Moviment Socialista Panhel·lènic

El PASOK va ser fundat el setembre de 1974, després de la caiguda del règim militar grec i la restauració de la democràcia. El seu fundador va ser Andreas Papandreu, fill del dirigent liberal Georgios Papandreu. Els seus principis eren "independència nacional, sobirania popular, emancipació social i procés democràtic."

A les eleccions legislatives gregues de 1974, el PASOK va obtenir el 13,5% dels vots i 15 escons, convertint-se en el tercer partit, després del conservador Nova Democràcia de Konstandinos Karamanlís i els liberals de George Mavros. a les eleccions de novembre de 1977, el PASOK va passar als liberals, va doblar el seu percentatge de vots i va arribar la xifra de 92 escons, convertint-se en l'oposició oficial.

L'octubre de 1981 el PASOK va guanyar les eleccions amb el 48% dels vots i 173 escons, amb els quals va formar el primer govern socialista de la història de Grècia. Encara que Papandreu havia fet campanya contra l'entrada de Grècia a l'OTAN i a la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea), aviat va canviar d'opinió i va començar a renegociar les condicions de l'entrada de Grècia en la CEE. El 1985 el govern del PASOK va reformar la Constitució de Grècia per a reduir els poders del President i donar major autoritat al Primer Ministre i al govern. Al juny del mateix any, el PASOK va tornar a guanyar les eleccions amb el 45% dels vots i 161 escons. El juny de 1989, el vot del PASOK va baixar al 40%, i es va produir un bloqueig institucional. Es van celebrar eleccions al novembre del mateix any, amb el mateix resultat.

Després d'una llarga crisi política, les eleccions d'abril de 1990 van retornar el poder a Nova Democràcia. A més, el PASOK va sofrir una crisi de lideratge: Papandreu va ser jutjat per la seva implicació en l'escàndol del Banc de Creta. No va ser condemnat, i a les eleccions d'octubre de 1993 va explotar el sentiment nacionalista generat pels problemes de Macedònia i Xipre per a recuperar el poder. El 1995, la salut de Papandreu va empitjorar i el PASOK va viure diverses lluites internes pel poder. El gener de 1996 Papandreu es va retirar, a causa de la seva malaltia i el va succeir Kostas Simitis, candidat del sector renovador i europeista del PASOK. Papandreu va morir al juny, i es va convertir en una figura de culte entre els partidaris del PASOK.

A les eleccions de setembre de 1996, Simitis va vèncer per dret propi, i el desembre Grècia va accedir a entrar en l'euro, enterrant el nacionalisme grec que havia estat una de les característiques del PASOK de Papandreu. El setembre de 1997 es va saber que Grècia organitzaria els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004. Simitis va guanyar també les eleccions d'abril de 2000, amb el 42,7% dels vots i 158 escons: un assoliment important, per a un partit que estava el poder, gairebé ininterrompudament, des de 20 anys enrere.

El 7 de gener de 2004 Kostas Simitis va dimitir com a màxim dirigent del PASOK. El seu successor va ser Georgios Andreas Papandreu, fill d'Andreas Papandreu. El PASOK esperava que pogués donar la volta a les enquestes, que predeien la victòria de Nova Democràcia, sota la direcció de Kostas Karamanlís. Encara que Papandreu va reduir el desavantatge en un 3%, no va ser capaç de canviar la idea de molts votants que el PASOK duia massa temps en el poder i s'havia convertit en un partit burocràtic i corrupte. ND va guanyar còmodament en les eleccions del 7 de març de 2004, que van situar al PASOK en l'oposició després d'onze anys seguits de govern. A les eleccions de 2007 continuà a l'oposició.

El PASOK és membre del Partit Socialista Europeu i la Internacional Socialista. Té vuit diputats al Parlament Europeu.

• 
  1981 – 2012
• 
  2012 – 2017
• 
  2022 – Present

Eleccions legislatives

Any	Resultats				Pos.	Govern	Líder
	Vots	%	Escons	+/−
1974	666,413	13.58%	12 / 300	12	3r	Oposició	Andreas Papandreou
1977	1,300,025	25.34%	93 / 300	81	2n	Oposició
1981	2,726,309	48.07%	172 / 300	79	1r	Govern
1985	2,916,735	45.82%	161 / 300	11	1r	Govern
1989 (I)	2,551,518	39.13%	125 / 300	36	2n	Oposició
1989 (II)	2,724,334	40.67%	128 / 300	3	2n	Govern
1990	2,543,042	38.61%	123 / 300	5	2n	Oposició
1993	3,235,017	46.88%	170 / 300	47	1r	Govern
1996	2,814,779	41.49%	162 / 300	8	1r	Govern	Costas Simitis
2000	3,007,596	43.79%	158 / 300	3	1r	Govern
2004	3,003,988	40.55%	117 / 300	41	2n	Oposició	George Papandreou
2007	2,727,279	38.10%	102 / 300	15	2n	Oposició
2009	3,012,373	43.92%	160 / 300	58	1r	Govern
2012 (I)	833,452	13.18%	41 / 300	119	3r	Anticipades	Evangelos Venizelos
2012 (II)	756,024	12.28%	33 / 300	8	3r	Coalició
2015 (I)	289,469	4.68%	13 / 300	20	7è	Oposició
2015 (II)	Dins DISY		16 / 300	3	4t	Oposició	Fofi Gennimata
2019	Dins KINAL		19 / 300	3	3r	Oposició
2023 (I)	Dins PASOK-KINAL		40 / 300	21	3r	Anticipades	Nikos Androulakis
2023 (II)	Dins PASOK-KINAL		31 / 300	9	3r	Oposició

Eleccions europees

Parlament Europeu
Any	Vots	%	Escons	+/−	Pos.	Líder
1981	2,278,030	40.1%	10 / 24	10	1r	Andreas Papandreou
1984	2,476,491	41.6%	10 / 24	=	1r
1989	2,352,271	35.9%	9 / 24	1	2n
1994	2,458,619	37.6%	10 / 25	1	1r
1999	2,115,844	32.9%	9 / 25	1	2n	Costas Simitis
2004	2,083,327	34.0%	8 / 24	1	2n	George Papandreou
2009	1,878,859	36.6%	8 / 22	=	1r
2014	Dins l'Olivera		2 / 21	6	4t	Evangelos Venizelos
2019	Dins KINAL		2 / 21	=	3r	Fofi Gennimata