Jocs Olímpics d'Estiu de 1952

L'any 1937 a conseqüència de la Segona Guerra Sinojaponesa es decidí canviar la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1940, passant de la primera designació de Tòquio (Japó) a Hèlsinki (Finlàndia). L'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa comportà finalment la cancel·lació dels Jocs d'aquell any.

Posteriorment en la 40a Sessió del Comitè Olímpic Internacional realitzada el 21 de juny de 1947 a Estocolm (Suècia) s'escollí la ciutat de Hèlsinki com a seu organitzadora dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 per davant de les ciutats de:^[1]

Votacions 1952
Ciutat	Comitè Olímpic	Ronda 1	Ronda 2
Hèlsinki	Finlàndia	14	15
Los Angeles (Califòrnia)	United States	4	5
Minneapolis-Saint Paul (Minnesota)	United States	4	5
Amsterdam	Països Baixos	3	3
Detroit (Michigan)	United States	2	-
Chicago (Illinois)	United States	1	-
Filadèlfia (Pennsilvània)	United States	-	-
Atenes	Grècia	-	-
Lausana	Suïssa	-	-
Estocolm	Suècia	-	-

Participaren un total de 69 comitès nacionals diferents en aquests Jocs, fent-ho per primera vegada un total de 12 nacions: Antilles Neerlandeses, Bahames, Costa d'Or (actualment Ghana), Guatemala, Hong Kong, Indonèsia, Israel, Nigèria, Tailàndia, Unió Soviètica i el Vietnam.

La República Federal Alemanya i el Japó retornaren a la competició després de la seva prohibició de participar en els anteriors Jocs a conseqüència de la seva implicació en la Segona Guerra Mundial. En aquesta edició l'equip alemany, tot i presentar-se sota bandera conjunta, només participà amb atletes de la República Federal Alemanya, ja que la República Democràtica Alemanya refusà presentar un equip conjunt. Així mateix, en aquests Jocs, els atltes del Protectorat del Saar pogueren competir de manera separada dels altres.

Retornaren a la competició els comitès de Bulgària, Islàndia, Romania i Veneçuela. Deixaren de participar Colòmbia, Corea (si bé participà per primera vegada Corea del Sud), l'Iraq, Malta, Síria i la República de la Xina (si bé participà per primera vegada l'equip de la República Popular de la Xina).

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 149 proves de 17 esports diferents:

	Esports als Jocs Olímpics de Hèlsinki
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo demostració: Beisbol | Handbol

• Espoo - Esgrima
• Estadi de natació - Natació, salts i waterpolo
• Estadi Olímpic - Atletisme, hípica (salts) i futbol (final)
• Estadi Sonera - Futbol
• Hämeenlinna - Pentatló modern
• Harmaja - Vela
• Huopalahti - Tir (pistola de mà)
• Käpylä - Ciclisme (carretera)
• Kotka - Futbol
• Laakso - Hípica (concurse complet)
• Lahti - Futbol
• Liuskasaari - Vela
• Centre de Tir - Tir (pistola i rifle)
• Maunula - ciclisme (carretera)
• Meilahti - Rem
• Messuhalli - Bàsquet (final), boxa, gimnàstica, halterofília i lluita
• Palau de tennis - Bàsquet
• Pakila - Ciclisme (carretera)
• Ruskeasuo - Hípica (concurs complet i doma)
• Taivallahti - Piragüisme
• Tali - Hípica (concurs complet)
• Tampere - Futbol
• Turku - Futbol
• Velodrome - Ciclisme (pista) i hoquei sobre herba

• Aquesta fou la primera ocasió en la qual participà una de les seleccions mundials més potents, la Unió Soviètica (URSS). La primera medalla d'or fou guanyada per Nina Romashkova en el llançament de disc femení i l'equip femení de gimnàstica aconseguí la primera de les seves vuit medalles d'or consecutives.
• Israel va fer el seu debut en els Jocs Olímpics. L'estat jueu no va participar en els Jocs de Londres de 1948 a conseqüència de la seva participació en la Guerra araboisraeliana de 1948. Anteriorment l'equip del Mandat Britànic de Palestina refusà participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 en oposició al règim nazi del Tercer Reich.
• La República de la Xina (Xina Taipei/Taiwan) es va retirar dels Jocs el 20 de juliol en protesta per permetre la participació de la República Popular de la Xina.
• Hongria, un país de 9 milions d'habitants en aquell moment, va guanyar 42 medalles en aquests jocs, aconseguint la tercera posició en el medaller just per darrere dels Estats Units d'Amèrica i la Unió Soviètica.
• En aquesta edició es permeté en les proves disputades en hípica la participació de genets no militars, així com la presència per primera vegada de dones. La danesa Lis Härtel es convertí en la primera dona a guanyar una medalla en aquest esport.
• El txcoslovac Emil Zátopek es va convertir en el gran heroi dels Jocs en guanyar tres medalles d'or en les proves de 5.000 i 10.000 metres llisos, això com en la marató, prova en la qual no havia competit mai.
• La selecció índia d'hoquei sobre herba aconseguí el seu cinquè títol olímpic consecutiu.
• El nord-americà Bob Mathias es convertí en el primer atleta a aconseguir retenir el títol olímpic del decatló.

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1952. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1952
Posició	País				Total
1	Estats Units	40	19	17	76
2	Unió Soviètica	22	30	19	71
3	Hongria	16	10	16	42
4	Suècia	12	13	10	35
5	Itàlia	8	9	4	21
6	Txecoslovàquia	7	3	3	13
7	França	6	6	6	18
8	Finlàndia	6	3	13	22
9	Austràlia	6	2	3	11
10	Noruega	3	2	0	5

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Víktor Txukarin	Unió Soviètica	Gimnàstica	4	2	0	6
Edoardo Mangiarotti	Itàlia	Esgrima	2	2	0	4
Grant Shaginyan	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	2	0	4
Josef Stalder	Suïssa	Gimnàstica	0	2	2	4
Emil Zátopek	Txecoslovàquia	Atletisme	3	0	0	3
Ford Konno	Estats Units	Natació	2	1	0	3
Herb McKenley	Jamaica	Atletisme	1	2	0	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Maria Gorokhóvskaia	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	5	0	7
Margit Korondi	Hongria	Gimnàstica	1	1	4	6
Nina Botxarova	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	2	0	4
Ágnes Keleti	Hongria	Gimnàstica	1	1	2	4
Iekaterina Kalintxuk	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	1	0	3
Éva Novák	Hongria	Natació	1	2	0	3
Galina Minaicheva	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	1	1	3

• Comitè Olímpic Internacional
• Jocs Olímpics