Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

eleccions al Parlament de Catalunya
«14-F» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «14 de febrer».

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021 a Catalunya.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
 ← 2017 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data14 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya, eleccions anticipades i esdeveniment afectat per la pandèmia de la COVID-19 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparlament2021.cat Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat5.624.067 Modifica el valor a Wikidata
2.884.845
   51.29٪
Punt percentual 27.8
Nombre de vots vàlids2.843.415    Nombre de vots en blanc 24.087   Nombre de vots nuls 41.430
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
PSC  — Salvador Illa i Roca
coalició política
654.766   23.03٪
Punt percentual 9.17
Diputat 17 → 33 Nombre d'escons 16
2>
ERC  — Pere Aragonès i Garcia
605.581   21.3٪
Punt percentual 0.08
Diputat 32 → 33 Nombre d'escons 1
2>
Junts  — Laura Borràs i Castanyer
Comparació amb: Junts per Catalunya
570.539   20.07٪
Punt percentual 1.59
Diputat 34 → 32 Nombre d'escons 2
2>
VOX  — Ignacio Garriga Vaz de Conceição
218.121   7.67٪
Diputat 11
2>
CUP-G  — Maria Dolors Sabater i Puig
Comparació amb: Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent
189.924   6.68٪
Punt percentual 2.22
Diputat 4 → 9 Nombre d'escons 5
2>
ECP-PEC  — Jéssica Albiach Satorres
Comparació amb: Catalunya en Comú-Podem
195.345   6.87٪
Punt percentual 0.59
Diputat 8 → 8
2>
CS  — Carlos Carrizosa Torres
158.606   5.58٪
Punt percentual 19.77
Diputat 36 → 6 Nombre d'escons 30
2>
PPC  — Alejandro Fernández Álvarez
coalició política
109.453   3.85٪
Punt percentual 0.39
Diputat 4 → 3 Nombre d'escons 1

Modifica el valor a Wikidata
Investidura a president de Catalunya de 2021 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaça:Persona elegida:
Joaquim Torra i PlaPere Aragonès i Garcia Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla.[1] El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.[2]

Aquestes van ser les tretzenes eleccions al Parlament de Catalunya celebrades des de la re-instauració de la Generalitat de Catalunya el 1980, i les sisenes que se celebraven de manera anticipada, després de les de 1995, 2006, 2012, 2015 i 2017.

Els comicis van servir per triar els 135 diputats de la tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica[3] i van suposar per primer cop l'opció majoritària en vots i escons.[4]

Convocatòria

El president de la Generalitat Joaquim Torra i Pla va anunciar la seva intenció de dissoldre anticipadament el parlament després de la crisi oberta entre Junts per Catalunya i ERC després de la inhabilitació com a diputat de Torra el 27 de gener de 2020.[5] Quim Torra va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, però la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya va obligar a posposar-les.[6] El 28 de setembre el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC en què inhabilitava Quim Torra per un any i mig per haver desobeït l’ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya electoral de les generals del 28-A.

A falta d'un candidat amb els suports suficients, el President del Parlament, Roger Torrent, va plantejar el 14 de febrer de 2021 com a possible data de les eleccions. Per a això, van passar quatre dies entre la ronda de consultes amb els grups parlamentaris, de l'1 al 15 d'octubre, i la comunicació formal del seu resultat al Ple del Parlament,[7] que va ser el 21 d'octubre, ja que la llei estableix dos mesos més de marge per a una possible investidura amb èxit. El termini va portar automàticament, el 22 desembre, a la signatura i publicació del decret de dissolució del Parlament i de convocatòria d'eleccions que, segons normativa, serien al cap de 54 dies, és a dir el 14 de febrer.[8]

Parlament de Catalunya el 2017
Després de les eleccions de 2017
Parlament de Catalunya el 2020 (n.o.)

Al moment de la dissolució de la cambra per a les eleccions de 2021

  CUP-CC
  PPC

Impacte de la pandèmia per coronavirus

Simulacre de votació amb el conseller Bernat Solé, el 10 de febrer

En el seu moment la Generalitat manifestà que preparava tots els mecanismes per poder mantenir les mesures i la seguretat i evitar contagis de COVID-19 el dia de les votacions. Entre les mesures que s'estudiaven hi havia la de fomentar el vot per correu, diverses franges de votació i fer cues diferenciades al carrer (una per a persones vulnerables, una altra per a la resta de votants i una tercera cua per a les persones contagiades, si finalment poguessin votar presencialment). Tot plegat pendent d'aprovació pel Procicat.[9] En qualsevol cas, el govern es va marcar el 15 de gener com a data límit per decidir, després de consultar els partits, si finalment se celebrarien les eleccions convocades pel 14 de febrer,[10] El decret de convocatòria de les eleccions ja contemplava la possibilitat que arran de la situació epidemiològica provocada pel coronavirus fos necessari ajornar els comicis.[11]

Els informes presentats pel Departament de Salut en la reunió tècnica de la Taula de Grups Parlamentaris del 14 de gener mostraven que es podia preveure un pic epidèmic abans de l'inici de la campanya electoral i un pic d'ingressos a les UCI pocs dies abans de les eleccions.[12] Perquè el procés electoral no coincidís amb els moments més difícils de la tercera onada de la pandèmia i ningú hagués de renunciar al dret a vot per evitar el contagi, el 15 de gener, el vicepresident Pere Aragonès va signar el decret que deixava sense efecte la celebració de les eleccions convocades per al 14 de febrer i anunciava una convocatòria per tal que tinguessin lloc el 30 de maig, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública.[13] Finalment, el 19 de gener, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar les mesures cautelaríssimes sol·licitades contra el decret que traslladava les eleccions autonòmiques del 14 de febrer al 30 de maig, mantenint en vigor la convocatòria per al 14 de febrer.[2]

Candidatures

Canvis dins de les coalicions

La coalició Junts per Catalunya, conformada per a les eleccions de 2017 per Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Demòcrata Europeu Català, que va obtenir 34 diputats, va viure una profunda ruptura a mitjan 2020 quan l'entorn de Carles Puigdemont va formar el partit polític Junts per Catalunya i 5 diputats al Parlament de Catalunya van romandre en el PDeCAT, que va denunciar a Junts per Catalunya per apropiació de la marca. El 8 de gener de 2021 la Junta Electoral Central en «reconeixia els drets» electorals respecte a l'antiga coalició.[14]

Demòcrates de Catalunya[15] i Moviment d'Esquerres,[16] que en 2017 es van presentar amb Esquerra Republicana de Catalunya ho van fer amb Junts per Catalunya.

Processos de primàries

En juliol de 2019, Ciutadans va fer un procés d'eleccions primàries; va sortir-hi escollida com a candidata a la presidència de la Generalitat Lorena Roldán,[17] però el partit va nomenar Carlos Carrizosa,[18] provocant la marxa de Roldán del partit i el seu pas al Partit Popular de Catalunya.[19]

El novembre de 2020 es van celebrar les primàries de Junts per Catalunya per optar a la presidència de la Generalitat, en què va sortir escollida Laura Borràs,[20] i a les que també s'hi van presentar Damià Calvet i Jordi Ferrés, qui pocs dies abans de les eleccions, va demanar el vot per Borràs.[21]

Primàries Catalunya va decidir presentar-se per tal de fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre, i durant els mesos de novembre i desembre del 2020, en una primera volta per escollir els representants de cada comarca a la llista definitiva,[22] i una segona per ordenar els representants, sent el primer lloc per Barcelona per Laura Ormella.[23]

Candidatures de grups extraparlamentaris

Els grups sense representació al parlament sortint requereixen l'aval del 0,1% del cens a cada circumscripció per poder presentar candidatura o l'1% en cas que siguin una agrupació d'electors.[24] Els partits que ho van aconseguir per a tot Catalunya van ser Junts per Catalunya, Vox, el Partit Nacionalista de Catalunya, Primàries Catalunya, Recortes Cero, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya, o només en algunes circumscripcions, Izquierda en Positivo (B, G, L), Per Un Món Més Just (G, L, T), Escons en Blanc i Suport Civil Català (L), Unión Europea de Pensionistas, i Alianza por el Comercio y la Vivienda (G), i Unidos por la Democracia + Jubilados, Moviment Corrent Roig i Som Terres de l'Ebre (T).[25]

Candidatures amb representació al Parlament de Catalunya

CandidaturaPresidenciableBarcelona[26]Tarragona[27]Girona[28]Lleida[29]PrecampanyaCampanyaProgrames electorals
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (Cs)
"Una nueva Cataluña para todos"
("Una nova Catalunya per a tots")
"Para que ganemos todos"
("Perquè guanyem tots")
"Para que ganemos todos"
("Perquè guanyem tots")[30]
Junts per Catalunya (Junts)
"Fem-ho Junts!"[31]
"Junts per fer. Junts per ser."[32]
"Programa electoral"[33]
Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)
Marc Arza i Nolla
Jaume Dulsat i Rodríguez
"Centrem el país"[35]
"Si t'ho penses, PDeCAT"[36]
"Si t'ho penses, PDeCAT"[37]
Esquerra Republicana (ERC)
"Via àmplia a la independència"[38]
"Al costat de la gent"
"Al costat de la gent"[39]
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
"Torna Catalunya"[40]
"Fem-ho"
"Illa President"
"Catalunya necessita un canvi"[41]
En Comú Podem-Podem en Comú (ECP-PEC)
"Sempre hi ha una primera vegada"[42]
"El canvi que Catalunya mereix"[43]
"El canvi que Catalunya mereix"[44]
Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar (CUP-G)
"Un nou cicle per guanyar"[46]
"Per guanyar"[47]
"Un nou cicle per guanyar"[48]
Partit Popular (PP)
Inma Rodríguez Moranta
"Sumant per Catalunya"[50]
"Una Catalunya millor"[51][52]
"Principales propuestas para una Cataluña mejor"
("Principals propostes per a una Catalunya millor")[53]

Candidatures sense representació al Parlament de Catalunya

CandidaturaPresidenciableBarcelona[26]Tarragona[27]Girona[28]Lleida[29]PrecampanyaCampanyaProgrames electorals
Vox
"Recuperemos Cataluña" ("Recuperem Catalunya")[54]
"Recuperem Catalunya, recuperemos España (Recuperem Espanya)"
"10 medidas para Cataluña"
("10 mesures per a Catalunya")[55]
Partit Nacionalista de Catalunya (PNC)
Àurea Rodríguez i López
Carles Ribas i Gironès
Enric Gràcia i Camats
"Som els teus"
"Atreveix-te!"
Moviment Primàries per la Independència de Catalunya (MPIC)
Marc Rossinyol i Casals
Sergi Torrente i Justribó
"El poder del poble"
"Independència
Sense excuses"
Recortes Cero - Grup Verd - Municipalistes (RECORTES CERO-GV-M)
Nuria Suárez Hernández
Pascuala Gómez Iniesta
Estefanía Pérez Fernández
Natalia Vara Bordas
"Para salir de la crisis más fuertes hay que redistribuir la riqueza" ("Per sortir de la crisi més forts s'ha de redistribuir la riquesa")
"#UnitatISolidar PER FER FRONT A LA PANDÈMIA SANITÀRIA
#RedistribuirLaRiquesa PER AFRONTAR LA PANDÈMIA ECONÒMICA"[56]
Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)
Domènec Merino i Roca
Albert Camarasa i Escubedo
Adrià Moreno i Sánchez
Marina Puente i Matas
"Per un país per a la classe obrera""La força de la classe obrera"
Front Nacional de Catalunya (FNC)
Maria Montserrat Guasch i Francesch
Enric Arau i Puchades
Magí Hildebrandt i López
"#FemFront per l'Estat Català"
"Allibera el teu país
La Catalunya forta!"
"Allibera el teu país, la Catalunya forta"[57]
Izquierda en Positivo
Celia Cánovas Essard
No es presenta
Jesús Osorio Hernández
Andrés Peñalver Bernardo
"Programa Eleccions Autonòmiques Catalunya 2021"[58]
Per Un Món Més Just (PUM+J)
Lourdes Franco López
No es presenta
Lourdes Franco López
David Quesada Reinares
Marc Garrigó i Solé
Moviment Corrent Roig (M.C.R.)
Elisabeth Martín i Plana
No es presenta
Elisabeth Martín i Plana
No es presentaNo es presenta
Unidos por la Democracia + Jubilados[59][60]
  • Unidos Sí
  • Somos España
  • PDS Jubilados Europeos
  • Democracia Efectiva
Enric Martínez i Herrera
No es presenta
Enric Martínez i Herrera
No es presentaNo es presenta
Som Terres de l'Ebre
Frederic López i Marcos
No es presenta
Frederic López i Marcos
No es presentaNo es presenta
Unión Europea de Pensionistas (UEP)
Juan Fernando Viñeta
No es presentaNo es presenta
Juan Fernando Viñeta
No es presenta
Alianza por el Comercio y la Vivienda (ALIANZA C V)
Francisco Sánchez Pérez
No es presentaNo es presenta
Francisco Sánchez Pérez
No es presenta
Escons en Blanc (EB)
Alejandro Gallardo Macchia
No es presentaNo es presentaNo es presenta
Alejandro Gallardo Macchia
Suport Civil Català (SCAT)
Ramon Carner Alivés
No es presentaNo es presentaNo es presenta
Ramon Carner Alivés

Sistema electoral

Nombre de diputats per circumscripció.

Els 135 membres del Parlament de Catalunya són elegits en quatre circumscripcions, corresponent a les quatre províncies catalanes, amb la regla D'Hondt; i el sistema tancat; de representació proporcional. Com Catalunya no té la seva pròpia llei electoral, les eleccions es duen a terme sota les normes provinents a l'Estatut d'Autonomia i sota la LOREG (Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general). Com a conseqüència de la manca d'una llei electoral pròpia, els escons s'assignen per circumscripcions a través de lleis o decrets per a cada elecció. La distribució d'escons és la següent: Barcelona (85), Girona (17), Lleida (15) i Tarragona (18).[61][62]

La votació es fa a partir del sufragi universal en secret, tant presencial el mateix dia de les votacions com per avançat mitjançant vot per correu, que per a les eleccions de 2021 ha estat el més elevat de totes les votacions fins llavors a Catalunya.[63] Només llistes que superen el llindar del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció (que inclou vots en blanc, que es compten per a cap de les anteriors) tenen dret a escó.

Enquestes d'opinió

Els quadres següents enumeren els resultats dels sondejos d'opinió en ordre cronològic invers, mostrant primer el més recent i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp o la publicació de l'enquesta. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el fons pintat al color del partit líder. Si hi ha un empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna Avantatge de la dreta mostra la diferència en punts percentuals entre els partits amb els percentatges més alts en una enquesta.

Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes des del 21 de desembre del 2017 fins al 14 de febrer del 2021, i cada línia correspon a un partit polític.

Estimació d'intenció de vot

Preferència de candidat

La taula següent recull els sondejos d'opinió sobre les preferències dels líders per ser president/a de la Generalitat.

Llegenda:

      Enquesta duta a terme després de la prohibició legal dels sondejos d'opinió

Campanya electoral

La campanya electoral durarà 15 dies, del 29 de gener al 12 de febrer,[204] i tot i que el dret de manifestació i de participació política permet la mobilitat trencant els confinaments decretats per fer front a la pandèmia de COVID-19 a Catalunya, els partits de Govern van demanar als ciutadans que només assisteixin a aquells actes que es facin al seu municipi.[205]

Inici de la campanya

Inici de la campanya electoral a Vic

La campanya electoral va començar oficialment a la mitjanit del 29 de gener de 2021, però per les restriccions de mobilitat motivades per la pandèmia, entre elles el cobrefoc o toc de queda a les 10 de la nit, van fer que els actes que donen el tret de sortida al període de campanya s'anticipessin unes hores. Ciutadans va començar amb un acte al Telefèric de Montjuïc, a Barcelona, amb la presència del candidat a la presidència Carlos Carrizosa i la presidenta del partit, Inés Arrimadas, en què es va presentar el lema de campanya: "Para que ganemos todos" ("Perquè guanyem tots").[206][207] El PDeCAT va triar els Jardins del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau amb la presència dels tres primers candidats per Barcelona: Àngels Chacón, Joana Ortega i Marc Castells.[208][209] ERC-CatSí va començar la campanya al Teatre Monumental de Mataró, amb la presència dels quatre caps de llista, entre ells Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i candidat a la presidència.[210][211] El PSC va fer un acte virtual, amb el candidat i exministre Salvador Illa, el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo.[212] La candidatura liderada per Jéssica Albiach, En Comú Podem-Podem en Comú, va començar la campanya a l'Hospital Clínic de Barcelona, en un acte sense públic amb la presència d'Ada Colau i Rosa Lluch.[213][214][215] La coalició CUP-G va escollir el Palau de la Generalitat de Girona per fer un acte amb Dolors Sabater i alguns candidats.[216] El Partit Popular Català, es presentà com a "l'alternativa al govern Frankenstein" des de l'Hotel Grand Marina de Barcelona, amb Alejandro Fernández i el president del partit, Pablo Casado.[217] Junts per Catalunya va preferir començar la campanya des d'un plató de Sant Just Desvern, en un acte conduït per la candidata Laura Borràs amb la participació telemàtica des de Bèlgica de Carles Puigdemont.[218]

El primer dia de campanya, el divendres 29 de gener, va començar amb el debat organitzat per La Vanguardia. Van ser convidats tots els partits amb representació parlamentària i el partit d'extrema dreta Vox. El temps d'intervenció era lliure, però cada candidat va tenir sis torns de paraula. La majoria dels retrets se'ls va endur Salvador Illa per la seva gestió com a ministre de Sanitat, i es posà el focus en els possibles pactes postelectorals. El moderador, Enric Sierra, va dir al final del debat que els candidats "s'havien portat molt bé" i que "havien facilitat la tasca del moderador".[219][220]

El 29 de gener també va estar marcat per la sortida de vuit dels nou presos polítics independentistes condemnats per la Sentència del Procés, ja que se'ls va atorgar el tercer grau.[221][222]

L'inici de la campanya de Ciutadans fou polèmic; el partit taronja va haver de retirar les imatges de la campanya #VotaAbrazo perquè la normativa del banc d'imatges d'on van ser extretes no en permetia l'ús per a donar suport a cap partit polític. Les imatges van ser força criticades a les xarxes socials.[223][224][225]

El PDeCAT va proposar canviar les lleis per empresonar qui ocupi un domicili habitual. Chacón apuntà que "Catalunya té un dèficit d'habitatge social".[226] A més, la Junta Electoral de Zona d'Igualada va estimar favorablement el recurs que el Partit Demòcrata va presentar per quedar-se els espais electorals de Junts per Catalunya, fent que la formació encapçalada per Laura Borràs es quedés sense espais de propaganda electoral.[227]

El candidat d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, titllà Salvador Illa com a "candidat de Vox, Ciutadans, l'Ibex 35 i el Rei".[228] Per la seva banda, Illa declarà que en el seu govern "no hi haurà independentistes".[229]

Els comuns de Jéssica Albiach van demanar el vot triant entre "la decadència o un govern que aposti per la ciència".[230]

La candidata de la CUP-G, Dolors Sabater, va presentar el programa de la CUP, en què hi destaca la creació d'una banca pública i el control de les energies com l'electricitat o l'aigua.[231] Sabater va assistir a l'acte d'ERC a Badalona per saludar Raül Romeva i Oriol Junqueras.[232]

El PPC va prometre la construcció d'un "hospital de pandèmies" semblant al Zendal construït pel govern d'Isabel Díaz Ayuso.[233]

Junts per Catalunya va demanar el vot per "evitar una Generalitat supeditada al PSOE".[234]

El diumenge 31 de gener es va celebrar el debat de Televisió Espanyola. El debat no va ser exempt de polèmica; els treballadors de TVE Catalunya van publicar un manifest mostrant la seva incomoditat pels canvis duts a terme per la direcció de RTVE; el debat s'havia fet tradicionalment en català i amb un moderador de TVE Catalunya, però en aquesta ocasió la direcció va optar per fer-lo en castellà i dur un moderador dels estudis centrals, en aquesta ocasió va ser Xabier Fortes.[235] Tanmateix, ERC, la CUP-G i Junts van anunciar que parlarien en català tot el debat, i posteriorment el PDeCAT i En Comú Podem (majoritàriament) també s'hi van sumar.[236][237][238] L'emissió es va fer pel canal La 1 en desconnexió territorial a Catalunya i pel canal 24 Horas, que incorporà un traductor simultani pels candidats que parlaven en català. Després de la primera intervenció de Pere Aragonès (en català) el moderador va demanar que "parlessin en espanyol perquè els entenguin a tot Espanya". La majoria dels candidats s'hi van negar.[239][240][241] El debat es va tornar a centrar en els pactes postelectorals i el procés.[242]

Manifestació de rebuig a un acte electoral de Vox a Tàrrega, 1 de febrer

El 6 de febrer, durant i després d'un míting del partit d'extrema dreta de Vox a la Plaça Major de Vic, es van produir enfrontaments entre antifeixistes, contraris de la seva presència, i els Mossos d'Esquadra, que havien establert un cordó policíac.[243] Set agents dels Mossos van resultar ferits i una manifestant va ser atesa pels serveis mèdics per un possible atac d’ansietat.[244] L'endemà, també es van produir incidents similars a Salt, Valls i Manresa on el partit d'extrema dreta també hi havia fet actes de campanya.[245]

El tram final de la campanya el va protagonitzar Salvador Illa per la polèmica generada en no fer-se prova de Covid abans del debat de candidats a TV3, provocant debat i acusacions sobre les causes de no fer-ho.[246]

Debats electorals

Debats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
DataOrganitzadorModerador    P  Present[b]    S  Suplent [c]    NC  No convidat  A  Convidat absent 
CsPDeCATERCPSCECP-PECCUP-GPPCJuntsVoxAudiènciaReferències
29 de gener
Enric Sierra
P
Carrizosa
P
Chacón
P
Aragonès
P
Illa
P
Albiach
P
Sabater
P
Fernández
P
Borràs
P
Garriga
[247]
31 de generP
Carrizosa
P
Chacón
P
Aragonès
P
Illa
P
Albiach
S
Riera
P
Fernández
P
Borràs
P
Garriga
242.000

(10,7%)

[248][249]
5 de febrerP
Carrizosa
P
Chacón
P
Aragonès
P
Illa
P
Albiach
P
Sabater
A
Fernández
P
Borràs
NC[250][251]
9 de febrerP
Carrizosa
P
Chacón
P
Aragonès
P
Illa
P
Albiach
P
Sabater
P
Fernández
P
Borràs
P
Garriga
601.000

(26%)

[252][253]
11 de febrerP
Carrizosa
P
Chacón
P
Aragonès
P
Illa
P
Albiach
S
Estrada
P
Fernández
P
Borràs
P
Garriga
1.279.000

(8%)[d]

[254][255]

Jornada electoral

Constitució de les meses

Persona votant a Riudoms

De les 34.000 al·legacions presentades per no formar part de les meses, se'n van resoldre i acceptar 22.000 sol·licituds. Algunes al·legacions pendents es van resoldre in situ en el moment de constituir les meses, segons va informar el conseller Bernat Solé en una compareixença. Malgrat això, les 9.139 meses es van poder constituir amb normalitat.[256] El 128è president de la Generalitat, José Montilla, va presidir una mesa electoral després de ser triat com a suplent i que el titular no s'hi hagués presentat.[257]

Participació

HoresTotalBarcelonaTarragonaGironaLleidaReferències
Participació (13h)
22,78%

( 11,91%)

22,49%

( 12,09%)

22,70%

( 12,41%)

24,29%

( 10,91%)

24,18%

( 10,23%)

[258]
Participació (18h)
45,72%

( 22,54%)

45,92%

( 22,66%)

42,84%

( 24,00%)

47,04%

( 21,12%)

46,16%

( 20,49%)

[259]
Participació (20h)
53,54%

( 25,55%)

53,75%

( 25,57%)

50,37%

( 28,04%)

54,77%

( 24,39)

54,65%

( 22,46%)

[260]

Paperetes

Circumscripció de Barcelona

Circumscripció de Tarragona

Circumscripció de Girona

Circumscripció de Lleida

Resultats

Resultats globals a Catalunya

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
CandidaturaSufragisEscons
Vots%± vots± ppDiputats
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)652.85823,04% 46.199 9,18%33 16
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)603.60721,30% 332.254 0,08%33 1
Junts per Catalunya (JxCAT)568.00220,04%n/an/a32n/a
Vox (VOX)217.8837,69%n/an/a11n/a
Candidatura d'Unitat Popular-Un nou cicle per guanyar (CUP-G)189.0876,67% 61.059 2,21%9 5
En Comú Podem-Podem en Comú (ECP-PEC)194.6266,87% 131.734 0,59%8=
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs)157.9035,57% 951.829 19,78%6 30
Partit Popular/Partido Popular (PP)109.0673,85% 76.603 0,39%3 1
Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)77.0592,72%n/an/a0n/a
Recortes Cero-Grup Verd-Municipalistes (RECORTES CERO-GV-M)12.7070,45% 2.420 0,21%0=
Moviment Primàries per la independència de Catalunya (MPIC)5.9400,21%n/an/a0n/a
Front Nacional de Catalunya (FNC)4.9760,18%n/an/a0n/a
Partit Nacionalista de Catalunya (PNC)4.5830,16%n/an/a0n/a
Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)4.5040,16%n/an/a0n/a
Izquierda en Positivo (IZQP)2.0590,07%n/an/a0n/a
Som Terres de l'Ebre (SOM)1.4040,05%n/an/a0n/a
Per un Món Més Just (PUM+J)1.3270,05% 750 0,04%0=
Unión Europea de Pensionistas (UEP)6310,02%n/an/a0n/a
Escons en Blanc (EB)5900,02%n/an/a0n/a
Unidos por la Democracia+Jubilados (UNIDOS SI-DEf-PDSJE-SOMOS ESPAÑA)4300,01%n/an/a0n/a
Alianza por el Comercio y la Vivienda (ALIANZA C V)1670,01%n/an/a0n/a
Suport Civil Català (SCAT)1380,01%n/an/a0n/a
Moviment Corrent Roig (M.C.R.)920,01%n/an/a0n/a
Vots en blanc24.0210,84% 4590 0,40%n/a
Vots vàlids2.833.64498,57% 1.543.155 1,06%135
Vots nuls40.9661,43% 24.874 1,06%n/a
Votants2.874.61053,54%Participació:
53,54%'
Abstenció2.494.38246,46%
Electors5.623.962100%

Resultats per circumscripció

Distribució d'escons per circumscripció.
CircumscripcióPSCERCJuntsVoxECP-PECCUP-GCiutadansPPC
%S%S%S%S%S%S%S%S
Barcelona25,02320,41917,9167,877,876,356,154,03
Girona15,2321,8432,776,214,09,023,32,0
Lleida15,0326,6528,055,513,27,413,23,5
Tarragona20,0424,5519,449,424,916,815,214,3
Total23,03321,33320,1327,7116,986,795,663,83
Fonts: Generalitat de Catalunya[261]

Escons per circumscripció

CandidaturaBarcelonaTarragonaGironaLleidaTotal
PSC2343333
ERC1954533
Junts1647532
Vox721111
CUP-G51219
ECP-PEC71008
C's51006
PPC30003
Total85181715135

Resultats per municipi

Junts per Catalunya va ser la força que es va imposar a més municipis, concretament a un total de 562, retrocedint-ne 105, puix el 2017 van imposar-se a 667 termes municipals. La candidatura liderada per Laura Borràs va guanyar al 59,34% dels 947 municipis catalans, principalment de les Comarques Gironines, l'Alt Pirineu, la Catalunya Central i Ponent. Esquerra Republicana fou la segona candidatura que guanyà a més municipi, aconseguint-ne un total de 251, suposant un augment de 108 termes municipals més, i que representa el 26,5% dels municipis catalans. Els republicans van ser la força més votada sobretot a municipis de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. El Partit dels Socialistes de Catalunya va experimentar una pujada de 2 a 105 municipis aconseguits, principalment de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Costa Daurada. La candidatura liderada per Salvador Illa va assolir l'11,08% dels termes municipals. Tot i quedar-se fora del Parlament de Catalunya, el Partit Demòcrata Europeu Català va guanyar a set municipis. La Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar va guanyar a sis municipis, Vox a dos i el Partit Popular Català a un. Ciutadans, que havia guanyat a 135 municipis a les darreres eleccions, no n'aconseguí guanyar cap.[262][263]

Resultats detallats de tots els municipis
BarcelonaTarragonaLleidaGirona

La taula següent indica el partit més votat als municipis caps de comarca o amb una població superior a 25.000 habitants:

MunicipiComarcaPartit més votat
Ampostael MontsiàERC
Badalonael BarcelonèsPSC
Balaguerla NogueraERC
Banyolesel Pla de l'EstanyJunts
Barberà del Vallèsel Vallès OccidentalPSC
Barcelonael BarcelonèsPSC
Bergael BerguedàJunts
Blanesla SelvaPSC
Calafellel Baix PenedèsPSC
Cambrilsel Baix CampPSC
Cerdanyola del Vallèsel Vallès OccidentalPSC
Cerverala SegarraJunts
Cornellà de Llobregatel Baix LlobregatPSC
el Pont de Suertl'Alta RibagorçaPSC
el Prat de Llobregatel Baix LlobregatPSC
el Vendrellel Baix PenedèsPSC
Esplugues de Llobregatel Baix LlobregatPSC
Falsetel PrioratERC
Gandesala Terra AltaERC
Gironael GironèsJunts
Granollersel Vallès OrientalPSC
Igualadal'AnoiaJunts
la Bisbal d'Empordàel Baix EmpordàJunts
la Seu d'Urgelll'Alt UrgellERC
les Borges Blanquesles GarriguesJunts
l'Hospitalet de Llobregatel BarcelonèsPSC
Lleidael SegriàERC
Lloret de Marla SelvaPSC
Manresael BagesJunts
Martorellel Baix LlobregatPSC
Mataróel MaresmePSC
Moiàel MoianèsERC
Molins de Reiel Baix LlobregatERC
Mollerussael Pla d'UrgellJunts
Mollet del Vallèsel Vallès OrientalPSC
Montblancla Conca de BarberàJunts
Montcada i Reixacel Vallès OccidentalPSC
Móra d'Ebrela Ribera d'EbreJunts
Olotla GarrotxaJunts
Premià de Marel MaresmeERC
Puigcerdàla CerdanyaJunts
Reusel Baix CampERC
Ripollel RipollèsJunts
Ripolletel Vallès OccidentalPSC
Rubíel Vallès OccidentalPSC
Sabadellel Vallès OccidentalPSC
Salouel TarragonèsPSC
Saltel GironèsJunts
Sant Adrià de Besòsel BarcelonèsPSC
Sant Andreu de la Barcael Baix LlobregatPSC
Sant Boi de Llobregatel Baix LlobregatPSC
Sant Cugat del Vallèsel Vallès OccidentalJunts
Sant Feliu de Llobregatel Baix LlobregatPSC
Sant Joan Despíel Baix LlobregatPSC
Sant Vicenç dels Hortsel Baix LlobregatPSC
Santa Coloma de Farnersla SelvaJunts
Santa Coloma de Gramenetel BarcelonèsPSC
Santa Perpètua de Mogodael Vallès OccidentalPSC
Solsonael SolsonèsJunts
Sortel Pallars SobiràJunts
Tarragonael TarragonèsPSC
Tàrregal'UrgellJunts
Terrassael Vallès OccidentalPSC
Tortosael Baix EbreERC
Trempel Pallars JussàJunts
Vallsl'Alt CampJunts
VicOsonaJunts
Vielha e Mijaranla Vall d'AranPSC
Vilafranca del Penedèsl'Alt PenedèsJunts
Vilanova i la Geltrúel GarrafPSC
Fonts: Generalitat de Catalunya[264][265][266][267]

Distribució de vot segons la posició respecte la independència

Percentatge de vot segons posicionament

  Independentisme (51.57%)
  No posicionats (7.39%)
  Unionisme (41.03%)
BlocPartitsVotsEscons
Vots%+/-Escons+/-
Independentista1.448.901
51,57%'
3,85%74 4
No independentista1.152.880
41,03%'
2,86%53 4
Altres207.842
7,39%'
0,99%8=

Diputats electes

PSCERCJuntsVoxCUP-GECPCsPPC
Barcelona
  1. Salvador Illa i Roca
  2. Eva Granados Galiano
  3. Ramon Espadaler i Parcerisas
  4. Gemma Lienas i Massot
  5. Ferran Pedret i Santos
  6. Alícia Romero Llano
  7. David Pérez i Ibáñez
  8. Assumpta Escarp Gibert
  9. Pol Gibert Horcas
  10. Esther Niubó Cindoncha
  11. Raúl Moreno Montaña
  12. Beatriz Silva Gallardo
  13. Jordi Terrades i Santacreu
  14. Marta Moreta i Rovira
  15. Juan Luis Ruiz López
  16. Rocío García Pérez
  17. Cristòfol Gimeno Iglesias
  18. Eva Candela López
  19. Jordi Riba i Colom
  20. Elena Díaz i Torrevejano
  21. David González Chanca
  22. Helena Bayo Delgado
  23. Mario García Gómez

Girona

  1. Sílvia Paneque i Sureda
  2. Oscar Aparicio Pedrosa
  3. Mónica Ríos i García

Lleida

  1. Òscar Ordeig Molist
  2. Judith Alcalá González
  3. Sílvia Romero Galera

Tarragona

  1. Rosa M. Ibarra Ollé
  2. Rubén Viñuales i Elías
  3. Joaquim Josep Paladella Curto
  4. Dolors Carreras i Casany
Barcelona
  1. Pere Aragonès i Garcia
  2. Laura Vilagrà i Pons
  3. Roger Torrent i Ramió
  4. Najat Driouech Ben Moussa
  5. Josep Maria Jové i Lladó
  6. Alba Vergés i Bosch
  7. Ernest Maragall i Mira
  8. Ester Capella i Farré
  9. Chakir El Homrani Lesfar
  10. Jenn Díaz Ruiz
  11. Pau Morales i Romero
  12. Núria Picas i Albets
  13. Ruben Wagensberg Ramon
  14. Mònica Palacín i París
  15. Jordi Albert i Caballero
  16. Lluïsa Llop i Fernàndez
  17. Julià Fernàndez i Olivares
  18. Ana Maria Balsera i Marín
  19. Ferran Estruch i Torrents

Girona

  1. Teresa Jordà i Roura
  2. Sergi Sabrià i Benito
  3. Anna Caula i Paretas
  4. Bartomeu Compte Masmitjà

Lleida

  1. Marta Vilalta i Torres
  2. Meritxell Serret i Aleu
  3. Jordina Freixanet i Pardo
  4. Antoni Flores i Ardiaca
  5. Engelbert Montalà Pla

Tarragona

  1. Raquel Sans i Guerra
  2. Lluís Salvadó Tenesa
  3. Irene Aragonès Gràcia
  4. Carles Castillo Rosique
  5. Maria Jesús Viña i Ariño
Barcelona
  1. Carles Puigdemont i Casamajó[268]
  2. Laura Borràs i Castanyer
  3. Joan Canadell i Bruguera
  4. Elsa Artadi i Vila
  5. Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol
  6. Meritxell Budó i Pla
  7. Jordi Puigneró i Ferrer
  8. Anna Erra i Solà
  9. Lluís Puig i Gordi
  10. Aurora Madaula i Giménez
  11. Damià Calvet i Valera
  12. Mercè Esteve i Pi
  13. Josep Rius i Alcaraz
  14. Judith Toronjo Nofuentes
  15. Francesc de Dalmases i Thió
  16. Assumpció Laïlla i Jou

Girona

  1. Gemma Geis i Carreras
  2. Marta Madrenas i Mir
  3. Salvador Vergés i Tejero
  4. Francesc Xavier Ten i Costa
  5. Maria Antònia Batlle i Andreu
  6. Ferran Roquer i Padrosa
  7. Jordi Munell i Garcia

Lleida

  1. Ramon Tremosa i Balcells
  2. Cristina Casol Segués
  3. Jordi Fàbrega i Sabaté
  4. Anna Feliu i Moragues
  5. Joan Carles Garcia Guillamon

Tarragona

  1. Albert Batet i Canadell
  2. Mònica Sales de la Cruz
  3. Eusebi Campdepadrós i Pucurull
  4. Teresa Pallarès i Piqué
Barcelona
  1. Ignacio Garriga Vaz de Concicao
  2. Antonio Gallego Burgos
  3. Juan de la Cruz Garriga Dómenech
  4. María Elisa García Fuster
  5. Mónica Lora Cisquer
  6. Andrés Félix Bello Sanz
  7. Manuel Jesús Acosta Elías

Girona

  1. Alberto Tarradas Paneque

Lleida

  1. Antonio Ramón López Gómez

Tarragona

  1. Isabel Lázaro Pina
  2. Sergio Macián de Greef
Barcelona
  1. Maria Dolors Sabater i Puig
  2. Carles Riera Albert
  3. Eulàlia Reguant i Cura
  4. Xavier Pellicer i Pareja
  5. Basharat Changuerra i Canalejo

Girona

  1. Daniel Cornellà i Detrell
  2. Montserrat Vinyets i Pagès

Lleida

  1. Pau Juvillà i Ballester

Tarragona

  1. Laia Estrada i Cañón
Barcelona
  1. Jéssica Albiach Satorres
  2. Joan Carles Gallego i Herrera
  3. Jessica González Herrera
  4. Lucas Silvano Ferro Solé
  5. David Cid Colomer
  6. Susana Segovia Sánchez
  7. Marc Parés Franzi

Tarragona

  1. Jordi Jordan Farnós
Barcelona
  1. Carlos Carrizosa Torres
  2. Ana María Grau Arias
  3. Nacho Martín Blanco
  4. Marina Bravo Sobrino
  5. Joan García González

Tarragona

  1. Matías Alonso Ruiz
Barcelona
  1. Alejandro Fernández Álvarez
  2. Lorena Roldán Suárez
  3. Eva Parera i Escrichs

Notes

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica