Piacenza
Piacenza ye la capital de la provincia homónima na rexón d'Emilia-Romaña.
Piacenza | |||||
---|---|---|---|---|---|
Alministración | |||||
País | Italia | ||||
Rexón | Emilia-Romaña | ||||
Provincia | Provincia de Plasencia | ||||
Tipu d'entidá | comuña d'Italia | ||||
Nome oficial | Piacenza (it) | ||||
Nome llocal | Piacenza (it) | ||||
Códigu postal | 29121–29122 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 45°03′N 9°42′E / 45.05°N 9.7°E | ||||
Superficie | 118.24 km² | ||||
Altitú | 61 m | ||||
Llenda con | |||||
Demografía | |||||
Población | 102 465 hab. (1r xineru 2023) | ||||
Porcentaxe | ? % de Provincia de Plasencia 2.3% de Emilia-Romaña 0.17% de Italia | ||||
Densidá | 866,58 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Prefixu telefónicu | 0523 | ||||
Estaya horaria | UTC+01:00 (horariu estándar) UTC+02:00 (horariu de branu) | ||||
Llocalidaes hermaniaes | |||||
comune.piacenza.it | |||||
Xeografía
Piacenza ta asitiada na llanura padana a una altitú de 61 metros sobre'l nivel del mar, en #orellar sur del Po, onde conflúin el ríu Trebbia al oeste y la riega Nure al este de la ciudá. A una quincena de quilómetros en direición sur, apaecen los cayentes de les llombes piacentinas, primeros espardimientos de los apeninos ligures. La so posición xeográfica determinó siempres a la suerte estratéxicu-militar y #convertir un importante nodo nes infraestructures del tresporte automovilísticu y ferroviariu.
Historia
Nel añu 790, una capitular del rei carolinxu d'Italia, Pipino (†810), na qu'actuaba en nome del so padre Carlomagno, prohibía a los ciudadanos de Piacenza conceder por aciu deliberación la ciudadanía a quien dependieren del rei, dexando asina que daquién escapara del control d'ésti.[1]
La ciudá fíxose célebre'l 10 de mayu de 1847 cuando tuvo llugar l'anexón a El Piamonte, qu'empecipió'l llargu procesu de la Unificación d'Italia, que remató en 1870 cola incorporación de los Estaos Pontificios.
Monumentos y llugares d'interés
Piacenza dispón d'un considerable patrimoniu artísticu, frutu de la historia milenaria que la caracteriza.
Arquiteutura relixosa
- La Catedral
- La basílica de San Antonio.
- La basílica di San Savino.
- La basílica de Franciscu d'Asís #atopar na Piazza Cavalli nel encruz cola cai XX Settembre. Construyida n'estilu góticu lombardu del sieglu XII (1278-1373). Sobre la fachada pueden reparase dos contrafuertes, un rosetón, un cumal y dellos pináculos, mientres los arbotantes tán presentes a los llaterales; sobre'l llau derechu, entá esiste una parte de los claustros de los que queda un pórticu. Nel so interior, decoráu de frescos de los sieglos XV y [Sieglu XVI|XVI], vien proclamada l'anexón de la ciudá al Reinu de Cerdeña (1720-1861) en 1848. El portal central tien na so parte cimera una vidrera cola imaxe de San Francisco Estigmatizáu.
Demografía
Gráfica d'evolución de Piacenza ente 1861 y 2001 |
Llocalidaes hermaniaes
Les ciudaes hermaniaes con Piacenza son:
Referencies
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Piacenza .