Angélica Morales Soriano
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
María Ángeles Morales Soriano, més coneguda com a Angélica Morales, (Terol, 14 d'agost de 1970) és una escriptora, actriu i directora teatral espanyola.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1970 (53 anys) Terol (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, actriu, directora de teatre |
Premis
| |
A l'any 2017, la seva novel·la Dones trencades va ser seleccionada entre les deu finalistes al Premi Planeta.
Biografia
Llicenciada en Història Antiga per la Universitat de València, diplomada en escriptura jeroglífica per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València i diplomada en art dramàtic per l'Escola de l'Actor de València.[3]
Va fundar la seva pròpia companyia anomenada La dona bàsica, amb la qual ha produït i dirigit diverses obres. Entre elles destaca Més sola que la una, escrita i dirigida per Morales, que en 1999 va rebre el premi a la millor actriu i el segon premi al millor muntatge en l'IV Certamen Nacional de Teatre de Butxaca celebrada a Logronyo i en 2000 el premi a la millor actriu en el Festival de Teatre de Foyos (València).
Ha format part de la companyia Dónes Mòbils i ha dirigit el Grup de Teatre Universitari En Obres de la Universitat de Saragossa.
Ha participat com a actriu de repartiment en els llargmetratges de Vicente Aranda, Gelosia, (1999) i Joana la boja (2001). Així mateix ha estat actriu protagonista en diversos curtmetratges i mediometrajes, com a Amant, dirigit per Víctor Lope Salvador (1989) o A la deriva (Treibgut) (2009), de Franziska Löwe (Escola de Cinema de Berlín).
Literatura
En 2006 va iniciar la seva carrera literària amb la publicació de Benet XIII, el papa Lluna: L'home que va ser pedra, una biografia novelada del Papa Lluna.
En 2011 va publicar el seu primer poemari Desmemòria, que va resultar guanyador del Premi Internacional de Poesia Miguel Labordeta atorgat pel Govern d'Aragó i que va ser un dels finalistes del Premi Ausias March al millor poemari de 2012. Des de llavors ha conreat principalment la poesia, rebent diversos premis.
Premis literaris
- Premi Internacional de Poesia Miguel Labordeta (2011)
- Premi Internacional de Poesia Ciutat de Las Palmas de Gran Canaria (2013)
- IX Concurs Literari Internacional Ángel Ganivet (2015)
- XLVIII Premi Ciutat d'Alcalá de Poesia (2017)
- XVII Premi de Poesia Vicente Núñez (2017)
- 42 Premi Vila de Martorell (2017)
- XXVII Premi Nacional de Poesia Poeta Mario López (2019)
- V Premi Internacional de Poesia Gabriel Celaya (2021)
Obra publicada
Narrativa
- Benet XIII, el papa Lluna: L'home que va ser pedra (2006, Editorial Delsan)
- Pell de lagarta (2007, Editorial Certesa)
- Estimar en dimarts (2009, Editorial Certesa)
- La fugida del cranc (2010, Editorial Mira)
- Escuradents xinesos (2015, Editorial Mira)
- Dones trencades (2018, Editorial TerueliGRáfica)
- Tu seràs la següent (2021)
- Mort d'una youtuber (2022)
- Morrió de gos (2022)
- La casa dels fils trencats (Destinació, 2023)
Poesia
- Desmemòria (2012, editat pel Govern d'Aragó)
- Ase món (2014, editat per l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria)
- Monopolis (2014, editat per Premses de la Universitat de Saragossa)
- Derelictes (2016, editat per GEEPP Edicions)
- Espanya tota (2018, editat per Hiperión)
- Les nenes coixes (2019, Edicions En Fugida)
- El somni de la iguana (2020, Utopia Llibres)
- #Medea ha tornat (2021, Pregunta Edicions)
- El meu pare compta monedes (2022, Edicions El Gall d'Or)