R de l'Orada

R de l'Orada (P Doradus) és un estel variable a la constel·lació austral de l'Orada, prop del límit amb la constel·lació del Reticle.[5] S'hi troba a 193 anys llum de distància del sistema solar.[6]

Infotaula objecte astronòmicR de l'Orada
Tipusestel, estrella doble òptica, estrella variable i estrella variable de període llarg Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M8III:e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)5,4 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,31 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−75,78 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−69,36 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,1 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 36m 45.5913s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 55' 22.2026''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Característiques

R de l'Orada és una gegant vermella de tipus espectral M8IIIe.[5] Amb un diàmetre angular de 0,057 ± 0,005 segons d'arc, és l'estel —amb excepció del Sol— amb un major diàmetre aparent vist des de la Terra.[7][8] En concret, és més d'un 30% major que Betelgeuse (α Orionis), que abans ostentava el títol d'estel amb major grandària aparent. El seu radi és 370 vegades més gran que el radi solar; si estigués situat al centre del Sistema Solar, l'òrbita de Mart quedaria englobada dins del propi estel. Encara que la seva massa és similar a la del Sol, la seva lluminositat total és 6.500 ± 1.400 vegades major que la lluminositat solar. Igual que altres estels similars, R Doradus perd massa estel·lar, a raó de 2,7 × 10-7 masses solars cada any.[9]

Lluentor i variabilitat

La magnitud visual d'R de l'Orada oscil·la entre +4,8 i +6,6 en un cicle de 338 dies, però és a la regió de l'infraroig on R de l'Orada és un dels estels més brillants del cel.[10] En banda J —finestra en l'infraroig proper centrada a 1,25 μm— és, amb magnitud -2,65, el segon estel més brillant després de Betelgeuse (α Orionis).[11] Si bé està catalogada com a variable semiregular de tipus SRB, s'hi troba estretament relacionada amb les variables Mira.[12]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica