Mikhaïl Tal

Mikhaïl Tal (en letó: Mihails Tāls); (en rus: Михаил Нехемьевич Таль), Mikail Nechem'evič Tal',; també transliterat com a Mihails Tals o bé Mihail Tal) (9 de novembre de 1936 - 28 de juny de 1992)[1] fou un jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs.[2] Va rebre el títol de Mestre Honorífic de l'Esport (1960), així com els ordes de l'Amistat dels Pobles (1981) i de la Insígnia d'Honor (1960)

Infotaula de personaMikhaïl Tal

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalMihails Tāls
Михаил Нехемьевич Таль
Mikhaïl Nekhemièvitx Tal
Biografia
Naixement9 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1992 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsMisha, El Màgic de Riga
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Letònia Letònia
FormacióUniversitat de Letònia - rus (–1958) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perVIII Campió del món d'escacs
Activitat
OcupacióJugador i periodista d'escacs
Nacionalitat esportivaLetònia
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1957)
Campió del món d'escacs 1960–1961
Campió de Letònia
Campió de l'URSS
Campió del món d'escacs de serràpides (1988)
Punts Elo (màx.)2.705 (juliol 1980)
Trajectòria
 EquipCompetició
- SK Zehlendorf
- SG Porz Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1982Olimpíada d'escacs de 1982
1980Olimpíada d'escacs de 1980
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1972Olimpíada d'escacs de 1972
1966Olimpíada d'escacs de 1966
1962Olimpíada d'escacs de 1962
1960Olimpíada d'escacs de 1960
1958Olimpíada d'escacs de 1958 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1957)
Campió del món d'escacs 1960–1961
Campió de Letònia
Campió de l'URSS
Campió del món d'escacs de serràpides (1988)
CònjugeSalli Landau (en) Tradueix (1959–1971) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1468561 Find a Grave: 13559402 Modifica el valor a Wikidata

Sovint era anomenat "Misha" (un diminutiu de Mikhaïl) i també "El màgic de Riga" a causa del seu sorprenent estil de joc combinatori. Diversos llibres d'escacs, entre d'altres, dues de les obres de referència en anglès, com The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games (Burgess, Nunn, i Emms, 2004) i Modern Chess Brilliancies (Evans, 1970) inclouen més partides d'en Tal que de cap altre jugador. Tal fou també un destacat escriptor d'escacs (la seva feina era la de reporter d'escacs).

Té els rècords de la primera i la segona sèrie més llarga de partides jugades sense derrota en tota la història de les competicions escaquístiques.[3] A més, molts autors el consideren com al més gran jugador d'atac d'alt nivell de tots els temps, i és àmpliament reconegut com el millor jugador d'atac de tots els temps; jugava amb un estil combinatori i agosarat.[4][5] El seu joc era conegut principalment per la seva improvisació i impredictibilitat. Cada partida, com un cop va dir, era tan inimitable i invalorable com un poema.[6]El seu màxim Elo va ser de 2705 punts, el gener de 1980, quan tenia 43 anys.[7]

Des del 2006 se celebra a Moscou un torneig, el Memorial Mikhaïl Tal, en la seva memòria.[8]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Tal



Títols
Precedit per:
Mikhaïl Botvínnik
Campió del món d'escacs
1960–1961
Succeït per:
Mikhaïl Botvínnik
Precedit per:
'Títol inexistent'
Campió del món d'escacs de semiràpides
1988
Succeït per:
Aleksandr Grisxuk


🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica