Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR ) és un tractat multilateral que compromet les nacions a respectar els drets civils i polítics de les persones, inclòs el dret a la vida, la llibertat de religió, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, els drets electorals i el dret al degut procés i a un judici just.[1] Va ser adoptat per la Resolució 2200A (XXI) de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i va entrar en vigor el 23 de març de 1976 després de la seva trenta-cinquena ratificació o adhesió. El juny del 2022 el Pacte té 173 parts i sis signants més sense ratificació, sobretot la República Popular de la Xina i Cuba⁣; [2] Corea del Nord és l'únic estat que ha intentat retirar-se.

Plantilla:Infotaula esdevenimentPacte Internacional de Drets Civils i Polítics
ONU Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 40° 42′ N, 74° 00′ O / 40.7°N,74°O / 40.7; -74
Tipustractat internacional
instrument internacional de drets humans
core international human rights instrument (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deUnited Nations General Assembly Resolution 2200 A (en) Tradueix, Pactes Internacionals de Drets Humans, dret internacional dels drets humans, Carta Internacional de Drets Humans i dret internacional Modifica el valor a Wikidata
Vigència16 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata - 
Data16 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1r gener 1967 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor23 març 1976 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNova York Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccióestat membre de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
DipositariSecretari General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomtxec Modifica el valor a Wikidata

Obra completa aohchr.org… Modifica el valor a Wikidata
Estats i posició en el pacte:
  Signat i ratificat
  Signat però no ratificat
  Ni signat ni ratificat

El PIDCP es considera un document fonamental en la història del dret internacional i dels drets humans, que forma part de la Carta Internacional de Drets Humans, juntament amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).[3]

El compliment de l'ICCPR és supervisat pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que revisa els informes periòdics dels estats part sobre com s'estan implementant els drets. Els estats han d'informar un any després de l'adhesió al Pacte i després sempre que el Comitè ho sol·liciti (normalment cada quatre anys). El Comitè es reuneix normalment a l'⁣Oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa, i normalment celebra tres sessions per any.

Història

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

L'ICCPR (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics) té les seves arrels en el mateix procés que va portar a la Declaració Universal dels Drets Humans.[4] A la Conferència de San Francisco de 1945 s'havia proposat una "Declaració sobre els drets essencials de l'home" que va donar lloc a la fundació de les Nacions Unides, i el Consell Econòmic i Social va rebre l'encàrrec de redactar-la.[5] Al principi del procés, el document es va dividir en una declaració que estableix els principis generals dels drets humans i una convenció o pacte que conté compromisos vinculants. La primera va evolucionar cap a la DUDH i va ser adoptada el 10 de desembre de 1948.[5]

La redacció de la convenció va continuar, però hi va haver diferències significatives entre els membres de l'ONU sobre la importància relativa dels drets civils i drets negatius versus els drets econòmics, socials i culturals positius.[6] Això va fer que finalment la convenció es va dividir en dos pactes separats, "un per englobar els drets civils i polítics i l'altre per contenir els drets econòmics, socials i culturals".[7] Els dos pactes havien de contenir tantes disposicions similars com fos possible i s'havien d'obrir a la signatura simultàniament.[7] Cadascun inclouria també un article sobre el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.[8]

El primer document es va convertir en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el segon en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Els esborranys es van presentar a l'Assemblea General de l'ONU per a la seva discussió el 1954 i es van adoptar el 1966.[9] Com a resultat de les negociacions diplomàtiques, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals es va adoptar poc abans del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En conjunt, la DUDH i els dos Pactes es consideren els textos fonamentals dels drets humans en el sistema internacional contemporani de drets humans.[10]

Estructura

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics comprèn un Preàmbul i sis parts:[11]

ParesArticlesDescripció
Part IArticle 1Dret a la lliure determinació dels pobles.
Part IIArticles
2 a 5
Equanimitat processal en la llei (Estat de Dret, Drets després de la detenció, el judici, durant l'empresonament, dret a un advocat defensor i a un judici imparcial).
Part IIIArticles
6 a 27
Protecció per motius de sexe, religió, raça o altres formes de discriminació.
Part IVArticles
28 a 45
La llibertat individual de creença, expressió, associació, llibertat de premsa, el dret a fer assemblees.
Part VArticles
46 a 47
Abast jurídic del Pacte amb els altres tractats internacionals.
Part VIArticles
48 a 53
Regula la ratificació, entrada en vigor, i la modificació del Pacte.

Dos protocols facultatius:

Descripció
Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:
Mecanisme pel que les persones poden iniciar les denúncies contra els Estats membres.
Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:
Abolició de la pena de mort.

Drets reconeguts

En virtut de l'article 2, els Estats que signen el Pacte assumeixen l'obligació, respecte de tota persona al seu territori o sota la seva jurisdicció, de respectar i garantir els drets humans reconeguts. Això implica que han d'abstenir-se de violar aquests drets ("respectar"), però també adoptar mesures positives perquè els drets siguin efectius ("garantir"). D'acord amb l'article 14, han de posar a la disposició de tota persona víctima d'una violació un recurs imparcial i efectiu per a la seva defensa.

El Comitè de Drets Humans

El Comitè és un òrgan convencional format per 18 experts independents escollits per un període de quatre anys. La seva finalitat és controlar el compliment del Pacte pels Estats, a través dels següents mecanismes:

  • La presentació d'informes periòdics és obligatori per als Estats signataris del Pacte, però l'acceptació dels sistemes de reclamacions interestatals o queixes individuals és voluntària.
  • La comissió, composta per 18 membres d'alta reputació moral, ha de considerar els informes sotmesos pels Estats signataris i dirigirà observacions generals a aquests Estats així com al Consell econòmic i Social.

Estats membres

Hi ha un total de 173 parts al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.[12]

EstatSignatRatificatEntrada
Afganistan24 gener 198324 abril 1983
Albània4 octubre 19914 gener 1992
Algèria10 desembre 196812 setembre 198912 desembre 1989
Andorra5 agost 200222 setembre 200622 desembre 2006
Angola10 gener 199210 abril 1992
Antiga i Barbuda3 juliol 20193 novembre 2019
Argentina18 febrer 19688 agost 19868 novembre 1986
Armènia23 juny 199323 setembre 1993
Austràlia18 desembre 197213 agost 198013 novembre 1980
Àustria10 desembre 197310 setembre 197810 desembre 1978
Azerbaidjan13 agost 199213 novembre 1992
Bahames4 desembre 200823 desembre 200823 març 2009
Bahrain20 setembre 200620 desembre 2006
Bangladesh6 setembre 20006 desembre 2000
Barbados5 gener 197323 març 1976
Belarús19 març 196812 novembre 197323 març 1976
Bèlgica10 desembre 196812 abril 198312 juliol 1983
Belize10 juny 199610 setembre 1996
Benín12 març 199212 juny 1992
Bolívia12 agost 198212 novembre 1982
Bòsnia i Hercegovina1 setembre 19936 març 1992
Botswana8 setembre 20008 setembre 20008 desembre 2000
Brasil24 gener 199224 abril 1992
Bulgària8 octubre 196821 setembre 197023 març 1976
Burkina Faso4 gener 19994 abril 1999
Burundi8 maig 19908 agost 1990
Cambodja17 octubre 198026 maig 199226 agost 1992
Camerún27 gener 198427 abril 1984
Canadà19 maig 197619 agost 1976
Cap Verd6 agost 19936 novembre 1993
República Centroafricana8 maig 19818 agost 1981
Txad9 juny 19959 setembre 1995
Xile16 setembre 196910 febrer 197223 març 1976
Colòmbia21 desembre 196629 octubre 196923 març 1976
RD Congo1 novembre 19761 febrer 1977
R Congo5 octubre 19835 gener 1984
Costa Rica19 desembre 196629 novembre 196823 març 1976
Costa d'Ivori26 març 199226 juny 1992
Croàcia12 octubre 199212 gener 1993
Xipre19 desembre 19662 abril 196923 març 1976
República Txeca22 febrer 19931 gener 1993
Dinamarca20 març 19686 gener 197223 març 1976
Djibouti5 novembre 20025 febrer 2003
Dominica17 juny 199317 setembre 1993
República Dominicana4 gener 19784 abril 1978
Timor Oriental18 setembre 200318 desembre 2003
Equador4 abril 19686 març 196923 març 1976
Egipte4 agost 196714 gener 198214 abril 1982
El Salvador21 setembre 196730 novembre 197929 febrer 1980
Guinea Equatorial25 setembre 198725 desembre 1987
Eritrea22 gener 200222 abril 2002
Estònia21 octubre 199121 gener 1992
Etiòpia11 juny 199311 setembre 1993
Fiji16 agost 201816 novembre 2018
Finlàndia11 octubre 196719 agost 197523 març 1976
França4 novembre 19804 febrer 1981
Gabon21 gener 198321 abril 1983
Gàmbia22 març 197922 juny 1979
Geòrgia3 maig 19943 agost 1994
Alemanya9 octubre 196817 desembre 197323 març 1976
Ghana7 setembre 20007 setembre 20007 desembre 2000
Grècia5 maig 19975 agost 1997
Grenada6 setembre 19916 desembre 1991
Guatemala5 maig 19925 agost 1992
Guinea28 febrer 196724 gener 197824 abril 1978
Guinea-Bissau12 setembre 20001 novembre 20101 febrer 2011
Guyana22 agost 196815 febrer 197715 maig 1977
Haití6 febrer 19916 maig 1991
Hondures19 desembre 196625 agost 199725 novembre 1997
Hongria25 març 196917 gener 197423 març 1976
Islàndia30 desembre 196822 agost 197922 novembre 1979
India10 abril 197910 juliol 1979
Indonèsia23 febrer 200623 maig 2006
Iran4 abril 196824 juny 197523 març 1976
Iraq18 febrer 196925 gener 197123 març 1976
Irlanda1 octubre 19738 desembre 19898 març 1990
Israel19 desembre 19663 octubre 19913 gener 1992
Itàlia18 gener 196715 setembre 197815 desembre 1978
Jamaica19 desembre 19663 octubre 197523 març 1976
Japó30 maig 197821 juny 197921 setembre 1979
Jordània30 juny 197228 maig 197523 març 1976
Kazakhstan2 desembre 200324 gener 200624 abril 2006
Kènia1 maig 197223 març 1976
Corea del Nord14 setembre 198114 desembre 1981
Corea del Sud10 abril 199010 juliol 1990
Kuwait21 maig 199621 agost 1996
Kirguizstan7 octubre 19947 gener 1995
Laos7 desembre 200025 setembre 200925 desembre 2009
Letònia14 abril 199214 juliol 1992
Líban3 novembre 197223 març 1976
Lesotho9 setembre 19929 desembre 1992
Libèria18 abril 196722 setembre 200422 desembre 2004
Líbia15 maig 197023 març 1976
Liechestein10 desembre 199810 març 1999
Lituània20 novembre 199110 febrer 1992
Luxemburg26 novembre 197418 agost 198318 novembre 1983
Macedònia18 gener 199417 setembre 1991
Madagascar17 setembre 196921 juny 197123 març 1976
Malawi22 desembre 199322 març 1994
Malvines19 setembre 200619 desembre 2006
Mali16 juliol 197423 març 1976
Malta13 setembre 199013 desembre 1990
Illes Marshall12 març 201812 juny 2018
Mauritània17 novembre 200417 febrer 2005
Maurici12 desembre 197323 març 1976
Mèxic23 març 198123 juny 1981
Moldàvia26 gener 199326 abril 1993
Mònaco26 juny 199728 agost 199728 novembre 1997
Mongòlia5 juny 196818 novembre 197423 març 1976
Montenegro23 octubre 20063 juny 2006
Marroc19 gener 19773 maig 19793 agost 1979
Moçambic21 juliol 199321 octubre 1993
Namíbia28 novembre 199428 febrer 1995
Nepal14 maig 199114 agost 1991
Holanda25 juny 196911 desembre 197811 març 1979
Nova Zelanda12 novembre 196828 desembre 197828 març 1979
Nicaragua12 març 198012 juny 1980
Níger7 març 19867 juny 1986
Nigèria29 juliol 199329 octubre 1993
Noruega20 març 196813 setembre 197223 març 1976
Pakistan17 abril 200823 juny 201023 setembre 2010
Palestina2 abril 20142 juliol 2014
Panamà27 juliol 19768 març 19778 juny 1977
Papua Nova Guinea21 juliol 200821 octubre 2008
Paraguai10 juny 199210 setembre 1992
Perú11 agost 197728 abril 197828 juliol 1978
Filipines19 desembre 196623 octubre 198623 gener 1987
Polònia2 març 196718 març 197718 juny 1977
Portugal7 octubre 197615 juny 197815 setembre 1978
Qatar21 maig 201821 agost 2018
Romania27 juny 19689 desembre 197423 març 1976
Rússia18 març 196816 octubre 197323 març 1976
Rwanda16 abril 197523 març 1976
Sant Vicent9 novembre 19819 febrer 1981
Samoa15 febrer 200815 maig 2008
San Marino18 octubre 198518 gener 1986
Sao Tomé31 octubre 199510 gener 201710 abril 2017
Senegal6 juliol 197013 febrer 197813 maig 1978
Sèrbia12 març 200127 abril 1992
Seychelles5 maig 19925 agost 1992
Sierra Leone23 agost 199623 novembre 1996
Eslovàquia28 maig 19931 gener 1993
Eslovènia6 juliol 19926 octubre 1992
Somàlia24 gener 199024 abril 1990
Sud-àfrica3 octubre 199410 desembre 199810 març 1999
Espanya28 setembre 197627 abril 197727 juliol 1977
Sri Lanka11 juny 198011 setembre 1980
Sudan18 març 198618 juny 1986
Surinami28 desembre 197628 març 1977
Eswatini26 març 200426 juny 2004
Suècia29 setembre 19676 desembre 197123 març 1976
Suïssa18 juny 199218 setembre 1992
Síria21 abril 196923 març 1976
Tajikistan4 gener 19994 abril 1999
Tanzània11 juny 197611 setembre 1976
Tailàndia29 octubre 199629 gener 1997
Togo24 maig 198424 agost 1984
Trinidad i Tobago21 desembre 197821 març 1979
Tuníssia30 abril 196818 març 196923 març 1976
Turquia15 agost 200023 setembre 200323 desembre 2003
Turkmenistan1 maig 19971 agost 1997
Uganda21 juny 199521 setembre 1995
Ucraïna20 març 196812 novembre 197323 març 1976
Regne Unit16 setembre 196820 maig 197620 agost 1976
Estats Units5 octubre 19778 juny 19928 setembre 1992
Uruguai21 febrer 196721 maig 196723 març 1976
Uzbekistan28 setembre 199528 desembre 1995
Vanuatu29 novembre 200721 novembre 200821 febrer 2009
Veneçuela24 juny 196910 maig 197810 agost 1978
Vietnam24 setembre 198224 desembre 1982
Iemen9 febrer 19879 maig 1987
Zàmbia10 abril 198410 juliol 1984
Zimbawe13 maig 199113 agost 1991

Estats no membres

La majoria dels estats del món són part del PIDCP. Els 25 estats següents no s'hi han sumat, i n'hi ha sis que han signat el Pacte però no l'han ratificat.[13]

Signants que no l'han ratificat

EstatSignatura
 Xina5 octubre 1998
 Comores25 setembre 2008
 Cuba28 febrer 2008
 Nauru12 novembre 2001
 Palau20 setembre 2011
 Saint Lucia22 setembre 2011

Estats que no han signat

  1.  Bhutan
  2.  Brunei
  3.  Kiribati
  4.  Malàisia
  5.  Micronèsia
  6.  Myanmar
  7.  Oman
  8.  Saint Christopher i Nevis
  9.  Aràbia Saudita
  10.  Singapur
  11.  Salomó
  12.  Sudan del Sud
  13.  Tonga
  14.  Tuvalu
  15.  Emirats Àrabs Units

No són membres de les Nacions Unides

  1.  Illes Cook
  2.  Niue
  3.  Taiwan
  4.  Ciutat del Vaticà (a través de la Santa Seu)

Referències

Bibliografia

  • Carrillo Salcedo, J.A.. Soberanía de los Estados y Derechos Humanos en Derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 2001. 

Vegeu també

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica