3 d'agost

Països Catalans

• 1667 - Roses (Girona) Acaba el setge d'aquesta vila pels francesos en arribar reforços a Ramon de Vilanova, que la defensà heroicament.^[1]
• 1907 -
  • Barcelona: Es constitueix "Solidaridad Obrera".
  • Barcelona: La Diputació de Barcelona matricula el primer automòbil de Catalunya amb la matrícula B-1. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.^[2]
• 1973 - Es fabrica a la SEAT de la Zona Franca l'últim 600.^[3]
• 2009 - Girona: Es produeix la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.
• 2010 - El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Resta del món

• 1057 - Esteve IX tornés papa.
• 1492 - Sortida de les caravel·les descobridors d'Amèrica, des del port de Palos de la Frontera, Huelva, Espanya.
• 1546 - París: Étienne Dolet, impressor de Lió, és cremat per heretgia, acusat d'haver imprès i venut obres d'Erasme.
• 1829 - París - Estrena de l'òpera Guillem Tell, de Gioacchino Rossini.
• 1914 - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
• 1921 - Barcelonaː S'inaugura oficialment l'Escola del Mar, a la platja de la Barceloneta.^[4]
• 1940 - L'URSS s'annexiona formalment les repúbliques bàltiques d'Estònia i Lituania (dos dies després, ho farà amb la de Letònia).
• 1979 - Cop d'estat, dirigit per Teodoro Obiang, a Guinea Equatorial contra el president Macías^[5] (oncle d'Obiang, que va ser executat).^[6]
• 1983 - La Unió Soviètica dona suport a Líbia en el conflicte del Txad mentre que Estats Units i Egipte envien ajuda militar al govern txadià.^[7]
• 2014 - Terratrèmol de magnitud 6.5 segons la escala de Richter en la província de Yunnan, República Popular de la Xina deixa més de 360 morts^[8] i destrueix més de 12.000 cases.^[9]

Països Catalans

• 1843 - Calonge: Isabel Vilà i Pujol, mestra, considerada la primera sindicalista catalana.^[10]
• 1870 - València: Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià (m. 1937).
• 1891 - Tortellà, Província de Girona: Francesc Juanola i Reixach, fiscorn i prolífic compositor de sardanes (m. 1968).
• 1897 - Barcelona: Mercè Capsir i Vidal, soprano catalana (m. 1969).^[11]
• 1902 - Berlín (Alemanya); Regina Jonas, primera dona ordenada com a rabí jueu (m. 1944).
• 1905 - Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català (m. 1990).^[12]
• 1912 - Barcelona: Ruth von Wild, mestra i activista suïsa (m. 1983).^[13]
• 1916 - Barcelonaː Adela Carreras Taurà –Adelita del Campo–, locutora radiofònica a Radio Paris Internacional i activista antifranquista catalana.^[14]
• 1918 - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.^[15]
• 1924 - Cervera, Segarra: Maria Josepa Colom i Sambola, pintora i gravadora catalana (m. 2017).^[16]
• 1944 - Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida: Nino Bravo, (Lluís Manuel Ferri Llopis) cantant melòdic valencià (m. 1973).^[17]
• 1960 - Casserres (Berguedà): Hermínia Mas, escriptora catalana.
• 1962 - Barcelonaː Mònica Huguet, periodista, presentadora i realitzadora de televisió a TV3.^[18]
• 1965 - València: Alfred Mondria i Virgili, crític literari i filòleg valencià.
• 1971 - Figueres, Alt Empordà: Àngels Bassas, actriu i escriptora catalana.^[19]

Resta del món

• 1790 - Haslington, Regne Unit: John Cockerill, empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
• 1823 - Madrid (Espanya): Francisco Barbieri, compositor i musicòleg espanyol (m. 1894).^[20]
• 1832 - (illa de Saint Thomas, Illes Verges Americanes: Edward Wilmot Blyden, escriptor, diplomàtic i polític afroamericà de Libèria i Sierra Leone crioll (m. 1912).^[21]
• 1856 - Melbourne (Austràlia): Alfred Deakin, polític australià, primer ministre d'Austràlia en tres ocasions (m. 1919).^[22]
• 1867 - Bewdley (Anglaterra): Stanley Baldwin, polític Conservador britànic, en tres ocasions Primer Ministre del Regne Unit (m. 1947).^[23]
• 1872 -
  • Palau de Charlottenlund (Dinamarca): Haakon VII de Noruega, Primer rei de Noruega després de la dissolució de la Unió Reial que l'unia a través de la monarquia amb Suècia.(m. 1957).^[22]
  • Hampshire, Anglaterraː Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (m. 1973).^[24]
• 1876 - Leipzig: Elisabeth Andrae, pintora alemanya.^[25]
• 1890 - Pamplona: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (m. 1965).^[26]
• 1903 - Monastir (Tunísia) Habib ibn Alí Burguiba, polític tunisià. Primer President de la Republica Tunisiana (m. 2000).^[27]
• 1901 - Zuzela (Polònia): Stefan Wyszyński, prelat polonès de l'Església catòlica romana (m. 1981).^[22]
• 1904 - Victoria de Durango, Mèxic: Dolores del Río, actriu de cinema mexicana (m. 1983).^[28]
• 1908 - Bento Gonçalves (Brasil): Ernesto Geisel, militar i polític brasiler, el quart president del règim militar instaurat pel cop militar de 1964 (m. 1996).^[22]
• 1920 - Oxford: P. D. James, escriptora anglesa de novel·la detectivesc a París (m. 2014).^[29]
• 1923 - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (m. 1974).^[30]
• 1928 - París: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora i actriu francesa (m. 2010).^[31]
• 1942 - Xi'an, Shaanxi (Xina): Chen Zhongshi, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 1997 (m. 2016).^[32]
• 1947 - Dublín, Irlanda: Sally Oldfield, compositora i cantant irlandesa.
• 1955 - Botoșani: Renate Weber, advocada, jutgessa i activista romanesa pels drets humans; elegida eurodiputada el 2007.^[33]
• 1957 - Spokane (Washington): Debra Magpie Earling, novel·lista, autora de narracions curtes ameríndia dels Estats Units.^[34]
• 1958 - Augsburg, Alemanya: Luis Andrés Bredlow Wenda, filòsof, poeta, traductor i professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
• 1959 - Toyama, Honshu, Japó: Koichi Tanaka, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2002.^[35]
• 1960 - Sofia: Anna-Maria Ravnopolska-Dean, arpista búlgara i compositora.^[36]
• 1961 - Gijón, Astúriesː Eva Lesmes, directora de cinema, guionista de cinema i televisió, realitzadora de televisió espanyola.^[37]
• 1963 - Downey, Califòrnia: James Hetfield, vocalista, guitarrista i membre fundador de la formació de thrash metal Metallica.
• 1964 - Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008
• 1973 - Madrid: Pilar Llop Cuenca, jutgessa i política espanyola.^[38]
• 1977 - San Mateo, Califòrnia, EUA: Tom Brady, jugador de Lliga Nacional de Futbol Americà.
• 1981 - Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.

Països Catalans

• 1732 - Bellpuig de les Avellanes: Josep Martí, frare premonstratès abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
• 1905 - Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
• 1916 - Lleida: Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
• 1936 - Barcelona: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
• 1974 - L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (n. 1913).^[39]
• 1976 - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
• 1989 - Barcelona: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
• 2007 - Barcelona: Maria Antònia Simó i Andreu, alpinista catalana, una de les primeres escaladores del país (n. 1915).^[40]
• 2014 - Terrassa: Magdalena Heras i Fortuny, cardiòloga catalana (m. 2014).^[41]
• 2017 - Osca: Josep Beulas i Recasens, pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on es va instal·lar el 1944 i on va iniciar la seva carrera artística.

Resta del món

• 1667 - Roma (Estats Pontificis): Francesco Borromini, arquitecte barroc (n. 1599).^[42]
• 1849 - París: Constance Marie Charpentier, pintora francesa que s'especialitzà en escenes de gènere i retrats (n. 1767).^[43]
• 1913 - Chicago: Josephine Cochrane, inventora estatunidenca, del rentaplats (n. 1839).^[44]
• 1924 - Bishopsbourne, Anglaterra: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (n. 1857).^[45]
• 1942 - Locarno, Suïssa: Richard Willstätter, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1915 (n. 1872).^[46]
• 1948 - Nova York: Rózsa Schwimmer, activista per la pau i feminista hongaresa (n. 1877).^[47]
• 1954 - París: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (n. 1873).^[48]
• 1964 - Milledgeville: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana.(n. 1925).^[49]
• 1968 - Moscou (Rússia): Konstantín Rokosovski (rus: Константин Константинович Рокоссовский),comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1896).^[22]
• 1979 - Estocolm, Suècia: Bertil Ohlin, economista suec.
• 1986 - Nairobi, Kenya, Beryl Markham, aviadora britànica, primera dona a creuar sola l'oceà Atlàntic d'est a oest (n. 1902).^[50]
• 1989 - Denverː Antonia Louisa Brico, pianista i directora d'orquestra neerlandesa que va revolucionar el món de la música (n. 1902).^[51]
• 1995 - Los Angeles, Califòrniaː Ida Lupino, actriu i directora de cinema anglesa (n. 1918).^[52]
• 1997 - Lagos: Fela Kuti, músic nigerià i pare de l'afrobeat.^[53]
• 1999 - Damasc, Síria: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
• 2001 - Antíbol, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (n. 1928).^[54]
• 2004, Montjustin (França): Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès (n. 1908).
• 2005 - París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (n. 1920).^[55]
• 2006 - Schruns, Vorarlberg, Àustria: Elisabeth Schwarzkopf, soprano alemanya, posteriorment nacionalitzada britànica (n. 1915).^[56]
• 2008 - Moscou, Rússia: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.
• 2017 -
  • Eivissa: Ángel Nieto, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món (n. 1947).
  • Bristol, Regne Unit: Robert Hardy, actor anglès amb una carrera de sis dècades i que va incloure una gran varietat de papers en el cinema, teatre i televisió.
  • Bronx, Nova York, Estats Units: Alan Peckolick, dissenyador gràfic i fotògraf nord-americà.
• 2019 - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (n. 1938).^[57]
• 2023 - Nova York: Mark Margolis, actor estatunidenc (n. 1939).

Santoral^[58]

Església Catòlica^[59]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Gamaliel, Abibas, el seu fill, i Nicodem; Asprè de Nàpols, bisbe (s. II-III); Eufroni d'Autun, bisbe (ca. 475); Martí de Monte Cassino, monjo (580); Pere d'Anagni, bisbe (1105).
  • Beats: August Kazotic, bisbe d'Agram (1323); Alfonso López López, Miguel Remón Salvador, frares i màrtirs (1936); Francisco Bandrés Sánchez, màrtir (1936); Salvador Ferrandis Seguí, sacerdot i màrtir (1936).
• Sants no inclosos al Martirologi: Hermil de Constantinoble; Manc de Lanreath; Marana i Kira de Beröa, eremites (s. V); Licínia, Leòncia, Ampèlia i Flàvia de Vercelli, verges; Trea d'Ardtree, reclosa (s. V); Senac de Clonard, eremita (s. VI); Gregori de Nonantula, abat (933); Walthen de Melrose, abat (1160).
• Beats no inclosos al Martirologi: Adalberó de Disentis, abat (920-940); Bennó d'Einsiedeln, abat (940); Burcard de Rot an der Rot, prior (1140).
• Serventa de Déu Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Fulgencio de Quesada, Luis de Ortofin.

Església Copta

• 27 Abib: Abamó de Tarnout, màrtir; Ezequiel, profeta.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 16 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 21 de juliol del calendari julià.

• Sants: Ezequiel, profeta i màrtir; Zòtic de Comana, màrtir (204); Tres Màrtirs de Melitene; Víctor de Marsella, màrtir; Bargabdesià d'Arbela, diaca màrtir (354); Pau i Joan d'Edessa, ascetes (s. V); Simeó i Joan d'Emesa, eremites (590); Anna, mare de Sant Sava; Onèssim de les Coves de Kíev, eremita (s. XII-XIII); Anna de Kaixin (1337); Onofre de les Caves de Kíev, eremita (s. XII-XIII); Parteni d'Arta, bisbe (1777); Piotr, sacerdot màrtir (1938); Simon Banjac, Milan Stojisavljevic, i Milan, preveres màrtirs a Glamoc (1941-1945).

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Acaci de Bizanci, soldat i màrtir (304); Just, Maties, Eugeni, Teodor, Jordi i companys màrtirs de Roma (305); Eleuteri dels Turons Secs; Parteni de Radovizlios, bisbe.

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Elies II de Geòrgia, catolicós-patriarca.
• Salomé de Geòrgia.

Esglésies luteranes

• Joana, Maria de Clopas i Maria Salomé, seguidores de Jesús; Josua Stegmann, rector i poeta (Església Evangèlica d'Alemanya).