Estació Central de Milà

L'Estació Central de Milà (en italià: Milano Centrale, en llombard: Milan Centrala) és la principal estació de ferrocarril de Milà i una de les més importants d'Europa.^[1] En superfície és la més gran d'Europa, amb 24 andanes.^[1][2]

Milano Centrale
Vista de l'estació
Informació general
Zona tarifària	Mi1 (en)
Adreça	Piazza Duca d'Aosta, s/n
Municipi	Milà (Itàlia)
Serveis
Operador	Trenitalia FERROVIENORD SBB-CFF-FFS Deutsche Bahn SNCF Renfe OBB
Propietari	Rete Ferroviaria Italiana Grandi Stazioni
Nombre vies	24
Data obertura	1 de juliol de 1931
Passatgers	120 milions per any
Línies i serveis
Servei ferroviari	, , ,
Enllaços
Intercanvis	Estació de metro Centrale FS
	Autobús urbà / interurbà
	Tramvia de Milà
	Troleibús de Milà
45° 29′ 08″ N, 9° 12′ 14″ E / 45.485658°N,9.203988°E / 45.485658; 9.203988
Nom en la llengua original	(it) stazione di Milano Centrale
Dades (Edifici)
Arquitecte	Ulisse Stacchini
Construcció	1931
Característiques
Estat d'ús	en funcionament
Altitud	132 m
Patrimoni monumental d'Itàlia

És una estació terminal i va ser oficialment inaugurada l'any 1931 per tal de reemplaçar l'antiga estació central de 1864, la qual va ser una estació de trànsit i no tenia capacitat per albergar nou tràfic després de l'obertura del túnel de Simplon el 1906. L'estació està connectada a la xarxa del tren d'alta velocitat amb les principals ciutats italianes i amb la xarxa convencional de ferrocarril amb Bolonya, Torí, Venècia, Gènova, Domodossola, Chiasso i Lecco.

L'estació va ser dissenyada per l'arquitecte Ulisse Stacchini (1871-1947).^[3] Va subir una reforma important de 2005 a 2010 durant la qual els elements històrics van ser restaurats i l'edifici va ser adaptat a l'evolució de les necessitats dels passatgers. L'antiga «Galleria delle Carrozze» que servia per al trànsit d'autos privats i taxis es va tancar i va ser transformat en una plaça cobert per a vianants.^[1]