Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 553, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
- 1045, Roma: comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
- 1808, Baiona, País Basc: comencen les Abdicacions de Baiona: Carles IV renuncia als seus drets al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte a canvi d'una generosa pensió.[3]
- 1836, Sant Sebastià, Donostialdea, País Basc: els carlins acaben fugint a la batalla de Lugariz davant l'atac dels liberals i els britànics a la Primera Guerra Carlina.
- 1838, Alcanyís, el Baix Aragó: els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
- 1862, Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.[4]
- 1864, Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange, Virgínia, EUA: Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: John MacBride és afusellat per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.[5]
- 1936, Etiòpia: L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
- 1945, Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
- 1949, Londres: es signa el Tractat de Londres on es ratifica l'Estatut del Consell d'Europa
- 1961: Alan Shepard va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona a orbitar sobre la Terra.
- 1998, Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses: Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
- 1999: Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
- 2005, Regne Unit: eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.
Naixements
- Països Catalans
- 1730, Valls: Lluís Bonifaç i Massó, escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana (m. 1786).[6]
- 1845, Vilassar de Mar, província de Barcelona: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg (m. 1919).[7]
- 1871, Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).[8]
- 1884, Valls, província de Tarragona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (m. 1958).[9]
- 1899,
- 1921, Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).[12]
- 1943, Barcelona: Jaume Arnella, músic català.[13]
- 1958, Figueres: Maria Àngels Gardella i Quer, escriptora i professora, llicenciada en filologia.[14]
- 1986, Figueres: Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana.
- Resta del món
- 347, Romaː Paula de Roma, noble matrona romana, deixebla de Sant Jeroni, venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 404).[15]
- 1800, Rethel (França): Louis Hachette, editor francès (m. 1864).
- 1813, Copenhaguen, Dinamarca: Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista (m. 1855).[16]
- 1818, Trèveris, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes (m. 1883).[17]
- 1819, Ubiel, propo de Minsk, Imperi Rus: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (m. 1872).[18]
- 1826, Granada: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (m. 1920).[16]
- 1846, Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura l'any 1905 (m. 1916).[19]
- 1864, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí (m. 1922).[20]
- 1869, Moscou, Imperi Rus: Hans Pfittzner, compositor alemany (m. 1949).[21]
- 1882, Manchesterː Sylvia Pankhurst, artista pintora, política feminista i sufragista britànica (m. 1960).[22]
- 1892, Londresː Dorothy Garrod, arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968).[23]
- 1905, Nàpols: Maria Caniglia, soprano dramàtica italiana (m. 1979).[24]
- 1907, Txernivtsi, aleshores Àustria-Hongriaː Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (m. 1982).[25]
- 1909, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Radnóti, poeta hongarès.[26]
- 1910, Amsterdam: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[27]
- 1911, Dhalghat, Patiya, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (m. 1932).[28]
- 1914, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
- 1915, Rancho Mirage, Califòrniaː Alice Faye, actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre (m. 1998).[29]
- 1921,
- 1922, Skopinsky, República Socialista Russa: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (m. 2012).[32]
- 1923, Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.[33]
- 1937, Coventry (Anglaterra): Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera de la música electrònica (m. 2001).[34]
- 1943
- 1950, Tilburg: Maggie MacNeal, cantant neerlandesa.
- 1979, Filipines: Charmane Star, actriu porno.
- 1986, Figueresː Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana, campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils.[35]
- 1988, Tottenham, Anglaterra: Adele, cantant i compositora anglesa de soul.[36]
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 1028, Viseu, Regne de Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia.[39]
- 1525, Lochau: Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia (n. 1463).[40]
- 1652, Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
- 1743, Sant Petersburg: Dorothea Maria Graff, pintora naturalista alemanya (n. 1678).[41]
- 1821, illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès (n. 1769).[42]
- 1832, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii (n. 1772).[43]
- 1842, París: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
- 1859, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805).
- 1904, Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès (n. 1825).[44]
- 1914, Parísː Mélanie de Bussierre, «comtessa» de Pourtalès, aristòcrata i salonnière francesa (n. 1836).[45]
- 1921, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).[46]
- 1923, Gijón: Rosario de Acuña, escriptora, pensadora i periodista espanyola (n. 1850).[47]
- 1936, Viena, Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (n. 1839).[48]
- 1944, Ladenburg, Tercer Reichː Bertha Benz, pionera alemanya de l'automoció (n. 1849).[49]
- 1952, Roma (Itàlia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891).[50]
- 1959, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions (n. 1878).[51]
- 1971, Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (n. 1877).[52]
- 1975, Copenhaguenː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental (n. 1904).[53]
- 1977, Bonn, Alemanya: Ludwig Erhard ,economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966) (n. 1897).[54]
- 1981, Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).[55]
- 1983, La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
- 2006, Iași, Romaniaː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (n. 1920).[56]
- 2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.[57]
- 2013, Heide, Slesvig-Holstein: Sarah Kirsch, destacada poeta alemanya (n. 1935).[58]
Festes i commemoracions
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
- Irene de Lecce;
- Hilari d'Arle, bisbe;
- Àngel de Sicília, carmelita[59]
- Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
- Venerable Mikael an Nobletz.
- Sant Silvà, màrtir[59]
- Santa Crescenciana, màrtir[59]
- Sant Eutimi, diaca i màrtir[59]
- Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià.[59]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.[59]
- Sant Jovinià, lector i màrtir.[59]
- Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran.[59]
- Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375.[59]
- Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540.[59]
- Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle v).[59]
- Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza.[59]
- Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor.[59]
Referències