Epistaxi
L'epistaxi és el nom mèdic de l'hemorràgia procedent de l'interior del nas.[1] La sang també pot fluir cap a l'estómac i provocar nàusees i vòmits.[2] En casos més greus, pot sortir sang per les dues fosses nasals.[3] Poques vegades el sagnat pot ser tan important que es produeixi una pressió arterial baixa.[1] Poques vegades la sang pot pujar pel conducte nasolacrimal i sortir per l'ull.[4]
Epistaxi produïda per un traumatisme facial jugant a rugbi | |
Tipus | hemorràgia i símptoma nasal |
---|---|
Classificació | |
CIM-11 | MD20 |
CIM-10 | R04.0 |
CIM-9 | 784.7 |
CIAP | R06 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0103674 |
DiseasesDB | 18327 |
MedlinePlus | 003106 |
eMedicine | 764719 i 863220 |
Patient UK | nosebleed-epistaxis-pro |
MeSH | D004844 |
UMLS CUI | C0014591 |
Entre els factors de risc s'inclouen traumes, com ara ficar-se el dit al nas, anticoagulants, hipertensió arterial, alcoholisme, al·lèrgies estacionals, temps sec i glucocorticoides inhalats.[5] Hi ha dos tipus: l'anterior, que és la forma més comuna; i la posterior, que és menys freqüent però més greu.[5] Les hemorràgies nasals anteriors generalment es produeixen en el plexe de Kiesselbach, mentre que les hemorràgies posteriors es produeixen generalment per l'artèria esfenopalatina.[5] El diagnòstic és per observació directa.[1]
La prevenció pot incloure l'ús de parafina al nas.[6] Inicialment, el tractament es fa generalment aplicant pressió durant almenys cinc minuts sobre la meitat inferior del nas.[7] Si això no és suficient, es pot utilitzar un tamponament nasal.[7] L'àcid tranexàmic també pot ser útil.[8] Si es continuen els episodis de sagnat, es recomana una rinoscòpia.[7]
Al voltant del 60% de les persones tenen hemorràgia nasal en algun moment de la seva vida.[9] Al voltant del 10% de les hemorràgies nasals són greus.[9] Les hemorràgies nasals poques vegades són mortals, representant només 4 dels 2,4 milions de morts als Estats Units el 1999.[10] Les hemorràgies nasals afecten amb més freqüència aquells menors de 10 anys i majors de 50 anys.[11]
Tractament
De l'epistaxi anterior, que és la més freqüent, és estar dret (o assegut), i prémer fent pinça amb els dits el nas en la seva part cartilaginosa, col·locant els dits paral·lelament just on acaba la vora dels ossos propis del nas, i durant uns 10-12 minuts, després deixar anar-los a poc a poc. No s'ha d'inclinar el cap enrere, ja que això produiria el pas de la sang a la gola. Si surt en gran quantitat, el metge pot tapar la part anterior de les vies nasals amb benes.
Cauterització química
Aquest mètode consisteix a aplicar un producte químic com el nitrat de plata a la mucosa nasal (mitjançant un palet o Argenpal®), que crema i segella el sagnat.[12] Finalment, el teixit nasal al qual s'aplica la substància química patirà una necrosi.[12] Aquesta forma de tractament és la millor per a hemorràgies lleus, que són clarament visibles i especialment en nens.[12] Normalment s'aplica un anestèsic tòpic (com la lidocaïna) abans de la cauterització.
Tamponament nasal
Si la pressió i la cauterització química no poden aturar el sagnat, el tamponament nasal és el principal element del tractament.[13] Hi ha diverses formes de tamponament nasal: el nasal anterior i el posterior.[14] Tradicionalment, el tamponament nasal consisteix wn col·locar gasa dins del nas, exercint així pressió sobre els vasos sagnants i aturant el sagnat. En moltes ocasions la forma tradicional de gasa s'ha substituït per productes com Merocel®.
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epistaxi |
- «Epistaxi». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].