Ciències socials
 Aquest article forma part de la sèrie Ciència |
| Disciplines científiques |
| Mètode i recerca |
| Epistemologia |
| Evolució científica |
| Formals |
| Naturals |
| Medi físic |
| Astronomia · Geografia · |
| Vida |
| Biologia · Genètica · |
| Humanitats |
| Ciències socials |
| Política · Economia · |
| Ciències humanes |
| Antropologia · Filosofia · Musicologia · Art · Literatura · Psicologia |
| Aplicades |
Cognitives · Materials · Salut · Enginyeria · Matemàtiques aplicades · Metrologia · Comportamentals · Comunicació · Informació |
Les ciències socials o humanes[1] són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats, malgrat que poden coincidir en metodologies d'investigació en algunes disciplines com l'antropologia, en el paper que atorguen a les dades i al mètode científic, mentre que es distancien de les ciències experimentals perquè inclouen les representacions mentals i els supòsits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observació).[2]
Algunes ciències socials són:[3]
Història
A l'Antiga Grècia no hi havia separació entre els tipus de ciència, tot era considerat coneixement. El positivisme va escindir les branques del saber, que havien crescut fins a exigir l'especialització dels estudiosos per la impossibilitat d'abastar-les completament. El terme ciències socials apareix per primer cop al segle xix, a una obra de William Thompson.
Des del segle xx la recerca va anar unida a l'estadística, buscant resultats comparables a altres àmbits científics. L'etnografia, però, va reivindicar la recerca qualitativa com a pròpia de les ciències socials, encara que compatible amb altres mètodes d'anàlisi.
El 2008 la investigadora Virginia Molina proposà l'aplicació de les ciències de la complexitat a les ciències socials.[5]
Antropologia cultural, antropologia social, etnologia i sociologia
A l'àmbit de les ciències socials hi ha discussions acadèmiques respecte l'antropologia social, la cultural i la sociologia a nivell de classificació i de denominació i semàntica.
Denominació
Alguns autors consideren que l'antropologia cultural és sinònima a la social[6][7] mentre que altres les diferencien.[8]
El nom antropologia cultural és especialment utilitzat a Amèrica del Nord. Alguns britànics també l'utilitzen.[9]
Classificació
Autors consideren que l'antropologia cultural és una branca de l'antropologia[6] mentre que altres consideren que l'antropologia social (baix la consideració de sinònima a la cultural) és una branca de la sociologia.[7] De la segona manera de pensar, Radcliffe-Brown l'anomenà "sociologia comparada".[10] També hi ha autors que pensen que la sociologia és una branca de l'antropologia social.[10]
Hi ha qui diferència l'antropologia social de la sociologia perquè els primers estudien als "salvatges" (societats no industrials) i els segons a les societats industrials. Açò suposa un problema alhora de definir les diferències entre "salvatges" o "primitius" i "moderns" o "industrials".[10] Altres diferenciacions són: el criteri d'estudi de la totalitat de les relacions (per a l'antropologia social) i les específiques a un problema (per a la sociologia); i el criteri de tècnica, on els antropòlegs s'aproximen als individus estudiats i els sociòlegs no.[11]
L'etnologia, segons l'ús que fan els britànics de la paraula, es diferència de l'antropologia social per investigar pobles del passat, relacionat amb l'arqueologia.[11]
Referències
Bibliografia
- Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X.
- Mair, Lucy. Introducción a la antropología social. 7a. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-2067-X.
- Puga, Cristina «Ciencias sociales. Un nuevo momento». Revista Mexicana de Sociología, 71, 2009, pàg. 105-131.
Vegeu també
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciències socials |