Cymbopogon
Cymbopogon o citronel·la és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.[1][2][3][4] Algunes espècies són conegudes popularment per les seves propietats culinàries i medicinals, a causa de la seva olor, semblant a la de les llimones (Citrus limon), en particular l'herba llimona (Cymbopogon citratus). Es creu que la llimona i el seu oli posseeixen propietats terapèutiques.[5][6] La citronel·la fa fins a 2 metres d'alçària i té les fulles llargues i estretes.[7][8][9][10][11]
 herba llimona  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | oli d'herba llimona i oli de citronel·la |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Subfamília | Panicoideae |
| Gènere | Cymbopogon Spreng., 1815 |
El terme deriva de les paraules gregues kymbe (κύμβη, 'vaixell') i pogon (πώγων, 'barba') "la qual cosa significa [que] en la majoria de les espècies, les espiguetes peludes es projecten a partir d'estructures en forma de vaixell".[12]
Taxonomia
- Cymbopogon citratus - Herba de llimona, jonc odorant[13]
- Cymbopogon nardus - Citronel·la[14]
- Cymbopogon flexuosus (DC) Stapf.
- Cymbopogon martinii - Palma-rosa[15]
Usos
Culinari
L'herba de citronella (Cymbopogon nardus i Cymbopogon winterianus) creix aproximadament 2 m i té tiges de base de color magenta. Aquestes espècies s'utilitzen per a la producció d’oli de citronel·la, que s'utilitza en sabons, com a repel·lent d'insectes (especialment mosquits i mosques domèstiques) en aerosols d'insectes i espelmes, i aromateràpia.[7][16] Els principals constituents químics de la citronel·la, el geraniol i el citronel·lol, són els antisèptics, d'aquí el seu ús en desinfectants i sabons domèstics. A més de la producció d'oli, l'herba de citronella també s'utilitza amb finalitats culinàries com a aromatitzant.
La llimona de les Índies Orientals (Cymbopogon flexuosus), també anomenada herba Cochin o herba Malabar, és originària de Cambodja, Vietnam, Laos, Índia, Sri Lanka, Birmània i Tailàndia, mentre que la llimona de les Índies Occidentals (Cymbopogon citratus) és nativa del sud-est asiàtic marítim. Tot i que tots dos es poden utilitzar indistintament, C. citratus és més adequat per cuinar.
A l'Índia, C. citratus s'utilitza com a herba medicinal i en perfums. C. citratus es consumeix com a te per a l'ansietat a la medicina popular brasilera,[17] però un estudi en humans no va trobar cap efecte.[18] El te va provocar una recurrència de dermatitis de contacte en un cas.[19] Al Carib, el te també s'elabora i es consumeix per augmentar la immunitat. Es diu Tanglad a les Filipines, on es creu que té beneficis per a la salut per al fetge i els ronyons.
Medicina
Un estudi va trobar que el te pot exercir un efecte de reforç de l'eritropoesi.[20]
Per exemple, l'herba llimona és òptima per a tractaments de bellesa, però també per combatre malalties com la malària, la pneumonia, diarrea, problemes digestius,[21] febre, mal de cap, flatulències o altres.[22]
Altres usos
En la màgia, a Hoodoo, la llimona és l'ingredient principal de l'oli de van van, un dels olis més populars que s'utilitzen en conjur.[23] L'herba de llimona s'utilitza en aquesta preparació i sola en hoodoo per protegir-se del mal, netejar espiritualment una casa i per portar bona sort en els afers amorosos.[24]
En apicultura, l'oli de llimona imita la feromona emesa per la glàndula Nasonov d'una abella per atreure les abelles cap a un rusc o un eixam.
En la indústria del perfum, els olis essencials de cybopogon són molt valorats.[25]
És un element culinari molt valorat per incloure al pollastre rostit a Filipines i Indonèsia.[26]
Espècies
El gènere cymbopogon comprèn 180 espècies, subespècies, varietats i subvarietats.[22] Les espècies del gènere inclouen:[27]
- Cymbopogon ambiguus
- Cymbopogon annamensis
- Cymbopogon bhutanicus
- Cymbopogon bombycinus
- Cymbopogon caesius
- Cymbopogon calcicola
- Cymbopogon calciphilus
- Cymbopogon cambogiensis
- Cymbopogon citratus
- Cymbopogon clandestinus
- Cymbopogon coloratus
- Cymbopogon commutatus
- Cymbopogon densiflorus
- Cymbopogon dependens
- Cymbopogon dieterlenii
- Cymbopogon distans
- Cymbopogon exsertus
- Cymbopogon flexuosus
- Cymbopogon gidarba
- Cymbopogon giganteus
- Cymbopogon globosus
- Cymbopogon goeringii
- Cymbopogon gratus
- Cymbopogon jwarancusa
- Cymbopogon khasianus
- Cymbopogon liangshanensis
- Cymbopogon mandalaiaensis
- Cymbopogon marginatus
- Cymbopogon martinii
- Cymbopogon mekongensis
- Cymbopogon microstachys
- Cymbopogon microthecus
- Cymbopogon minor
- Cymbopogon minutiflorus
- Cymbopogon nardus
- Cymbopogon nervatus
- Cymbopogon obtectus
- Cymbopogon osmastonii
- Cymbopogon pendulus
- Cymbopogon polyneuros
- Cymbopogon pospischilii
- Cymbopogon procerus
- Cymbopogon pruinosus
- Cymbopogon queenslandicus
- Cymbopogon quinhonensis
- Cymbopogon rectus
- Cymbopogon refractus
- Cymbopogon schoenanthus
- Cymbopogon tortilis
- Cymbopogon tungmaiensis
- Cymbopogon winterianus
- Cymbopogon xichangensis
- Antigament incloses[27]
Actualment es considera que algunes espècies s'han d'incloure en altres gèneres, comAndropogon, Exotheca, Hyparrhenia, Iseilema, Schizachyrium, i Themeda.
Referències
Bibliografia
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cymbopogon |
- Akhila, Anand. CRC Press. Essential Oil-Bearing Grasses - The genus Cymbopogon, 2010. ISBN 978-0-8493-7857-7.
- Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Zuloaga, Fernando O.; Judziewicz, Emmet J.; Filgueiras, Tarciso S.; Davis, Jerrold I.; Morrone, Osvaldo «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae)». Journal of Systematics and Evolution, 2, 2015, pàg. 117–137. DOI: 10.1111/jse.12150. ISSN: 1674-4918.
- Skendzic, Elizabeth; Columbus, J. Travis; Rosa, Cerros-Tlatilpa «Phylogenetics of Andropogoneae (Poaceae: Panicoideae) Based on Nuclear Ribosomal Internal Transcribed Spacer and Chloropcognom trnL–F Sequences». Aliso: A Journal of Systematic and Evolutionary Botany, 1, 2007, pàg. 530-544. DOI: 10.5642/aliso.20072301.40 [Consulta: 14 abril 2020].
- Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romaschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Teisher, Jordan K.; Clark, Lynn G.; Barberá, Patricia; Gillespie, Lynn J.; Zuloaga, Fernando O. «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae) II: An update and a comparison of two 2015 classifications». Journal of Systematics and Evolution, 4, 2017, pàg. 259–290. DOI: 10.1111/jse.12262. ISSN: 16744918.
- Koekemoer, Marinda. Guide to plant families of southern Africa, 2014. ISBN 978-1-919976-92-1. OCLC 890117816.
- Besnard, G.; Christin, P.-A.; Male, P.-J. G.; Coissac, E.; Ralimanana, H.; Vorontsova, M. S. «Phylogenomics and taxonomy of Lecomtelleae (Poaceae), an isolated panicoid lineage from Madagascar». Annals of Botany, 6, 2013, pàg. 1057–1066. DOI: 10.1093/aob/mct174. ISSN: 0305-7364. PMC: 3783238. PMID: 23985988.
- Grass Phylogeny Working Group II «New grass phylogeny resolves deep evolutionary relationships and discovers C4 origins». New Phytologist, 2, 2012, pàg. 304–312. DOI: 10.1111/j.1469-8137.2011.03972.x. ISSN: 0028-646X. PMID: 22115274.
- Morrone, Osvaldo; Aagesen, Lone; Scataglini, Maria A.; Salariato, Diego L.; Denham, Silvia S.; Chemisquy, Maria A.; Sede, Silvana M.; Giussani, Liliana M.; Kellogg, Elizabeth A.; Zuloaga, Fernando O. «Phylogeny of the Paniceae (Poaceae: Panicoideae): integrating pcognomid DNA sequences and morphology into a new classification». Cladistics, 4, 2012, pàg. 333–356. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2011.00384.x. ISSN: 0748-3007.
- Soreng, Robert J.; Peterson, Paul M.; Romschenko, Konstantin; Davidse, Gerrit; Zuloaga, Fernando O.; Judziewicz, Emmet J.; Filgueiras, Tarciso S.; Davis, Jerrold I.; Morrone, Osvaldo «A worldwide phylogenetic classification of the Poaceae (Gramineae)». Journal of Systematics and Evolution, 2, 2015, pàg. 117–137. DOI: 10.1111/jse.12150. ISSN: 1674-4918.
