Alfred Kastler
Alfred Kastler (Guebwiller, França 1902 - Bandol 1984)[1] fou un físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1966 per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms.[2][3][4][5][6][7]
Biografia
Kastler va néixer el 3 de maig de 1902 a Guebwiller (Alsàcia, Imperi Alemany- en aquells moments formava part d'Alemanya però que avui dia forma part de França-) i més tard va anar al Lycée Bartholdi de Colmar, Alsàcia, i a l'École Normale Supérieure de París el 1921. Després dels seus estudis, el 1926 va començar a ensenyar física al Lycée de Mülhausen, i després va ensenyar a la Universitat de Bordeus, on va ser professor universitari fins al 1941. Georges Bruhat li va demanar que tornés a l'École Normale Supérieure, on finalment va obtenir una càtedra el 1952.
Col·laborant amb Jean Brossel, va investigar la mecànica quàntica, la interacció entre la llum i els àtoms i l’espectroscòpia. Kastler, treballant en la combinació de ressonància òptica i ressonància magnètica, va desenvolupar la tècnica del bombament òptic. Aquests treballs van portar a la finalització de la teoria dels làsers i màsers.
Va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1966 «pel descobriment i desenvolupament de mètodes òptics per estudiar les ressonàncies hertzianes en els àtoms».
Va ser president de la junta de l'Institut d'Òptica Teòrica i Aplicada i va ser el primer president de l'organització no governamental (ONG) Action Against Hunger.[8][9][10]
Kastler també va escriure poesia (en alemany). El 1971 va publicar Europa, ma patrie: Deutsche Lieder eines französischen Europäers (és a dir, 'Europa, la meva pàtria: cançons alemanyes d'un europeu francès').
El 1976, Kastler va ser elegit membre de la American Philosophical Society.[11]
El 1978 esdevingué membre estranger de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos.[12]
El 1979, Kastler va rebre la medalla Wilhelm Exner.[13]
Kastler morí el 7 de gener de 1984 a la ciutat de Bandol, situada a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Recerca científica
Laboratori Kastler-Brossel
Col·laborant amb Jean Brossel[14][15][16] va realitzar investigacions al voltant de la mecànica quàntica,[17][18][19] la interacció entre llum i àtoms i l'espectroscòpia.[20][21][22][23][24][25][26] Treballant amb la combinació de la ressonància òptica i la ressonància magnètica[27][28][29] va desenvolupar la tècnica de bombament òptic.[30][31][32]Aquests treballs van portar a la finalització de la teoria del làser-màser.[33][34][35]
El professor Kastler va passar la major part de la seva carrera investigadora a l’École Normale Supérieure, on va començar després de la guerra amb el seu alumne, Jean Brossel, un petit grup de recerca sobre espectroscòpia.[36]
Durant els quaranta anys següents, aquest grup ha format molts joves físics i ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament de la ciència de la Física atòmica a França. El Laboratoire de Spectroscopie hertzienne va passar a dir-se Laboratoire Kastler-Brossel el 1994 i té una part del seu laboratori a la Universitat Pierre i Marie Curie, principalment a l’École Normale Supérieure.
Política global
Va ser un dels signants de l'acord de convocatòria d'una convenció per redactar una constitució mundial.[37][38] Com a resultat, per primera vegada en la història de la humanitat, es va convocar una Assemblea Constituent Mundial per redactar i adoptar la Constitució per a la Federació de la Terra.[39]
Mort
El professor Kastler va morir el 7 de gener de 1984 a Bandòu, França.[40]
Referències
Bibliografia
- Nobelstiftelsen. Elsevier Publishing Company. Nobel Lectures, Physics 1963–1970, 1972. ISBN 0-444-40993-9.
- Kastler A «Optical Methods for Studying Hertzian Resonances». Science, Octubrer 1967, pàg. 214–221. Bibcode: 1967Sci...158..214K. DOI: 10.1126/science.158.3798.214. PMID: 17839496.
- Kastler A «Applications of polarimetry to infra-red and micro-wave spectroscopy». Nature, July 1950, pàg. 113. Bibcode: 1950Natur.166..113K. DOI: 10.1038/166113a0. PMID: 15439165.
- J.R. Singer, Masers, John Whiley and Sons Inc., 1959.
- J. Vanier, C. Audoin, The Quantum Physics of Atomic Frequency Standards, Adam Hilger, Bristol, 1989.
- Boris I. Kochelaev. World Scientific. The beginning of paramagnetic resonance, 1995, p. 100. ISBN 981-02-2114-2.
- S.A. Altshuler «none» (en russian). Soviet Physics Doklady, 1952, pàg. 1235.
- Proctor, W.; Tanttila, W. «Saturation of Nuclear Electric Quadrupole Energy Levels by Ultrasonic Excitation». Physical Review, 1955, pàg. 1854. Bibcode: 1955PhRv...98Q1854P. DOI: 10.1103/PhysRev.98.1854.
- «Paramagnetic absorption of sound» (en russian). Soviet Physics Uspekhi, 1961, pàg. 459.
- Jacobsen, E.; Shiren, N.; Tucker, E. «Effects of 9.2-kMc/sec Ultrasonics on Electron Spin Resonances in Quartz». Physical Review Letters, 1959, pàg. 81. Bibcode: 1959PhRvL...3...81J. DOI: 10.1103/PhysRevLett.3.81.
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Kastler |
- «Alfred Kastler» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.