Jordi Garcia-Soler

periodista espanyol

Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 4 de maig de 1947 - 31 de maig de 2020)[1] fou un periodista català especialitzat en la Nova Cançó i que des de 1964 va col·laborar en la premsa, ràdio i televisió.

Infotaula de personaJordi Garcia-Soler

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 2020 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSerra d'Or
Ràdio Barcelona
Ràdio Joventut de Barcelona
El Periódico de Catalunya
COM Ràdio
RTVE Catalunya
Catalunya Ràdio
TV3
El 33
El Noticiero Universal
Mundo Diario
Destino
El Correo Catalán
Avui
Tele/eXpres
Diari de Barcelona
La Vanguardia
Fotogramas
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Es va especialitzar en la informació, el comentari i la crítica musical, sobretot pel que fa als cantants i músics catalans, tot i que ha conreat molts altres aspectes del periodisme, de la crònica i l'anàlisi política a la gastronomia, passant pel comentari cultural, la crítica literària o la crònica castellera, entre altres. Per espai de vint anys ininterromputs, entre 1964 i 1984, va publicar centenars d'articles sobre la Nova Cançó a gran nombre de diaris i revistes de Catalunya, de la resta d'Espanya i d'altres països. Entre les catalanes hi havia Serra d'Or, El Correo Catalán, Destino, Tele/Estel, Tele/eXpres, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, Mundo Diario, Avui, L'Hora, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya, Dossier Econòmic i Actual.

Des de 1976 també va treballar a la ràdio i la televisió. Va fer programes a Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura. Per la televisió ha fet programes al Circuit Català de TVE, TV3, Canal 33, TV L'Hospitalet. A TV3 va ser subdirector i guionista de la sèrie de programes Totes aquelles cançons.

Va crear el Departament de Comunicació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que va dirigir des de 1976 fins a 1982. Va ser membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) des de juny de 1983 fins a desembre de 1996. Com a conseller va instar a la direcció de la CCRTV a tancar el programa de Catalunya ràdio L'orquestra[2] després que en el programa emès el dia 10 de juliol de 1992 el presentador i els tertulians es fessin ressò de les detencions de l'Operació Garzón i de les tortures denunciades pels detinguts.[3][4][5]

L'any 1976 publicà el primer llibre monogràfic sobre el fenomen de la Nova Cançó, considerat ja un clàssic i citat amb profusió en totes les altres obres que han estat publicades posteriorment. El 1996 escriu Crònica apassionada de la Nova Cançó, que és el resultat i la síntesi d'una dedicació professional i vocacional d'un periodista que ha seguit permanentment amb atenció i interès l'evolució viscuda per la cançó i la música popular que s'ha produït en català, des dels inicis de la Nova Cançó fins als nostres dies. Escrita des de la passió i la bel·ligerància de qui es confessa "militant de la Nova Cançó", Crònica apassionada de la Nova Cançó és un llibre escrit amb rigor i amb una documentació completíssima, que abasta més de trenta-cinc anys de la història del nostre país i en reflecteix l'evolució, íntimament lligada als canvis polítics que s'han viscut al llarg d'aquests anys.

Va participar en les tertúlies sobre actualitat política i social del programa Els matins de TV3. A Catalunya Ràdio va dirigir i presentar el programa setmanal Memòria selectiva i el programa Converses amb..., d'emissió diària a l'estiu. El 2014 impulsà l'associació Tercera Via.[6] Va morir el 31 de maig de 2020 als 73 anys.

Publicacions

  • La Nova Cançó (Grup del Llibre Català / Edicions 62, 1976).
  • Crònica apassionada de la Nova Cançó (Flor de vent, Barcelona, 1996).

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica