President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.[1]
| |||||
 | |||||
| Titular | Carlos Arturo Mazón Guixot  des del 13 juliol 2023 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tractament | Molt Honorable | ||||
| Nomenat per | monarca d'Espanya | ||||
| Designat per | Corts Valencianes, (majoria absoluta) a proposta del President de les Corts Valencianes | ||||
| Jurisdicció | Generalitat Valenciana | ||||
| Institució | Consell de la Generalitat Valenciana | ||||
| Lloc | País Valencià | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Mandat | Quatre anys, sense límit de mandats | ||||
| Creat per | Reial Decret llei 10/1978, pel que s'aprova el règim preautonòmic del País Valencià | ||||
| Creació | 1978 | ||||
| Primer titular | Josep Lluís Albinyana i Olmos, com a president del Consell del País Valencià | ||||
| Precedit per | Ximo Puig | ||||
| Segon en el càrrec | Vicente Barrera | ||||
| Llista | llista de presidents de la Generalitat Valenciana | ||||
| Lloc web | presidencia.gva.es | ||||
Després de l'elecció, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i el reglament de les Corts, el president té la potestat de triar un nou consell del qual formen part els consellers, els quals han de prometre o jurar l'Estatut i la Constitució, que es faran càrrec de diferents àrees de govern o conselleries. Des de la reforma de l'Estatut en 2006 al president, com més alta representació de la Generalitat, li correspon la convocatòria de les eleccions a les Corts Valencianes.[1][2]
Des de la reinstauració de la Generalitat Valenciana hi ha hagut huit presidents de la Generalitat, encara que s'ha de sumar un altre, el qual va ser president del Consell del País Valencià, ens preautonòmic del País Valencià. El primer president va ser Enric Monsonís Domingo, encara que el primer que va ser triat democràticament per les Corts Valencianes és Joan Lerma i Blasco. Des del 13 de juliol de 2023 deté el càrrec de president de la Generalitat Carlos Mazón, líder del PPCV.
Als presidents i expresidents de la Generalitat, els correspon el tractament de «Molt Honorable Senyor».[1]
La institució presidencial
Durant l'edat mitjana i moderna
Les Corts Valencianes de l'any 1418 crearen la Diputació del General (per antonomàsia, la Generalitat), amb una Durada dels anys del càrrec de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa.
Les Corts de 1510 reorganitzaran la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit automàtic més i menys electiu. Amb aquesta estructura es va institucionalitzar este organisme, durant l'edat moderna fins a la seua extinció total, l'any 1709, a conseqüència de la Guerra de Successió i consegüent derogació dels Furs mitjançant els Decrets de Nova Planta.
Després de la reinstauració
Amb l'Estatut d'Autonomia de 1982 es va restaurar el càrrec. Així, en l'actualitat la persona que deté el càrrec de la Presidència de la Generalitat, segons l'Estatut d'Autonomia, dirigix la Generalitat Valenciana, coordina l'Administració de la comunitat autònoma, designa i separa els consellers i ostenta la suprema representació de la Comunitat Valenciana i l'ordinària de l'Estat en la comunitat. El president és triat per les Corts Valencianes entre els seus membres i és nomenat pel rei.[1][2]
Òrgans de suport
La Presidència de la Generalitat Valenciana compta amb el suport de cinc òrgans superiors, que es dividixenen set direccions generals.[3][4]
Llistat dels presidents
Abans de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, es va instaurar el Plenari de Parlamentaris del País Valencià, el qual estava format pels senadors i diputats valencians de les Corts Generals. Este plenari era el responsable de triar al Consell Preautonòmic del País Valencià, el primer president del qual va ser Josep Lluís Albinyana. Les tensions sorgides durant la batalla de València van fer que el PSPV-PSOE, amb majoria en les dos institucions, abandonara el Consell al desembre de 1979, provocant la dimissió d'Albinyana. Entre 1979 i 1982 el president va ser Enrique Monsonís, d'UCD, en el mandat del qual es va aprovar l'Estatut, per la qual cosa se'l considera primer president de la Generalitat Valenciana, fet ratificat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Amb la celebració de les eleccions generals espanyoles de 1982, el PSOE va guanyar les eleccions i Monsonís va ser substituït per Joan Lerma, qui després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 seria el primer president de la Generalitat designat per les Corts Valencianes.
La Comunitat Valenciana ha tingut des de l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia huit presidents, dels quals tots excepte Enrique Monsonís, i Joan Lerma en el seu primer govern, van ser designats per les Corts Valencianes després de la celebració d'unes eleccions autonòmiques o per la dimissió del seu antecessor. Les Corts Valencianes han investit per majoria absoluta a tots els presidents triats per elles, encara que en quatre ocasions (Joan Lerma el 1987, Eduardo Zaplana el 1995, Ximo Puig en 2015 i Carlos Mazón en 2023) els candidats van haver de comptar amb el suport d'altres forces polítiques a més de les seues.
.jpg)
_(Recortada).jpg)
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
Línia temporal
