Sender de la costa de Gal·les

El sender de la costa de Gal·les (en gal·lès: Llwybr Arfordir Cymru) és un sender de Gran Recorregut que segueix tota la costa de Gal·les, en el Regne Unit. Obrí les portes el 5 de maig de 2012, i ofereix uns 1400 km) de ruta a peu des de Chepstow al sud fins a Y Fferi Isaf al nord.[1] Gal·les és la primera nació al món que ofereix un sender a través de tota la seva costa. El camí discorre per onze reserves naturals nacionals i altres reserves naturals com les gestionades per The Wildlife Trusts o la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB)[2] Lonely Planet disposa a la costa de Gal·les en el top 10 de regions per a l'any 2012.[3]

Infotaula de geografia físicaSender de la costa de Gal·les
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Península Marloes a la costa de Pembrokeshire
TipusVorera i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGal·les (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 23′ N, 4° 00′ O / 52.39°N,4°O / 52.39; -4
Inici i fi del sender de la costa de Gal·les

Característiques

Chepstow

El sender de la costa de Gal·les fou inaugurat el 5 de maig de 2012 com el primer sender costaner del món en cobrir tota una nació.[4][5][6] Des del seu inici se segueix tota la costa gal·lesa de Chepstow al sud fins a Queensferry al nord. Moltes parts ja tenien camins establerts com el Camí del Nord de Gal·les, la ruta costanera d'Anglesey i el Sender de Llŷn. El sender de la costa de Pembrokeshire ja estava designat com un sender nacional,[7] i en 2011 fou triat per la revista National Geographic com la segona millor destinació costanera al món.[8][9]

El camí discorre a través de 1400 km de la paisatgística costa, des de la desembocadura del riu Dee, al llarg de la costa nord de Gal·les, amb els seus pobles costaners, sobre l'estret de Menai a l'illa d'Anglesey, des de la península de Llyn per la badia de Cardigan, a través de l'únic parc nacional costaner de Gran Bretanya a Pembrokeshire, al llarg de quilòmetres de terra, a través de Gower, pel passeig marítim de la badia de Cardiff i Cardiff, la capital de Gal·les, a la zona del mercat de Chepstow.[1] Tota la ruta és accessible per senderistes i, quan és adequat, algunes seccions poden ser utilitzades per ciclistes, famílies amb carrets per a bebès, persones amb mobilitat reduïda o genets.[2]

La responsabilitat general d'establir la ruta d'accés es va aconseguir amb el Consell de Camp de Gal·les (ara Recursos Naturals de Gal·les), però la gestió sobre el terreny correspon a les 15 àrees del govern local que atravesa.[10] Cinc senders senyalitzats com de llarga distància en la costa ja estaven establerts en Pembrokeshire, Anglesey, Gwynedd, Ceredigion i la costa nord de Gal·les. Aquest van formar la base per a cinc de les vuit àreaes geográfiques que ara conformen la ruta. Les tres àrees restants es componen dels comdats individuals, combinats i ciutats dels comtats costaners.[11]

Seccions del sender

Ubicació de la secció que compon el sender (de nord a sud)Data d'oberturaMapa
Costa del nord de Gal·les i Dee Estuary.1997
Costa del nord de Gal·les i Dee Estuary.
Illa d'Anglesey.2006
Illa d'Anglesey.
Menai, Llŷn i Meirionnydd2006
Menai, Llŷn i Meirionnydd
Ceredigion2008
Ceredigion
Pembrokeshire1970
Pembrokeshire
Carmarthenshire
Carmarthenshire
Gower i Swansea Bay2012
Gower i Swansea Bay
South Wales Coast i Severn Estuary2012
South Wales Coast i Severn Estuary

Galeria

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sender de la costa de Gal·les
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García