Estúrnids

• Cos massís i plomatge generalment vistós i amb lluentor metàl·lica.
• Bec prim, fort i recte.

Són eminentment omnívors que es nodreixen sobretot d'insectes (ortòpters i, en particular, de llagostes), fruites i nectar.

Moltes espècies busquen preses com ara les larves mitjançant una tècnica anomenada "sondeig de bec obert", és a dir, obrint amb força el bec després d'introduir-lo en una escletxa, ampliant així el forat i exposant la presa.^[1]

Altres espècies també són importants dispersores de llavors als continents d'Àsia i Àfrica, per exemple, el sàndal i el banià d'Índia.^[2] A més de consumir fruites, molts estornells també consumeixen nèctar. Es desconeix fins a quin punt els estúrnids són pol·linitzadors importants, però almenys alguns ho són, com l'estornell becfí de les zones muntanyoses de l'Àfrica oriental, que pol·linitza lobèlies gegants.^[2]

Són animals gregaris i, sovint, es desplacen per terra. De vol ràpid, solen formar estols molt nombrosos que hom pot veure en caure la tarda, quan milers d'exemplars es dirigeixen a jóc. Aquesta sociabilitat es manifesta també quan arriba el moment de nidificar, car ho fan en colònies.^[3]

Les nombroses espècies estan distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Entre elles destaquen les dels gèneres Sturnus habituals als Països Catalans (en especial l'estornell negre i l'estornell comú).

Diverses espècies europees i asiàtiques s'han introduït a Amèrica del Nord, Hawaii i Nova Zelanda, on generalment competeixen pels hàbitats amb les aus autòctones i es consideren espècies invasores.^[4][5]

El mainà religiós és conegut per la seva capacitat per imitar la veu humana. S'ha afirmat que és el millor ocell parlant i el millor imitador del món.^[6] El seu parent europeu, l'estornell comú, també és considerat un expert en el mimetisme.^[7]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, 2022) aquesta família està formada per 34 gèneres i 126 espècies:^[8]

• Gènere Aplonis, amb 25 espècies.
• Gènere Mino, amb tres espècies.
• Gènere Basilornis, amb 3 espècies.
• Gènere Goodfellowia, amb una espècie: mainà de Mindanao (Goodfellowia miranda)
• Gènere Sarcops, amb una espècie: mainà calb (Sarcops calvus)
• Gènere Streptocitta, amb dues espècies.
• Gènere Enodes, amb una espècie: estornell cellut (Enodes erythrophris)
• Gènere Scissirostrum, amb una espècie: estornell picot (Scissirostrum dubium)
• Gènere Saroglossa, amb una espècie: estornell pintat (Saroglossa spilopterus)
• Gènere Ampeliceps, amb una espècie: mainà crestadaurat (Ampeliceps coronatus)
• Gènere Gracula, amb 5 espècies.
• Gènere Acridotheres, amb 10 espècies.
• Gènere Spodiopsar, amb dues espècies.
• Gènere Gracupica, amb dues espècies.
• Gènere Agropsar, amb dues espècies.
• Gènere Sturnia, amb 5 espècies.
• Gènere Sturnornis, amb una espècie: estornell de Sri Lanka (Sturnornis albofrontatus)
• Gènere Leucopsar, amb una espècie: mainà de Bali (Leucopsar rothschildi)
• Gènere Fregilupus, amb una espècie: estornell de la Reunió (Fregilupus varius)
• Gènere Necropsar, amb una espècie: estornell de Rodrigues (Necropsar rodericanus)
• Gènere Pastor, amb una espècie: estornell rosat (Pastor roseus)
• Gènere Sturnus, amb dues espècies.
• Gènere Creatophora, amb una espècie: estornell carunculat (Creatophora cinerea)
• Gènere Notopholia, amb una espècie: estornell ventrenegre (Notopholia corusca)
• Gènere Hylopsar, amb dues espècies.
• Gènere Lamprotornis, amb 23 espècies.
• Gènere Hartlaubius, amb una espècie: estornell de Madagascar (Hartlaubius auratus)
• Gènere Cinnyricinclus, amb una espècie: estornell ametista (Cinnyricinclus leucogaster)
• Gènere Onychognathus, amb 11 espècies.
• Gènere Poeoptera, amb 5 espècies.
• Gènere Grafisia, amb una espècie: estornell de collar blanc (Grafisia torquata)
• Gènere Speculipastor, amb una espècie: estornell garser (Speculipastor bicolor)
• Gènere Neocichla, amb una espècie: estornell pitnegre (Neocichla gutturalis)
• Gènere Rhabdornis, amb 4 espècies.