Gabriele d'Annunzio
Gabriele d'Annunzio (italià: Gabriele D’Annunzio) (Pescara, 12 de març de 1863 - Gardone Riviera, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini).[1] El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[2]
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
Vittoriale degli italiani
La seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.[3][4]
Novel·les
- Il Piacere, 1889
- Giovanni Episcopo, 1891
- L'innocente, 1892
- Il trionfo della morte, 1894
- Le vergini delle rocce, 1895
- Il fuoco, 1900
- Forse che sì forse che no, 1910.
Obra dramàtica
- Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
- Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
- La gloria, 1899.
- La città morta, 1899.
- La Gioconda, 1899.
- Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[5]
- L'Etiopia in fiamme, 1904.
- La figlia di Jorio, 1904.
- La fiaccola sotto il moggio, 1905.
- Più che l'amore, 1906.
- La nave, 1908.
- Fedra, 1909.
- Le Chèvrefeuille, 1910.
- Il ferro, 1910.
- Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
- Parisina, 1912.
- La Pisanelle, 1913.
- Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[6]
Traduccions al català
- La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí de l'obra La fiaccola sotto il moggio. Fou estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908, amb Margarida Xirgu com a actriu principal i direcció d'Adrià Gual. Edició del 1908.[7]
- L'innocent. Traducció d'Alba Dedeu. Martorell: Adesiara editorial, 2016