Bill Paxton

Fill de John Lane Paxton (empresari) i de Mary Lou Paxton (el nom de soltera era Mary Lou Gray), Bill Paxton es va traslladar a la ciutat de Los Angeles quan tenia 18 anys, on va trobar feina a la indústria del cinema de la mà de Roger Corman.^[1][2] Després d'uns anys, es va traslladar a Nova York, on va estudiar interpretació a la Universitat de Nova York.^[2]

Va contraure matrimoni en dues ocasions, la primera amb Kelly Rowan. Van estar junts un any, de 1979 a 1980, quan finalment es van divorciar. Després es va casar amb Louise Newbury el 1987, a la qual va conèixer en un autobús a Londres (Regne Unit) i van estar junts fins que ell es va morir. La parella va tenir dos fills en comú, James Paxton (nascut en 1994) i Lydia Paxton (nascuda en 1997).^[2]

Streets of Fire (1984), Terminator (1984) o Aliens (1986) són alguns exemples dels inicis coneguts de Paxton com a actor. Tant Terminator com Aliens van ser dirigides per James Cameron i es van convertir en un èxit de crítica i públic, la qual cosa va afavorir la carrera de l'actor. Després va participar en pel·lícules de poca repercussió i va tornar a rodar a les ordres de James Cameron en True Lies (1994), protagonitzada per Arnold Schwarzenegger i Jamie Lee Curtis i que va aconseguir recaptar 370 milions de dòlars a tot el món.^[3]

Apol·lo 13 (1995) i Twister (1996) van ser els seus següents èxits. En la primera va treballar al costat de Tom Hanks, Ed Harris i Kevin Bacon, i es va aconseguir recaptar 355 milions de dòlars, la pel·lícula va tenir nou nominacions als Oscar, incloent l'Oscar a la millor pel·lícula, i Paxton va guanyar el Premi del Sindicat d'Actors al Millor repartiment.^[4][5][6] Amb Twister, pel·lícula dirigida per Jan de Bont i que va protagonitzar al costat d'Helen Hunt i Philip Seymour Hoffman, es va aconseguir recaptar 500 milions de dòlars a tot el món.^[7]

Un any després d'aquest llargmetratge va tornar a treballar a les ordres de James Cameron en Titanic (1997), interpretant a Brock Lovett, l'empresari obsessionat amb les restes del Titanic. La pel·lícula es va convertir en un extraordinari èxit, recaptant més de 1800 milions de dòlars en tot el planeta i guanyant onze Oscars, incloent l'Oscar a la millor pel·lícula.^[7][8] Després de l'èxit de Titanic, Paxton va protagonitzar un telefilme, A Bright Shining Lie (1998), que li va suposar una candidatura al Globus d'Or al millor actor de miniserie o telefilm.^[4] A la dècada dels 2000 va participar en pel·lícules com Vertical Limit (2000), en la qual compartia cartell amb Chris O'Donnell, O-571 (2000) o en les seqüeles de Spy Kids, Spy Kids 2: The Island of Lost Dreams (2002) i Spy Kids 3-D: Game Over (2003), ambdues protagonitzades per Antonio Banderas. D'altra banda, va protagonitzar l'adaptació al cinema de Thunderbirds (2004) juntament amb Ben Kingsley i Vanessa Anne Hudgens, que no va funcionar en taquilla com s'esperava i amb prou feines va rebre suport de la premsa especialitzada.^[7][9]

Protagonitzà la sèrie Big Love al costat de Jeanne Tripplehorn, Amanda Seyfried i Chloë Sevigny des de 2006. Pel seu paper va ser guardonat en tres ocasions al Globus d'or en la categoria de Millor actor de sèrie de televisió dramàtica i als Emmy.^[10] El 2011 va estrenar Knockout, pel·lícula en la qual actua al costat de Channing Tatum, Michael Douglas, Ewan McGregor i Antonio Banderas.

EL 2012 va protagonitzar la minisèrie televisiva Hatfields & McCoys, al costat de Kevin Costner i dirigida per Kevin Reynolds. Paxton va ser nominat a l'Emmy en la categoria a millor actor principal en minisèrie, que finalment va guanyar el seu company de repartiment Kevin Costner. La minisèrie consta de tres capítols i va ser emesa pel canal Història.

Cinema

Televisió