Alfred Kastler
Alfred Kastler (3 de mayu de 1902, Guebwiller – 7 de xineru de 1984, Bandol) foi un físicu francés, ganador del Premiu Nobel de Física en 1966.
Alfred Kastler | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1979 - 1984 - Françoise Giroud →
| |||||||
Vida | |||||||
Nacimientu | Guebwiller[1], 3 de mayu de 1902[2] | ||||||
Nacionalidá | Francia | ||||||
Muerte | Bandol[3], 7 de xineru de 1984[2] (81 años) | ||||||
Sepultura | Bures-sur-Yvette[4] | ||||||
Familia | |||||||
Fíos/es | Claude Kastler Daniel Kastler | ||||||
Estudios | |||||||
Estudios | École normale supérieure Facultad de Ciencias de París (es) 1935) doctoráu | ||||||
Nivel d'estudios | doctoráu (física) | ||||||
Direutor de tesis | Pierre Daure | ||||||
Direutor de tesis de | Claude Cohen-Tannoudji Gérard Daury Françoise Rioux-Damidau (en) | ||||||
Llingües falaes | alemán francés[5] | ||||||
Oficiu | físicu, poeta, profesor universitariu, investigador | ||||||
Emplegadores | Facultad de Ciencias de París (es) | ||||||
Trabayos destacaos | bombeo óptico (es) Nuclear acoustic resonance (en) | ||||||
Premios | ver
| ||||||
Nominaciones | ver
| ||||||
Miembru de | Academia de Ciencies de la RDA Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina[14] Academia Francesa de les Ciencies[15] Academia de Ciencies d'Hungría Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos Académie Internationale d’Histoire des Sciences (es) Academia Polaca de Ciencies[16] Polish Physical Society (en) Real Academia Flamenca de Ciencias y Artes de Bélgica (es) | ||||||
Kastler foi al llicéu Bartholdi en Colmar (Alsacia), y de ende foi a la École Normale Supérieure en París en 1921. Dempués de los sos estudios, en 1926 empezó a enseñar física nel llicéu de Mulhouse, y enseñó na Universidá de Burdeos, onde foi profesor universitariu hasta 1941. Georges Bruhat preguntó-y si quería tornar a la École Normale Supérieure, onde finalmente llogró la so cátedra en 1952.
Collaborando con Jean Brossel, investigó la mecánica cuántica, la interaición ente lluz y átomos, y la espectroscopia. Kastler, trabayando en combinación de resonancia óptica y resonancia magnética, desenvolvió la téunica de optical pumping. Estos trabayos sirviéron-y pa la terminación de la teoría de láseres y máseres.
Ganó'l Premiu Nobel de Física en 1966 «pol descubrimientu y desarrollu de métodos ópticos pal estudiu de les resonancies hercianes nos átomos».
Foi presidente de la mesa directiva del Institut d'optique théorique et appliquée y fundador d'Aición Contra la Fame.[17]
Llaboratoriu Kastler-Brossel
Nos cuarenta años que siguieron, el so grupu de mozos físicos fixeron meyores significatives nel desarrollu de la física atómica en Francia. El Llaboratoriu de Espectroscopia herciana foi rebautizado Laboratoire Kastler-Brossel en 1994.
Referencies
Bibliografía
- Nobelstiftelsen (1972). Nobel Lectures, Physics 1963-1970. Ámsterdam: Elsevier Publishing Company. ISBN 0444409939.
- Oeuvre Scientifique, 2 vols. Ed. CNRS, 1988
- Alfred Kastler: Tiere sind unsere biologischen Brüder. In: Unesco-Dienst. Heft 3. 1979
- Kastler Optisches Pumpen als Beispiel internationaler Zusammenarbeit, Physikalische Blätter, agostu 1967
- Kastler A (ochobre 1967). «Optical Methods for Studying Hertzian Resonances». Science (revista) 158 (3798): páxs. 214–221. doi: . PMID 17839496.
- La diffusion de la lumiére par les milieux troubles; influence de la grosseur des particules, Paris: Hermann 1952
- Kastler A (xunetu 1950). «Applications of polarimetry to infra-red and micro-wave spectroscopy». Nature 166 (4211): páxs. 113. doi: . PMID 15439165.
- Recherches sur la fluorescence visible de la vapeur de mercure, Paris: Masson 1935
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Alfred Kastler .
- Alfred Kastler