Hemorroide

Hi ha dos tipus d'hemorroides, externes i internes, que es diferencien per la seva posició respecte a la línia dentada o anorectal:^[1]

Externes

Són aquelles que es produeixen per sota de la línia dentada. Són propenses a la trombosi i al sagnat.

Internes

Són aquelles que es produeixen per sobre de la línia dentada. Ja que aquesta zona no té receptors del dolor, les hemorroides internes no solen ser doloroses i la majoria de les persones no són conscients que les tenen. Les hemorroides internes, però, poden sagnar quan s'irriten. Sense tractar les hemorroides internes poden donar lloc a dues formes: les prolapsades i les estrangulades.

Les hemorroides internes poden ser més qualificades pel grau de prolapse:

• Grau I: Sense prolapse.
• Grau II: Prolapse en defecar, però es redueix de forma espontània.
• Grau III: Prolapse en la defecació i es redueix manualment.
• Grau IV: Sempre està prolapsada i no es pot reduir de forma manual.

Diferents factors les poden ocasionar incloent-hi:^[1]

• Funcionament intestinal irregular (restrenyiment o, més rarament, diarrea).
• L'augment de la pressió intraabdominal (esforç prolongat, ja sigui en la defecació per restrenyiment o per exercici físic).
• La nutrició (per una dieta baixa en fibra), que predisposarà al restrenyiment esmentat.
• L'embaràs - la pressió del fetus sobre l'abdomen i els canvis hormonals fan que els vasos hemorroïdals s'engrandeixin. El part també condueix a un augment de la pressió intraabdominal.^[2][3] El tractament quirúrgic rares vegades és necessària, ja que els símptomes solen desaparèixer després del part.^[1]
• Una predisposició genètica (com pot ser l'absència de vàlvules dins de les venes hemorroïdals).
• L'envelliment.
• L'obesitat.
• Estar assegut per llargs períodes.^[4]
• La falta d'exercici.

Tractament conservador

Consisteix típicament en l'augment del consum de fibra en la dieta, i de líquids per via oral per mantenir la hidratació, l'ús d'antiinflamatoris no-esteroidals (AINEs), l'aplicació de banys de seient, i el repòs.^[1] L'augment de la fibra ha demostrat millorar els resultats,^[5] i es pot aconseguir mitjançant canvis dietètics o el consum de suplements de fibra.^[1][5]

Tot i que estan disponibles al mercat molts agents tòpics i supositoris per al tractament de les hemorroides, hi ha poca evidència per donar suport al seu ús.^[1] Els preparats que contenen glucocorticoides no han de ser utilitzats per més de 14 dies, ja que poden causar aprimament de la pell.^[1] Els protectors per a la pell, com ara la vaselina o crema d'òxid de zinc poden reduir potencialment les lesions i la picor.^[6]

Mètodes d'ablació o fixació no quirúrgics

Lligadura amb banda elàstica

És un procediment en què s'aplica una banda elàstica sobre una hemorroide interna per sobre d'almenys 1 cm de la línia dentada per tallar el subministrament de sang.^[1] En uns 5-7 dies, l'hemorroide seca cau.^[1] Si la banda es col·loca massa a prop de la línia dentada, es produeix un intens dolor immediatament després de la col·locació.^[1] S'ha trobat una curació al voltant del 87%.^[1]

Escleroteràpia

Consisteix en la injecció d'un agent esclerosant, com ara el fenol, en l'hemorroide. Això fa que les parets de la vena es col·lapsin i l'hemorroide es marceixi. La taxa d'èxit als quatre anys després del tractament és del 70%.^[1]

Mètodes de cauterització

Mètodes de cauterització com ara la fotocoagulació amb infrarojos han demostrat ser eficaços per a les hemorroides.^[1]

Hemorroidectomia

L'extirpació quirúrgica de les hemorroides s'utilitza només en casos greus.^[1] Sol comportar dolor significatiu després de l'operació i en general requereix 2-4 setmanes de recuperació.^[1]