Major League Soccer

La Major League Soccer (MLS) és la principal lliga del sistema de lligues de futbol dels Estats Units i el Canadà. Està supervisada per la Federació de Futbol dels Estats Units (U.S. Soccer), que és membre de la FIFA.

Plantilla:Infobox sports competitionMajor League Soccer
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuslliga de futbol Modifica el valor a Wikidata
Lliga superiorcap valor Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorUSL Championship, NASL i USSF Division 2 Professional League (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants28 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióNova York (Nova York) 40° 42′ N, 74° 00′ O / 40.7°N,74°O / 40.7; -74 Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica i Canadà Modifica el valor a Wikidata
Vigència1993 –
1993 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadamarçnovembre Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Organització
Executiu en capDon Garber (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webmlssoccer.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mls Twitter (X): mls Instagram: mls Youtube: UCSZbXT5TLLW_i-5W8FZpFsg Modifica el valor a Wikidata

Està integrada per 29 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporters' Shield). Els 14 millors equips classificats en la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS.

El 2019 l'MLS va anunciar la seva futura expansió fins als 30 equips. Amb una assistència mitjana de més de 20.000 espectadors per partit, l'MLS té la tercera assistència mitjana més alta de qualsevol lliga d'esports dels Estats Units després de l'NFL i l'MLB,[1] i és la setena lliga de futbol professional amb l'assistència mitjana més alta del món.[2]

Història

Brooklyn Celtic el 1914.
Selecció dels Estats Units que participà en el Mundial de 1930.
Pelé jugant al New York Cosmos.

Inicis del futbol als Estats Units

Anteriorment, solament una lliga professional, la NASL que es va disputar entre 1968 i 1984, havia tingut un seguiment mediàtic i d'afeccionats important. El 1913 es va crear la copa domèstica, la Lamar Hunt U.S. Open Cup, sota el nom de National Challenge Cup. En l'actualitat és la competència de futbol més antiga dels Estats Units. La primera lliga es va formar el 1921, amb el nom d'American Soccer League, aquesta lliga va ser molt popular, considerada com la segona lliga més popular del país després de la Major League Baseball, i com totes les lligues d'aquesta època tenia tots els seus equips situats al nord-est del país. Va ser disputada entre els anys 1921 fins a 1933. En els últims anys, el torneig es va afeblir a causa dels conflictes amb la Federació de Futbol dels Estats Units i la FIFA, així com les conseqüències que va deixar la Gran Depressió, ha portat que el campionat nord-americà deixés d'existir el 1933. Fins a 1920 aquest esport era conegut al país amb el nom de football i fins als anys 20 no va aparèixer el nom soccer com és conegut actualment, nom que ve de football association.

Les primeres lligues a nivell nacional van ser fundades en els anys 1960, la United Soccer Association i la National Professional Soccer League. El 1968 aquestes es van fusionar per a crear la North American Soccer League. Aquesta última va ser relativament un èxit, arribant fins i tot a tenir 24 equips i el mític equip New York Cosmos, però eventualment va ser dissolta el 1985 per culpa d'una forta crisi econòmica com a resultat d'una mala gestió que va provocar un gran deute. La NASL no tenia estadis propis, llogava estadis de futbol americà i la majoria dels jugadors eren estrangers i cars que no connectaven amb el públic americà.

Fundació

David Beckham va ser el primer Jugador Franquícia de l'MLS el 2007.
El Columbus Crew Stadium, l'estadi del Columbus Crew i el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. .
El Red Bull Arena, l'estadi dels New York Red Bulls.
El CenturyLink Field, l'estadi dels Seattle Sounders FC.

La Major League Soccer es formà el 17 de desembre de 1993, complint una promesa a la FIFA d'Alan Rothenberg i la US Soccer Federation de crear una Primera Divisió professional de futbol als Estats Units com a canvi de la concessió de la Copa del Món de futbol de 1994. L'objectiu de la Major League Soccer era convertir-se en una de les grans lligues de futbol del món i en una de les grans lligues esportives dels Estats Units. La lliga s'inicià el 1996 amb 10 equips i va gaudir de xifres d'assistència prometedores. Els nombres van declinar lleument després del primer any, però han augmentat en anys posteriors. Els 10 equips originals estaven dividits en dues conferències:

Expansió

La lliga s'amplià a 12 equips el 1998, amb Chicago Fire a l'Oest i Miami Fusion a l'Est. El 2000, la lliga es reorganitzà en tres conferències, Est, Central i Oest. Els equips de Chicago, Tampa Bay, Dallas i Columbus ingressaren a la nova Conferència Central. Tanmateix, la temporada 2001, els equips de Florida (Miami i Tampa Bay) es van dissoldre i la lligà passà de nou a 10 equips, amb dues conferències, passant Chicago a l'est. Davant la crisi econòmica que patí la lliga, creada en part per jugar en estadis de futbol americà, el nou president Don Garber, antic cap de l'NFL Internacional, va idear la construcció de nous estadis específics de futbol per garantir la supervivència econòmica dels clubs i de la lliga. El primer va ser el Columbus Crew Stadium inaugurat el 1999, de 22.000 espectadors, el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. Li seguiren el Toyota Park de Chicago de 20.000 espectadors, The Home Depot Center de Los Angeles de 27.000 espectadors, el Pizza Hut Park de Dallas de 22.000, el nou estadi del Colorado Rapids, el BMO Field de Toronto de 20.000, el Rio Tinto Stadium de Salt Lake City de 20.000, el modern Red Bull Arena de Nova York amb 25.000 seients coberts i el PPL Park de Filadèlfia amb 18.500.

La Copa del Món de Futbol de 2002, en la qual Estats Units inesperadament va arribar als quarts de final guanyant contra Portugal i Mèxic, va provocar un ressorgiment del futbol nord-americà i de l'MLS. La final de la Copa MLS 2002, que va tenir lloc quatre mesos després del final de la Copa del Món d'aquest any, va establir un rècord d'assistència en el Gillette Stadium que va veure Los Angeles Galaxy guanyar el seu primer títol.

A la temporada 2004 de nou s'amplià la lliga a 12 clubs amb l'aparició del Real Salt Lake, de Salt Lake City, que juga al Rio Tinto Stadium de 20.000 espectadors i CD Chivas USA, de Los Angeles, que comparteix estadi amb Los Angeles Galaxy. Els dos clubs foren ubicats a la Conferència Oest i Kansas City fou desplaçat a l'Est. El Real Salt Lake deu el seu nom al fet que el seu propietari és seguidor del Reial Madrid i amb qui va establir diversos acords, mentres que el Chivas USA el va fundar el propietari del Chivas de Guadalajara de Mèxic.

La temporada 2006, l'equip dels MetroStars fou rebatejat com a New York Red Bulls en ser adquirit per l'empresa de begudes energètiques del mateix nom (un equip germà al ja existent a Àustria, el Red Bull Salzburg). San José Earthquakes fou reubicat i canvià de nom esdevenint Houston 1836, que a les poques setmanes adoptà el nom de Houston Dynamo.

L'any 2007 s'acceptà el primer club canadenc, Toronto FC, que juga a l'estadi BMO Field de 30.000 espectadors i que en el seu primer any va esgotar tots els abonaments disponibles amb llista d'espera inclosa per la gran acollida que va tenir. I el 2008, San José Earthquakes tornà a ésser format, passant la lliga a 14 equips. Setmanes abans d'iniciar la temporada 2007 la lliga va tancar un acord amb la Bundesliga alemanya de cooperació, intercanviant coneixements de construcció d'estadis de futbol i finançament.

El 2007 va debutar a l'MLS David Beckham, fitxat per Los Angeles Galaxy gràcies a la nova regla del Jugador Franquícia, feta per atreure jugadors mediàtics a l'MLS després d'anys de domini de salaris relativament baixos. L'MLS va canviar les normes relatives als jugadors estrangers en la lliga per permetre un total de 8. Jugadors com Cuauhtémoc Blanco del Club América, firmat amb el Chicago Fire, i Juan Pablo Ángel, de l'Aston Villa als New York Red Bulls, són alguns dels primers jugadors designats. Les sortides de Clint Dempsey, Jozy Altidore i la cessió de Landon Donovan a la Premier League demostren l'intercanvi de promeses a Europa a canvi de veterans experimentats a l'MLS. Altres jugadors experimentats i mediàtics han seguit Beckham i Blanco a l'MLS, com Guillermo Barros Schelotto a Columbus, Freddie Ljungberg a Seattle, Wayne Rooney a l'equip de Washington, Kaká a Orlando, Juninho, Steven Gerrard i Zlatan Ibrahimović a Los Angeles, Thierry Henry, Rafael Márquez, Lampard i David Villa a Nova York.

L'MLS també ha fet un gran esforç pel planter i la formació de nous jugadors, tots els clubs tenen la seva acadèmia de futbol i diversos equips juvenils que juguen lligues i campionats juvenils organitzats per la mateixa MLS. Destaca pel seu prestigi la Red Bull Academy de Nova York, que forma joves en perill d'exclusió social que viuen en barris conflictius, i també la David Beckham Academy de Los Angeles.

L'any 2009 va ingressar un nou equip de la ciutat de Seattle a la conferència Oest, els Seattle Sounders FC, amb el nou estadi CenturyLink Field reconvertible en estadi específic de futbol amb uns 35.000 espectadors i que en el seu primer any ha batut el rècord d'assistència en un estadi de la Major League Soccer amb plens en la majoria de partits. L'any 2010 es va inaugurar el nou estadi Red Bull Arena de Nova York, un modern estadi específic de futbol d'estil europeu amb 25.000 seients coberts i considerat com la joia de la Major League Soccer. El 2010 va ingressar a la lliga un nou equip a Filadèlfia a la conferència Est, els Philadelphia Union, amb el nou estadi de futbol PPL Park de 18.500 espectadors. El 2011 la Major League Soccer va arribar als 18 equips, ja que van ingressar dos nous equips a la Conferència Oest, el Portland Timbers, amb la renovació del PGE Park en estadi de futbol per a 20.000 espectadors, i el Vancouver Whitecaps, amb la renovació de l'Estadi BC Place. El 2012 va ingressar un nou equip a la Conferència Est, el Montreal Impact, que juga a l'Stade Saputo de 20.000 espectadors.

Present

Seattle Sounders el 2009.
Los Angeles Galaxy el 2011.
Partit inaugural del FC Cincinnati a l'MLS.

La vintena franquícia finalment veu la llum al maig de 2013, quan l'MLS concedeix al Manchester City FC d'Anglaterra i als New York Yankees una plaça per a un nou equip anomenat New York City FC, que de moment juga al mític Yankee Stadium. Al novembre d'aquest mateix any, l'Orlando City SC també va ser anunciada com a nova franquícia. Tots dos clubs van entrar a la lliga l'any 2015.

El 2017 van començar a jugar dues noves franquícies, Minnesota United FC i Atlanta United FC. El 2018 una nova franquícia de Los Angeles entra a la lliga en substitució del Chivas USA, Los Angeles FC. L'MLS va anunciar que el 2019 la lliga tindrà 24 equips, 12 per a cada conferència. Com a part d'una sèrie de canvis globals en la institució a ser implementats per a la vintena temporada de la lliga, la Major League Soccer va presentar un nou logotip que és personalitzable per a cada franquícia i va entrar en ús a partir de 2015.[3] El 2019 l'MLS va anunciar la seva futura expansió fins als 30 equips. Amb una assistència mitjana de més de 20.000 espectadors per partit, l'MLS té la tercera assistència mitjana més alta de qualsevol lliga d'esports dels Estats Units després de l'NFL i l'MLB,[1] i és la setena lliga de futbol professional amb l'assistència mitjana més alta del món.[2]

El 20 de desembre de 2017 s'anuncia una nova franquícia d'expansió a la ciutat de Nashville, Tennessee, amb el nom de Nashville SC, que serà el 24è equip en ingressar a la Lliga.[4] Per a inicis de 2018 s'espera l'anunci d'una nova franquícia, la 25a de l'MLS, entre les ciutats de Cincinnati, Detroit i Sacramento.[5] A principis de l'any 2018 es va confirmar la franquícia número 25 per a Miami, Florida, amb el nom d'Inter de Miami, i el seu propietari és David Beckham, per debutar en la temporada 2020.

El 29 de maig de 2018 la ciutat de Cincinnati va oficialitzar la seva franquícia de l'MLS amb el nom de FC Cincinnati i per debutar en la temporada 2019, convertint-se en la franquícia número 26.[6][7] El gener de 2019 es va confirmar la franquícia número 27 per a la ciutat d'Austin (Texas), el club Austin FC, i per debutar en la temporada 2021. El 20 d'agost de 2019 es va confirmar la franquícia número 28 per a Saint Louis (Missouri), i per debutar en la temporada 2023. El 21 d'octubre de 2019 es va confirmar la franquícia número 29 per a Sacramento (Califòrnia), i també per debutar en la temporada 2023.

El 17 de desembre de 2019 s'anuncia la franquícia número 30 per a Charlotte, la qual debutarà en la temporada 2022. D'aquesta manera, culmina l'expansió estratègica de 30 equips de l'MLS, coincidint amb el creixement explosiu en la popularitat del futbol de punta a punta dels Estats Units i el Canadà.

Sistema de campionat

Partit de l'MLS de l'any 2009 entre el DC United i el Chicago Fire.

El sistema de campionat està integrat per 20 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporter's Shield). Els 12 millors equips classificats de la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS, que proclama el campió de la competició.

El campionat de la Major League Soccer es divideix en dues parts: la temporada regular, on juguen els 20 equips dividits en 2 conferències: Conferència Est i Conferència Oest, i els playoffs, el partit final dels quals, la Copa MLS, decideix el campió de la lliga.

Encara que el format ha variat a través dels anys, l'actual estableix que durant la temporada regular tots els equips juguin un total de 34 partits cadascun. D'aquests 34, 10 són davant dels equips de la conferència oposada, i els altres 24 es reparteixen entre els 9 rivals de la conferència pròpia, podent enfrontar-se davant d'aquests últims en dues o tres oportunitats. Al final de la fase regular, l'equip amb més punts entre tots els participants d'ambdues conferències obté l'Escut dels seguidors de l'MLS i la segona plaça a la Lliga de Campions de la CONCACAF, sent acompanyat a aquesta competició per aquell que hagi aconseguit major quantitat de punts a la conferència oposada. Així mateix, els 6 millors de cada conferència accedeixen als playoffs, classificant els 2 primers a les semifinals de conferència, i els 4 següents a la primera ronda.

A la primera ronda, el situat en 3r lloc s'enfronta al 6è, i el 4t al 5è. Les eliminatòries són a un sol partit, actuant com a locals el 3r i el 4t. Els guanyadors passen a les semifinals de conferència.

Les semifinals i la final de conferència es disputen amb partits d'anada i tornada. En la primera instància, el 1r juga davant del guanyador de la primera ronda que hagi quedat en pitjor posició en la temporada regular, i el 2n s'enfronta a l'altre classificat.

Els dos campions de conferència participaran a la final de la Copa MLS, que es disputa a un sol partit a casa d'aquell dels dos que hagi obtingut més punts durant la temporada regular. Qui aconsegueixi la victòria es consagrarà campió de l'MLS.

Classificació per a la Lliga de Campions de la CONCACAF

Trofeus guanyats per DC United a 2007: quatre Alan I. Rothenberg MLS Cup, Copa de Campions de la CONCACAF, la Copa Interamericana, la MLS Supporters' Shield, i la Lamar Hunt U.S. Open Cup.

L'MLS atorga tres dels quatre contingents que els Estats Units té a la Lliga de Campions de la CONCACAF:

Els clubs canadencs que participen en l'MLS queden exclosos d'aquestes vies de classificació, ja que ells accedeixen a la competició continental des del Campionat Canadenc de Futbol.

El topall salarial

A diferència de la resta de les lligues professionals mundials, els contractes i les transferències dels jugadors no ho manegen els clubs sinó que ho fa la Lliga. Així que tots els clubs de la lliga se li dona un salari equivalent a repartir entre els seus contractes de diversos jugadors. Aquesta quantitat és anomenada el topall salarial i el topall salarial era $ 2,55 milions de dòlars el 2010.

Des de l'any 2007, existeix una regla d'excepció anomenada Llei del Jugador Franquícia, també coneguda com la Llei Beckham. Aquesta regla permet a cada club a tenir fins a 3 "jugadors franquícies" en la seva nòmina per alliberar a una quantitat per 335.000 dòlars per jugador elegible en la seva nòmina total. Aquesta manera d'operació de l'MLS significa que la mitjana dels jugadors en aquesta lliga són menys remunerats que la mitjana dels jugadors de les lligues professionals d'Europa. La regla del jugador designat permet fitxar algunes de les grans estrelles internacionals tot i que té més impacte en els salaris dels jugadors de l'equip que tria tals reclutes.

Els canvis de regles

En els primers anys, l'MLS va experimentar canvis de regles tractant de fer l'esport més "nord-americà".

  • El rellotge, que compta a 90 minuts en el futbol internacional, a l'MLS comptaria cap enrere i pararia en les situacions de detenció del joc. Quan el rellotge arribés a 0:00, el temps acabaria. Després de la temporada de 1999, aquesta regla va ser abandonada a favor d'un rellotge normal en el futbol.
  • L'altre canvi era la definició per Shoot-Out, per resoldre els jocs empatats. Si el joc acabava amb un empat, es jugaria una mort sobtada:
    • Un jugador rebria la pilota a 35 metres del gol amb cinc segons per marcar. Igual que en un torn de penals, cada equip disposava de cinc intents. Si el resultat era encara empat, hi hauria una altra sèrie de Shoot-Out. L'equip que guanyava rebia un punt (a diferència de tres punts per a una victòria), l'equip que perdia rebia zero.
  • No obstant això, els canvis de regles, especialment la de Shoot-Out, no van suposar una millora dels nivells d'audiència en el públic nord-americà i, per contra, suposava l'antipatia d'alguns afeccionats tradicionals. El Shoot-Out es va suprimir després de la temporada de 1999.
  • L'MLS va fer ús del gol d'or des de l'any 2000 al 2003, però el 2004 va abandonar aquesta regla, en aplicar-se el model tradicional de definició dels partits.

Equips

EquipEstadi, Ciutat, EstatAny de fundació
Conferència Est
Atlanta United FCMercedes-Benz StadiumAtlanta, Geòrgia2017
Charlotte FCBank of America Stadium;¹ Charlotte, Carolina del Nord2022
Chicago FireSoldier FieldChicago, Illinois1998
FC CincinnatiTQL StadiumCincinnati, Ohio2019
Columbus CrewLower.com FieldColumbus, Ohio1996
DC UnitedAudi FieldWashington, DC1996
Inter de MiamiInter Miami CF StadiumFort Lauderdale, Florida2020
Montreal ImpactStade SaputoMont-real, Quebec2012
Nashville SCNissan Stadium (Nashville)Nashville, Tennessee2020
New England RevolutionGillette StadiumFoxborough, Massachusetts1996
New York City FCYankee StadiumBronx, Nova York2015
New York Red BullsRed Bull ArenaHarrison, Nova Jersey1996
Orlando City SCOrlando City StadiumOrlando, Florida2015
Philadelphia Union[8]PPL ParkChester, Pennsilvània2010
Toronto FCBMO FieldToronto, Ontario2006
Conferència Oest
Austin FCQ2 StadiumAustin, Texas2021
Colorado RapidsDick's Sporting Goods ParkCommerce City, Colorado1996
FC DallasToyota StadiumFrisco, Texas1996
Houston DynamoBBVA Compass StadiumHouston, Texas2005
Los Angeles FCBanc of California StadiumLos Angeles, Califòrnia2018
Los Angeles GalaxyStubHub CenterCarson, Califòrnia1996
Minnesota United FCAllianz FieldSaint Paul, Minnesota2017
Portland TimbersProvidence ParkPortland, Oregon2011
Real Salt LakeRio Tinto StadiumSandy, Utah2004
San Jose EarthquakesAvaya StadiumSanta Clara, Califòrnia1996
Seattle Sounders FC[9]CenturyLink Field; Seattle, Estat de Washington2009
Sporting Kansas CityChildren's Mercy ParkKansas City, Kansas1996
St. Louis City SCCityparkSaint Louis, Missouri2023
Vancouver WhitecapsEstadi BC Place; Vancouver, Colúmbia Britànica2011

¹ Estadi exclusiu per a futbol
² Ha de ser reemplaçat per un estadi exclusiu per a futbol

Futurs equips (candidats d'expansió)

  • Sacramento
  • Las Vegas
  • San Diego

Antics equips

Historial

Campions de la Copa MLS i de l'escut dels Seguidors

TemporadaCopa MLS
(Playoffs)
Escut dels Seguidors
(Temporada regular)
1996 DC United (1) Tampa Bay Mutiny (1)
1997 DC United (2) DC United (1)
1998 Chicago Fire (1) Los Angeles Galaxy (1)
1999 DC United (3) DC United (2)
2000 Kansas City Wizards (1) Kansas City Wizards (1)
2001 San Jose Earthquakes (1) Miami Fusion FC (1)
2002 Los Angeles Galaxy (1) Los Angeles Galaxy (2)
2003 San Jose Earthquakes (2) Chicago Fire (1)
2004 DC United (4) Columbus Crew (1)
2005 Los Angeles Galaxy (2) San Jose Earthquakes (1)
2006 Houston Dynamo (1) DC United (3)
2007 Houston Dynamo (2) DC United (4)
2008 Columbus Crew (1) Columbus Crew (2)
2009 Real Salt Lake (1) Columbus Crew (3)
2010 Colorado Rapids (1) Los Angeles Galaxy (3)
2011 Los Angeles Galaxy (3) Los Angeles Galaxy (4)
2012 Los Angeles Galaxy (4) San Jose Earthquakes (2)
2013 Sporting Kansas City (2) New York Red Bulls (1)
2014 Los Angeles Galaxy (5) Seattle Sounders FC (1)
2015 Portland Timbers (1) New York Red Bulls (2)
2016 Seattle Sounders FC (1) FC Dallas (1)
2017 Toronto FC (1) Toronto FC (1)
2018 Atlanta United FC (1) New York Red Bulls (3)
2019 Seattle Sounders FC (2) Los Angeles FC (1)
2020 Columbus Crew (2) Philadelphia Union (1)
2021 New York City (1) New England Revolution (1)
2022 Los Angeles FC (1) Los Angeles FC (2)

Finals de la Copa MLS

TemporadaCampióResultatSubcampióEscut dels Seguidors de l'MLS
1996D.C. United3-2 (Pròrroga)Los Angeles GalaxyTampa Bay Mutiny
1997D.C. United2-1Colorado RapidsD.C. United
1998Chicago Fire2-0D.C. UnitedLos Angeles Galaxy
1999D.C. United2-0Los Angeles GalaxyD.C. United
2000Kansas City Wizards1-0Chicago FireKansas City Wizards
2001San Jose Earthquakes2-1 (Pròrroga)Los Angeles GalaxyMiami Fusion
2002Los Angeles Galaxy1-0 (Pròrroga)New England RevolutionLos Angeles Galaxy
2003San Jose Earthquakes4-2Chicago FireChicago Fire
2004D.C. United3-2Kansas City WizardsColumbus Crew
2005Los Angeles Galaxy1-0 (Pròrroga)New England RevolutionSan Jose Earthquakes
2006Houston Dynamo1-1 (4-2 Penals)New England RevolutionD.C. United
2007Houston Dynamo2-1New England RevolutionD.C. United
2008Columbus Crew3-1New York Red BullsColumbus Crew
2009Real Salt Lake1-1 (5-4 Penals)Los Angeles GalaxyColumbus Crew
2010Colorado Rapids2-1 (Pròrroga)FC DallasLos Angeles Galaxy
2011Los Angeles Galaxy1-0Houston DynamoLos Angeles Galaxy
2012Los Angeles Galaxy3-1Houston DynamoSan Jose Earthquakes
2013Sporting Kansas City1-1 (7-6 Penals)Real Salt LakeNew York Red Bulls
2014Los Angeles Galaxy2-1 (Pròrroga)New England RevolutionSeattle Sounders FC
2015Portland Timbers2-1Columbus CrewNew York Red Bulls
2016Seattle Sounders FC0-0 (5-4 Penals)Toronto FCFC Dallas
2017Toronto FC2-0Seattle Sounders FCToronto FC
2018Atlanta United FC2-0Portland TimbersNew York Red Bulls
2019Seattle Sounders FC3-1Toronto FCLos Angeles FC
2020Columbus Crew3-0Seattle SoundersPhiladelphia Union
2021New York City FC1-1 (4-2 Penals)Portland TimbersNew England Revolution
2022Los Angeles FC3-3 (3-0 Penals)Philadelphia UnionLos Angeles FC

Títols per club

EquipCampióSubcampióAnys campióAnys subcampió
Los Angeles Galaxy
5
4
2002, 2005, 2011, 2012, 20141996, 1999, 2001, 2009
D.C. United
4
1
1996, 1997, 1999, 20041998
Seattle Sounders FC
2
2
2016, 20192017, 2020
Houston Dynamo
2
2
2006, 20072011, 2012
Sporting Kansas City
2
1
2000, 20132004
San Jose Earthquakes
2
0
2001, 2003
Chicago Fire
1
2
19982000, 2003
Colorado Rapids
1
1
20101997
Real Salt Lake
1
1
20092013
Columbus Crew
2
1
2008, 20202015
Toronto FC
1
2
20172016, 2019
Portland Timbers
1
2
20152018, 2021
Atlanta United FC
1
0
2018
New York City FC
1
0
2021
Los Angeles FC
1
0
2022
New England Revolution
0
5
2002, 2005, 2006, 2007, 2014
New York Red Bulls
0
1
2008
FC Dallas
0
1
2010
Philadelphia Union
0
1
2022

Classificació històrica

A continuació, es mostra la taula històrica de la fase regular de la Major League Soccer (1996-2020), en la qual les dades no comptabilitzen els playoffs.

PosicióEquipsTemporadesPartits jugatsPartits guanyatsPartits empatatsPartits perdutsGols marcatsGols rebutsDiferència de gols1r2nPunts
1Los Angeles Galaxy2785437718029713651171+193541289
3New York Red Bulls2785535317532712811217+6411212
3Sporting Kansas City2785435018631812141147+67211204
4FC Dallas2785434818931712571209+4811203
5Columbus Crew2785534518732312271176+51211196
6D.C. United2785533717034812641279-15411145
7New England Revolution2785632818534312211285-6451135
8Colorado Rapids2785331318135911221255-133111096
9Chicago Fire2579629519630511421120+22121071
10San Jose Earthquakes2579328618732010971173-7621007
11Real Salt Lake18580217144219790786+411795
12Seattle Sounders FC14456211104141679532+14722737
12Houston Dynamo17559187166206738760-2222727
14 Toronto FC16517162137218695809-11412623
15Philadelphia Union13427161114152624563+611597
16Portland Timbers12397155110132597566+3112575
17 Vancouver Whitecaps FC12397137102158508590-82513
18 Montreal Impact1136313573155519564-45478
19New York City FC82611176282439347+921413
20Chivas USA103209279149351483-132355
21Orlando City SC82618671104361426-65329
22Atlanta United FC6193834664314248+661295
23Los Angeles FC5158793643319217+1021273
25Minnesota United FC6191724079273304-31256
25Tampa Bay Mutiny618783698312336-24235
26Miami Fusion4122561056199219-20158
27Nashville SC39133372113196+35136
28Inter de Miami391331444108144-36113
29FC Cincinnati4125263168144241-97109
30Austin FC268251231100105-587
31Charlotte FC134133184452-842
     Actualment a la Major League Soccer

Estadístiques

Jugadors amb més gols

Chris Wondolowski és el golejador històric de l'MLS amb 166 gols.
  • Actualitzat el 22 de desembre de 2020.[10]
N.ºJugadorPaísGols
1Chris Wondolowski Estats Units166
2Landon Donovan Estats Units145
3Jeff Cunningham Estats Units134
4Kei Kamara134
5Jaime Moreno Bolívia133
6Bradley Wright-Phillips Anglaterra122
7Ante Razov Estats Units114
8Jason Kreis Estats Units108
9Dwayne De Rosario Canadà104
10Taylor Twellman Estats Units101

En negreta jugadors actius a l'MLS.

Jugadors amb més partits

  • Actualitzat el 22 de desembre de 2020.[11][12]
N.ºJugadorPaísPartits
1Nick Rimando Estats Units514
2Kyle Beckerman Estats Units498
3Jeff Larentowicz Estats Units437
4Kevin Hartman Estats Units416
5Chad Marshall Estats Units409
6Brad Davis Estats Units392
7Drew Moor Estats Units390
8Dax McCarty Estats Units382
9Chris Wondolowski Estats Units381
10Steve Ralston Estats Units378

En negreta jugadors actius a l'MLS.

Afluències mitjanes

AnyNombre d'espectadorsAfluència mitjana
19962.785.00117.406[13]
19972.336.52914.603
19982.747.89714.312
19992.742.10214.282
20002.641.08613.756
20012.363.88914.961
20022.214.97815.821
20032.234.74714.898
20042.333.79715.559
20052.900.71615.108
20062.976.78715.504
20073.270.21016.770
20083.456.64116.460
20093.609.04816.040
20104.002.05316.675
20115.468.84917.872
20126.074.72918.807
20136.005.99118.594
20146.184.35019.147
20157.335.05321.574
20167.345.26521.692
20178.270.18722.113
20188.553.24521.875
20198.676.10921.305
2020Pandèmia de COVID-19

Rivalitats i Competicions de Copa a dos

Comissaris de l'MLS

  • Doug Logan (1996 - 1999)
  • Don Garber (1999 - present)

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Major League Soccer