Hipertiroïdisme
L'hipertiroïdisme és el terme per a la hiperactivitat del teixit de la glàndula tiroide,[1] resultant en la sobreproducció i, per tant un excés d'hormones tiroidals lliures circulants: tiroxina (T₄), triiodotironina (T₃), o ambdues. La tirotoxicosi és el trastorn que es produeix a causa de l'excés d'hormona tiroidal de qualsevol causa i, per tant, inclou l'hipertiroïdisme.[1] Alguns, però, utilitzen els termes indistintament.[2] Els signes i símptomes varien entre persones i poden incloure irritabilitat, debilitat muscular, problemes per dormir, batecs ràpids del cor, intolerància a la calor, diarrea, augment de la tiroide, tremolor de mans i pèrdua de pes.[3] Els símptomes solen ser menys greus en persones grans i durant l'embaràs.[3] Una complicació poc freqüent és la crisi tirotòxica en què un esdeveniment com una infecció té com a conseqüència un empitjorament dels símptomes, com ara confusió i una temperatura alta, i sovint produeix la mort.[4] El contrari és l'hipotiroïdisme, quan la glàndula tiroide no produeix prou hormona tiroidal.[5]
.jpg) | |
.jpg)  | |
| Tipus | malaltia tiroidal i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | TSHR (en)  |
| Afecta | tiroide |
| Classificació | |
| CIM-10 | E05.9 |
| CIM-9 | 242.90 |
| CIAP | T85 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 603373 i 609152 |
| DiseasesDB | 6348 |
| MedlinePlus | 000356 |
| eMedicine | 121865 |
| Patient UK | hyperthyroidism |
| MeSH | D006980 |
| UMLS CUI | C0020550 i C0020550 |
| DOID | DOID:7998 |
La malaltia de Graves és la causa del 50% al 80% dels casos d'hipertiroïdisme als Estats Units.[3][6] Altres causes són el goll multinodular, l'adenoma tòxic, la inflamació de la tiroide, ingerir massa iode o massa hormona tiroidal sintètica.[3][4] Una causa menys freqüent és un adenoma hipofisiari.[3] El diagnòstic es pot sospitar basat en signes i símptomes i després confirmar-lo amb proves de sang.[3] Normalment, les proves de sang mostren una hormona estimulant de la tiroide baixa (TSH) i augmenta la T₃ o la T₄.[3] La captació de radioiode per la tiroide, l'exploració tiroidal i els anticossos TSI poden ajudar a determinar la causa.[3]
El tractament depèn en part de la causa i la gravetat de la malaltia.[3] Hi ha tres opcions principals de tractament: radioteràpia, medicaments i cirurgia de la tiroide.[3] La teràpia amb radioiode consisteix a prendre iode-131 per via oral, que després es concentra i destrueix la tiroide durant setmanes o mesos.[3] L'hipotiroïdisme resultant es tracta amb hormona tiroidal sintètica.[3] Els medicaments com els blocadors beta poden controlar els símptomes i els medicaments antitiroidals com el metimazole poden ajudar temporalment les persones mentre tenen efectes altres tractaments.[3] Una altra opció és la cirurgia per extirpar la tiroide.[3] Es pot utilitzar en persones amb tiroides molt grans o quan el càncer és un problema.[3] Als Estats Units, l'hipertiroïdisme afecta aproximadament l'1,2% de la població.[1] Es produeix entre dues i deu vegades més sovint en les dones.[3] L'aparició sol tenir entre 20 i 50 anys.[4] En general, la malaltia és més freqüent en majors de 60 anys.[3]
Etiologia
Les causes principals en els éssers humans són:
- Malaltia de Graves-Basedow (l'etiologia més comuna amb 70-80%)
- Goll multinodular tòxic, el segon més freqüent
- Adenoma tiroidal tòxic
Tractament
Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:[7]
Fàrmacs antitiroidals
- Metimazole o tiamazole (Tirodril®)
- Carbimazole (Neo Tomizol®)
Blocadors beta
Els dos blocadors beta més utilitzats són:
- Propranolol (Sumial®)
- Atenolol (EFG, Blokium®, Tenormin®)
Altres
- Iode 131
- Cirurgia
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipertiroïdisme |