Gempílids

Del grec gempylos (una mena de peix).^[3]

• Les espècies més grosses (com ara, Thyrsites atun) poden créixer fins als 2 m de llargària.
• Cos allargat (amb una aparença similar a la de la barracuda), fusiforme i comprimit.
• Boca grossa amb la mandíbula inferior projectant (la superior no ho és) i amb la presència de dents fortes i ullals.
• Dos orificis nasals a cada costat del musell.
• Aletes pèlviques inexistents o molt petites, les quals, generalment, es redueixen a una sola espina.
• Dues aletes dorsals (la primera més allargada que la segona).
• Aletes pectorals petites o moderades.
• Aleta anal similar a la segona dorsal en forma i grandària, i, sovint, precedida per una o dues espines lliures.
• Aleta caudal bifurcada
• Tenen, normalment, una mena d'aletes molt diminutes per darrere de les aletes dorsal i anal.
• Branquispines generalment subdesenvolupades.
• 1 o més línies laterals que acaben a la base de l'aleta caudal.
• Escates petites (o absents) i cicloides (de vegades, modificades).^[4][5][6]

Té lloc durant tot l'any en aigües càlides. Les larves i els ous són pelàgics.^[6]

Són depredadors oceànics de natació ràpida (llevat del gènere Diplospinus) que es nodreixen de peixos, calamars i crustacis.^[5][6]

Generalment, són peixos oceànics, epipelàgics, mesopelàgics i bentopelàgics que es troben en aigües molt fondes (entre 150 i 1.200 m) durant el dia i pugen a prop de la superfície durant la nit.^[4][5][7][6]

Viuen als oceans i mars tropicals i subtropicals.^[5]

• Diplospinus (Maul, 1948)^[8]
  • Diplospinus multistriatus (Maul, 1948)
• Epinnula (Poey, 1854)^[9]
  • Epinnula magistralis (Poey, 1854)
• Gempylus (Cuvier , 1829)^[10]
  • Gempylus serpens (Cuvier , 1829)
• Lepidocybium (Gill, 1862)^[11]
  • Lepidocybium flavobrunneum (Smith, 1843)
• Nealotus (Johnson, 1865)^[12]
  • Nealotus tripes (Johnson, 1865)
• Neoepinnula (Matsubara & Iwai, 1952)^[13]
  • Neoepinnula americana (Grey, 1953)
  • Neoepinnula orientalis (Gilchrist & von Bonde, 1924)
• Nesiarchus (Johnson, 1862)^[14]
  • Nesiarchus nasutus (Johnson, 1862)
• Paradiplospinus (Andriashev, 1960)^[15]
  • Paradiplospinus antarcticus (Andriashev, 1960)
  • Paradiplospinus gracilis (Brauer, 1906)
• Promethichthys (Gill, 1893)^[16]
  • Promethichthys prometheus (Cuvier , 1832)
• Rexea (Waite, 1911)^[17]
  • Rexea alisae (Roberts & Stewart, 1997)
  • Rexea antefurcata (Parin, 1989)
  • Rexea bengalensis (Alcock, 1894)
  • Rexea brevilineata (Parin, 1989)
  • Rexea nakamurai (Parin, 1989)
  • Rexea prometheoides (Bleeker, 1856)
  • Rexea solandri (Cuvier , 1832)
• Rexichthys (Parin & Astakhov, 1987)^[18]
  • Rexichthys johnpaxtoni (Parin & Astakhov, 1987)
• Ruvettus (Cocco, 1833)^[19]
  • Ruvet (Ruvettus pretiosus) (Cocco, 1833)
• Thyrsites (Lesson, 1831)^[20]
  • Thyrsites atun (Euphrasen, 1791)
• Thyrsitoides (Fowler, 1929)^[21]
  • Thyrsitoides marleyi (Fowler, 1929)
• Thyrsitops (Gill, 1862)^[11]
  • Thyrsitops lepidopoides (Cuvier , 1832)
• Tongaichthys (Nakamura & Fujii, 1983)^[22]
  • Tongaichthys robustus (Nakamura & Fujii, 1983)^{[23][24][25][5][26][27][28]}

Algunes espècies són objecte de la pesca comercial car llur carn és comestible, tot i que oliosa, i d'altres apreciades pels afeccionats a la pesca esportiva.^[7][6]