Consola de joc
Una consola de joc o videoconsola és un dispositiu electrònic dissenyat per a jugar a videojocs o jocs electrònics. Generalment el dispositiu de sortida és un televisor o un monitor d'ordinador. El dispositiu d'entrada principal és un controlador.[1]
Els videojocs poden ser en cartutxs de plàstic que protegixen una placa amb xips en els quals s'emmagatzema el videojoc en si, o també en disquet, targetes, CD o DVD, aquests dos últims formats òptics d'emmagatzemament són els que definitivament pareixen haver-se imposat actualment en les anomenades consoles de sobretaula, si bé la tendència sembla a l'abandó del disc estàndard, dvd o cd, per a altres discs per tal de dificultar la pirateria, com el cas de GameCube. El 2002, el format cartutx s'utilitza bàsicament per a consoles portàtils, mentre que per a les consoles normals s'utilitzen els dos últims formats de disc.
Des de la setena generació, les tres empreses que es disputen el mercat de sobretaula són Microsoft, Nintendo i Sony.
Història
En la Indústria dels videojocs, les videoconsoles han estat classificades en diferents generacions. Aquesta classificació la determina el seu temps de llançament i la tecnologia existent. Les empreses fabricadores llancen una nova consola en determinat temps (que pot variar entre 5 o 6 anys). D'altra banda, algunes generacions estan assenyalades per un nombre determinat de bits, (de la segona generació fins a la sisena generació). Les primeres videoconsoles que van aparèixer en el mercat eren tots els models amb processador de 8 bits. A partir de la tercera generació alguns fabricants ja presentaven equipaments de 16 bits. A partir d'aquesta quantitat, van anar eixint les generacions següents de consoles. Una consola de generació superior no ha de posseir necessàriament un processador de bus de dades de més bits, al contrari de la creença popular que pensa que cada generació dobla el nombre de l'anterior, ja que la potència d'un processador és determinat no solament pel seu ample de bus sinó per la seva estructura i velocitat. En les videoconsoles de generació recent ja no solament importa la potència de la unitat CPU sinó també el processador digital GPU que és el processador encarregat del maneig de gràfics en la consola. Cada peça té una certa quantitat bits i velocitats. La primera videoconsola portàtil va ser la Game Boy l'any 1987.
Mercat
La sisena generació de consoles (també anomenada "l'era dels 128 bits") comença a final del segle xx. La primera consola d'aquesta generació va ser la Sega Dreamcast, llançada al Japó el 27 de novembre de 1998,[2] seguida per la que fou la més gran reeixida comercial: la Playstation 2 de Sony, apareguda l'any 2000.[3]
A mitjan 2008, tres empreses es disputaven el mercat de videoconsoles de sobretaula (Microsoft amb la seva Xbox 360, Nintendo amb la Wii i Sony amb la seva PlayStation 3). D'altra banda, en el mercat portàtil es disputaven majoritàriament dues empreses (Nintendo amb Nintendo DS i Sony amb la seva PlayStation Portable).
Cronologia
Llista de videoconsoles
A. | marca i model | |
---|---|---|
9a | 2020 | Xbox Series |
2020 | PlayStation 5 | |
2022 | Playdate | |
2022 | Steam Deck | |
8a | 2017 | Nintendo Switch |
2013 | M.O.J.O. | |
2013 2016 | PlayStation 4 | |
2013 | Ouya | |
2011 | PS Vita | |
2011 2012 | 3DS | |
7a | 2010 | OnLive |
2010 | Pandora | |
2009 | Zeebo | |
2005 | Game Wave | |
2005 | Sony PSP PSP-2000 Slim & Lite PSP-3000 Brite PSPgo N1000 PSP Street E1000 | |
2006 | EVO: Phase One EVO Smart Console | |
2005 | GamePark GP2X | |
2004 | Nintendo DS | |
8a | 2013 | Microsoft Xbox One |
8a | 2012 | Nintendo Wii U |
6a | 2001 | GamePark GP32 |
6a | 2001 | Nintendo Game Boy Advance |
6a | 2000 | Sony PlayStation 2 |
6a | 2000 | Nuon |
5a | 1999 2000 2002 | Bandai WonderSwan |
4a 6a | 1993 2005 2008 | Sega Pico |
7a | 2007 | VTech V.Smile Pro |
7a | 2006 2007 | Sony PlayStation 3 |
7a | 2006 | Mattel HyperScan |
7a | 2005 | Tiger Gizmondo |
7a | 2005 | Microsoft Xbox 360 |
6a | 2003 2004 2005 | Nokia N-Gage |
6a | 2003 | Tapwave Zodiac |
6a | 2004 | VTech V.Smile |
4a | 1990 1994 | SNK Neo Geo Neo Geo CD |
4a | 1989 | Nintendo Game Boy |
7a | 2006 | Nintendo Wii |
6a | 2001 2002 | Nintendo GameCube Panasonic Q |
6a | 2001 2002 | Microsoft Xbox |
4a | 1990 | Sega Game Gear |
5a | 1998 | SNK Neo Geo Pocket |
6a | 1998 | Sega Dreamcast |
5a | 1995 | Bandai Denshi Manga Juku |
5a | 1994 | NEC PC-FX |
5a | 1994 | Bandai Playdia |
5a | 1993 | Panasonic 3DO |
4a | 1991 | Philips CD-i |
3a | 1983 1985 1987 | Nintendo Family Computer Nintendo Entertainment System Nintendo NES |
4a | 1990 1991 1992 | Nintendo Super Famicom Super Comboy Super Nintendo |
4a | 1989 | NEC PC Engine SuperGrafx |
4a | 1988 1989 1992 | Sega Mega Drive Sega Genesis Mega-CD |
4a | 1987 | NEC PC Engine TurboGrafx-16 TurboGrafx (PAL) |
5a | 1994 | Sega Saturn |
5a | 1994 2000 | Sony PlayStation PS one |
5a | 1995 | Nintendo Virtual Boy |
5a | 1995 | Casio Loopy |
5a | 1996 | Nintendo 64 |
5a | 1996 | Apple Pippin |
5a | 1995 | Sega Nomad |
4a | 1994 | NEC TurboExpress |
4a | 1990 | Bit Corporation Gamate |
5a | 1993 | Commodore Amiga CD32 |
4a | 1993 | Pioneer LaserActive |
5a | 1993 | Atari Jaguar Atari Jaguar CD |
5a | 1993 | Fujitsu FM Towns Marty |
4a | 1992 | Watara Supervision |
3a | 1985 | SG-1000 Mark III Sega Master System Master System II |
3a | 1990 | Amstrad GX4000 |
3a | 1990 | Commodore C64GS |
4a | 1989 | Atari Lynx |
3a | 1989 | View-Master Interactive Vision |
3a | 1987 | WoW Action Max |
3a | 1987 | Atari XEGS |
3a | 1986 | Atari 7800 |
2a | 1976 | VES / Fairchild Channel F |
1977 | Atari 2600 | |
1977 | Bally Astrocade | |
1977 | RCA Studio II | |
1978 1979 1982 1983 | Philips Videopac G7000 Magnavox Odyssey² Odyssey2 Philips Oddissey | |
1978 | OC-2000 | |
1978 | APF-M1000 | |
1979 | Mattel Intellivision | |
1979 | Microvision | |
1980 | Nintendo Game & Watch | |
1982 | Vectrex | |
1982 | ColecoVision | |
1982 | Atari 5200 | |
1982 1983 1986 | Bandai Arcadia Emerson Arcadia 2001 Hanimex HMG 2650 Home Arcade | |
1982 | VTech CreatiVision | |
1a | 1972 | [[|Odyssey]] |
1975 | Binatone TV Master | |
1975 | Atari Pong Sears Tele-Games | |
1976 | Coleco Telstar | |
1976 | APF TV Fun | |
1977 | Color TV-Game |
1a generació (1972-1977)
- 1972 Magnavox
- 1977 Color TV-Game
2a generació (1976-1983)
- RCA Studio II
- 1979 Intellivision
- PV-1000
- View-Master
- 1995 Casio Loopy
- Commodore 64 GS
- Amiga CD32
- GP2X
- Tapwave Zodiac
- Nokia N-Gage
- Nokia N-Gage QD
- Tiger Gizmondo
- Sony PSP
- Hyperscan
- Nuon
- Pandora
- Game Wave
- Zeebo
- Ouya
10a generació (?)
Vegeu també
Referències
Per a més informació
- Forster, Winnie. The Encyclopedia of Game Machines - Consoles, handheld & home computers 1972–2005. Gameplan, 2005. ISBN 978-3-00-015359-4. Arxivat 26 de maig 2005 a Wayback Machine.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consola de joc |
- Warning Games.com (català) i (castellà)
- Briconsola (català) i (castellà)
- VaDeJocs (català)