Badia

Per a altres significats, vegeu «Badia (desambiguació)».

Una badia és una entrada de mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins, contraposant-se en certa manera als golfs. És a dir, una concavitat en la línia costanera formada pels moviments de la mar o d'un llac. Una badia és el concepte oposat d'un cap o una península. Una badia llarga o de gran superfície es considera un golf, mentre que una badia molt estreta és un fiord o ria (formació típica de Galícia). Una badia també es pot dir rada en català, quan permet arrecerar-hi vaixells. Una cala és una badia petita, normalment estreta, típica de la costa Mediterrània a diversos llocs, similar o igual a la calanca occitana. També hi ha el concepte de líman (estuari d'un riu que desemboca a la mar Negra o d'Azov, pràcticament tancat per un cordó de sorra).^[1]

Badia en el dret de la mar

En el sentit de la Llei del Mar (vegeu Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, article 10), "vol dir "badia" a tota escotadura ben determinada, la penetració de la qual, terra endins, en relació a l'amplada de la seva boca, ja que conté aigües voltades i constitueix més que una simple inflexió de la costa. Tanmateix, l'escotadura no es considerarà una badia si la seva superfície no és igual o superior a la d'un semicercle que tingui per diàmetre la boca d'aquesta escotadura."