Dret públic

El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat d'imperium.^[1][2] Són exemples de disciplines jurídiques incloses dins el concepte genèric de Dret Públic el Dret Penal, el Dret Constitucional, el Dret Financer i Tributari o el Dret Administratiu.

Regula les relacions entre l'Estat i els ciutadans.^[3][4]

La característica del dret públic és que els seus mandats no estan subjectes a l'autonomia de la voluntat que poguessin exercir les parts, és a dir, «no» poden ser modificats per les parts en ús legítim de la seva autonomia de la voluntat. Són mandats «irrenunciables i obligatoris», en virtut de ser manats en una relació de subordinació per l'Estat (en exercici legítim del principi d'imperi). La justificació és que han de ser acatats per tota la població.

També s'ha definit el dret públic com la part de l'ordenament jurídic que regula les relacions de supra ordenació i de subordinació entre el Estat i els particulars i les relacions de suprasubordinació, de subordinació i de coordinació dels òrgans i divisions funcionals de l'Estat entre si. El dret públic és dut a terme a través de les normes que el conformen.