humanidá n'Austria.
- UNESCO Patrimoniu de la Humanidá n'Austria (n'inglés)
- UNESCO Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá n'Austria (n'español)