Galilea

Galilea és el nom que l'estat colonial d'Israel dóna a una regió muntanyosa al nord de Palestina, amb una plana fèrtil que voreja el llac de Genesaret, també anomenat de Tiberíades. És la part més fèrtil i rica de Palestina.

Engloba més d'un terç del territori ocupat per l'actual estat d'Israel. S'estén del riu Litani, al nord, fins a les muntanyes Jabal Jarbū (anomenades així pels colons Guilboa) i Jabal al-Karmil (anomenades així pels colons del Mont Carmel) al sud, i de la vall del Jordà a l'est fins a la rodalia del mar Mediterrani a l'oest, passant per les planures de Marj Ibn Amir, al nord de Jenin i Acre.

A la part muntanyosa hi ha les poblacions de Nain (que significa bonic), Natzaret (mirador) i Canà (canyar).

La part del llac de Tiberíades, on es troben les ciutats de Cafarnaüm, Chorizim i Betsaida, és abundant tant en cereals, fruita, oliveres i vinyes, com també en pesca i derivats.

Altres ciutats són: Gath Hepher i Jotapata.

El nom apareix per primera vegada al Llibre de Josuè. Al Primer Llibre dels Reis (1 Re 9:11-13), es diu que Salomó va recompensar Hiram per certs serveis efectuats amb aquest oferint-li una planura entre les muntanyes de Naftali. Hiram va quedar decebut pel regal i en va dir la terra de Cabul. Els Judeans la van anomenar Galil. Segons el Llibre dels Macabeus, Galilea va ser teatre de nombrosos combats quan els Judeans es van revoltar contra la dinastia Selèucida. És sobretot al Nou Testament que Galilea és citada. L'essència de la vida de Jesús s'hi desenvolupa. Els tres primers evangelis són consagrats a les seves activitats en aquesta regió.

Tiberi era l'emperador des de l'any 14 i els jueus de Palestina estaven a punt de la rebel·lió. L'any 26, tota la riba mediterrània es trobava sota dominació romana. Galilea estava governada per Herodes Antipas, més conegut per Herodes el Tetrarca, i Judea acabava d'ésser posada en mans d'un nou governador: Ponci Pilat, que entrà amb llur exèrcit romà dins Jerusalem des de la seva base de Cesarea.

A un dels onze apòstols, Jaume, li fou assignada la regió més occidental de l'Imperi, allà on s'acabava el món: Hispània. Hi va restar predicant set anys a Galícia, des d'on marxà a altres parts de la província hispànica per a retornar, temps després a la seva terra, Galilea. Fou llavors quan Herodes Agripa I, fill d'Aristòbul i net d'Herodes el Gran (a mans del qual moriren els innocents), rei d'Iturea i Galilea (ambdues riberes del nord del riu Jordà) prengué Jaume i el va fer escapçar, a l'estil romà: amb l'espasa. Era l'any 44.

L'expressió de Galilea de les Nacions (per exemple, Mt 4:15), Galil ha Goyim, fa pensar que simbolitza que es volia convertir en una regió diferenciada de Judea i del Temple de Jerusalem.

En l'època de Jesús ja hi havia uns 300.000 habitants.

Com que la població s'ha anat fusionant amb estrangers, que no són jueus de religió, els galileus no són ben vistos pels jueus fervents, que anomenen la regió Galilea dels gentils una cosa semblant a districte dels ateus.

Durant el període romà, la província de Palestina va ser dividida en tres regions, la Judea, la Samària i la Galilea.

Després de la presa de control de la regió pel califat àrab l'any 638, aquesta va formar part del jund d'Urdunn (Jordània). El Shi'a Fatimid va prendre el control de la regió en els anys 900; una secta venerant el califa Fatimid al-Hakim biAmr Allah va formar la religió drusa, al centre-nord de la Galilea.

Durant les Croades, va ser organitzada en Principat de Galilea, una de les més importants senyories de les Croades.

Al començament del segle xx, va ser colonitzada pels àrabs, els drusos i minories com els circassians i els jueus. La població jueva va augmentar ràpidament per la immigració sionista.

Després de la guerra araboisraeliana de 1948, la Galilea passà a ser ocupada per Israel, que dugué a terme un procés d'expulsió i neteja ètnica contra la població local palestina. Una gran part de la població fugí, deixant pobles sencers buits; tanmateix, hi van restar més palestins que en la majoria d'altres zones, particularment a causa d'un acostament amb els drusos. Els kibboutzim al voltant de la mar de Galilea van ser bombardats per l'artilleria de l'exèrcit sirià. Els bombardaments van cessar després de la conquesta israeliana de l'Altiplà del Golan el 1967.

Durant els anys 70 i 80, l'OAP va fer operacions per alliberar pobles de l'Alta Galilea del Líban estant.

El 2004 hi havia 1,2 milions de residents al territori anomenat per Israel Galilea, la majoria dels quals, un 53,1%, eren àrabs.^[1] L'Agència Jueva ha provat d'augmentar la població jueva en aquesta zona amb la seva política racista de neteja ètnica instal·lant desenes d'assentaments,^[6][5] però la població autòctona àrab encara hi és majoritària.

• Hararit