Ulan-Udè

Ulan-Udè
	Улаан Үдэ (bxr)
	Bandera
Localització
	51° 49′ 38″ N, 107° 36′ 23″ E / 51.8272°N,107.6064°E
Estat	Rússia
República	Buriàtia
Districte urbà	Ulan-Ude Urban Okrug (en)
Capital de	Buriàtia ; Ulan-Ude Urban Okrug (en) ; República de l'Extrem Orient ; República Socialista Soviètica Autònoma de Buriàtia
Conté la subdivisió	Oktyabrsky District (en) ; Sovetsky District (en) ; Zheleznodorozhny District (en)
Població humana
Població	439.128 (2020) (1.263,31 hab./km²)
Idioma oficial	buriat ; rus
Geografia
Superfície	347,6 km²
Altitud	500 m
Creació	1666
Identificador descriptiu
Codi postal	670000–670099
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	3012
Identificador OKTMO	81701000001
Identificador OKATO	81401000000
Altres
Agermanament amb	Omsk ; Berkeley ; Elistà ../... 21+
Lloc web	ulan-ude-eg.ru

Ulan-Udè és la capital de la República de Buriàtia, a Rússia.^[1] Es diu en buriat: Улаан Үдэ, Ulaan Üde; en rus: Улан-Удэ, Ulan-Udè), i antigament anomenada Verkhneúdinsk (Верхнеу́динск). Se situa al peu de les muntanyes, a la línia del Ferrocarril Transsiberià, i la travessa el riu Udà, afluent del Selengà. És la tercera ciutat més gran de la Sibèria Oriental, darrere Vladivostok i Khabàrovsk.^[2]

Ulan-Udè fou fundada el 1666 per cosacs russos.^[3] Per la situació geogràfica la ciutat va créixer ràpidament i va esdevenir un gran centre comercial que connectava Rússia amb la Xina i Mongòlia.

El 1920 esdevingué la capital de la República de l'Extrem Orient fins que es traslladà a Txità.^[4] El 1923 s'integrà a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia dins una república socialista soviètica autònoma amb el nom de RSSA dels Buriats-Mongols, que el 1958 fou canviat pel de RSSA dels Buriats. En dissoldre's l'URSS (1991), integrada a la Federació Russa, passà a anomenar-se República dels Buriats o de Buriàtia.

De l'època de la fundació provenen les antigues mansions dels comerciants, ricament decorades amb fusta i pedra tallada, que encara es conserven al centre d'Ulan-Udè, a la vora del riu. Aquestes cases són un bell exemple del classicisme rus. A la plaça major hi destaca un gran cap de Lenin, monument actualment poc habitual en terres russes.^[5]