Roy Schuiten
Roy Schuiten (Zandvoort, 16 de desembre de 1950 - Praia do Corveiro, Portugal, 19 de setembre de 2006) va ser un ciclista neerlandès, que fou professional entre 1974 i 1982.[1]
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Roy Schuiten 16 de desembre de 1950 Zandvoort (Països Baixos)  | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 19 de setembre de 2006 (als 55 anys) Carvoeiro (Portugal) | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat |  Països Baixos | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 184 cm | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista de pista, ciclista | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Països Baixos | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme en pista | |||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Principals triomfs | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Curses per etapes | Tour del Mediterrani (1976) | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Curses d'un dia |  Campió del món de persecució (1974, 1975) Gran Premi de les Nacions (1975, 1976) | |||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
El 1972, com a ciclista amateur, va prendre part als Jocs Olímpics d'Estiu de Múnic, on va disputar dues proves del programa de ciclisme.[2] Com a professional combinà la pista amb la carretera. En pista aconseguí nombrosos campionats nacionals en diverses especialitats i dos campionats del món de persecució. En carretera destaquen les victòries al Tour del Mediterrani de 1976 i dues edicions del Gran Premi de les Nacions (1975, 1976). En total aconseguí més de 60 victòries.[3][4]
Una vegada retirat va exercir de mànager de l'equip PDM-Concorde el 1986.[5] Posteriorment es va traslladar a Portugal, on va obrir un restaurant. Va morir el 19 de setembre de 2006 a Praia de Carvoeiro, als 55 anys, d'una hemorràgia estomacal.[6][7][8]
Palmarès en ruta
- 1971
Campió dels Països Baixos de militars
- 1972
- 1r a la Ronde van Midden-Zeeland
- 1974
- 1r a la Milk Race i vencedor de 3 etapes
- 1r a l'Olympia's Tour i vencedor d'una etapa
- 1r a l'Etoile des Espoirs i vencedor de 2 etapes
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Francesco Moser)
- 1975
- 1r al Tour d'Indre-et-Loire i vencedor d'una etapa
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r al Gran Premi de Frankfurt
- 1r al Gran Premi de Lugano
- Vencedor d'una etapa de l'Etoile des Espoirs
- 1976
- 1r al Tour del Mediterrani i vencedor de 2 etapes
- 1r al Gran Premi del Cantó d'Aargau
- 1r al Gran Premi d'Aix-en-Provence
- Vencedor d'una etapa del Critèrium del Dauphiné Libéré
- 1977
- Vencedor d'una etapa de la París-Niça
- Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
- 1978
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Knut Knudsen)
- Vencedor d'una etapa de la Ruta d'Or
- 1979
- 1r al Gran Premi de Foli
- 1981
- 1r a Acht van Chaam
- Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica
- 1982
- 1r a la Costa del Azahar i vencedor d'una etapa
Resultats al Tour de França
Resultats al Giro d'Itàlia
- 1978. 44è de la classificació general
- 1979. 33è de la classificació general
- 1980. 81è de la classificació general
- 1981. 90è de la classificació general
- 1982. 87è de la classificació general
Palmarès en pista
- 1972
- Campió dels Països Baixos de persecució amateur
- 1973
- Campió dels Països Baixos de persecució amateur
- 1974
Campió del món de persecució- Campió dels Països Baixos de persecució
- 1r als Sis dies de Berlín (amb René Pijnen)
- 1975
- Campió del món de persecució
- Campió dels Països Baixos de persecució
- Campió dels Països Baixos de 50 km
- Campió dels Països Baixos d'omnium
- 1977
- Campió dels Països Baixos de persecució
- 1978
- Campió dels Països Baixos de persecució
- Campió dels Països Baixos de mig fons
- 1980
- Campió dels Països Baixos de persecució
Referències
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roy Schuiten |