Universitat Hebrea de Jerusalem

La Universitat Hebrea de Jerusalem (en hebreu: האוניברסיטה העברית בירושלים) (transliterat: HaUniversita HaIvrit BeYerushalaim) (en àrab: الجامعة العبرية في القدس) (en anglès: Hebrew University of Jerusalem) va ser la primera universitat jueva a Israel, fundada el 1925 com una de les institucions del futur estat jueu. És també anomenada HUJI.

Infotaula d'organitzacióUniversitat Hebrea de Jerusalem
האוניברסיטה העברית בירושלים
الجامعة العبرية في القدس
Dades
Nom curtHebrew U, HUJI
Tipusuniversitat
localització geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1918
Activitat
Membre dearXiv
ORCID Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants22.000 Modifica el valor a Wikidata
Alumnat22.000
Governança corporativa
Seu 
Persona rellevantAllan D. Emil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Empleats1.200 Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Indicador econòmic
FinançamentPúblic

Lloc webhuji.ac.il
Facebook: thehebrewuniversity Twitter (X): Hebrewu_heb Instagram: hebrewuniversity LinkedIn: hebrew-university Youtube: UCYGQGjMPuZkVk2vy9biZ-2w Modifica el valor a Wikidata

Història

L'any 1884, durant la Convenció dels Hovevei Tzion (Amants de Sió) a Kátowitz, el Professor Herman Tzvi Shapira va proposar la creació d'una Universitat Jueva.[1] Aquest plantejament va ser tornat a ser exposat davant del 1r Congrés Sionista, a Basilea l'any 1897. Els qui van impulsar amb més fervor la proposta van ser els integrants de l'agrupació liderada per Jaim Weizmann, qui era professor a la Universitat de Ginebra i hauria de convertir anys més tard en el primer president de l'Israel.

El 1902, Weizmann en companyia de Berthold Feiwel i Martin Buber, sol·liciten la ràpida constitució i finançament d'una Universitat Jueva a Jerusalem. Theodor Herzl va ser l'encarregat de gestionar davant el Sultà otomà un permís per a dur a terme l'empresa. El 1921, Jaim Weizmann i Albert Einstein van viatjar als Estats Units i recaptar una suma pròxim al milió de dòlars per finançar la Universitat Hebrea.

La pedra fundacional de la universitat va ser col·locada en la Muntanya Scopus, el 1918,[2] i l'1 d'abril de 1925 va tenir lloc el seu acte inaugural, amb la presència entre altres de lord Arthur Balfour, el poeta nacional Jaim Najman Bialik i Jaim Weizmann. Albert Einstein va celebrar la classe inaugural.

El 1948, en concloure la guerra d'Independència d'Israel, al campus de la Muntanya Scopus va quedar aïllat i desconnectat de la resta de la ciutat, per la qual cosa la universitat es va veure a l'imperatiu de traslladar les seves activitats a altres llocs: al campus de Guiv'at Ram al centre de Jerusalem,[1] el de medicina en l'Hospital Hadasa del barri jerosolimità d'Ein Kàrem, i el campus d'agricultura de la ciutat de Rehovot.

El 1967, després de la reconquesta de la Muntanya Scopus durant la Guerra dels Sis Dies, la universitat va recuperar el seu emplaçament original,[1] conservant des de llavors els quatre campus d'ensenyament. En l'actualitat compta amb un cos acadèmic de 1.400 membres titulars i 23.800 alumnes.

Els quatre campus[3]

La universitat hebrea de Jerusalem té quatre campus, tres a Jerusalem i un a Rehovot:

Prestigi

La universitat gaudeix de renom internacional, En una de les aules, hi han estudiat o ensenyat cinc Premis Nobel:[4]

Així mateix, la Universitat és hereva única i dipositària del llegat d'Albert Einstein, i conserva entre els seus béns patrimonials, tots els seus documents manuscrits.

  • Amitai Gispan (estadístiques amb dades des de llavors, 2021).

Segons dades de 2003, la Universitat Hebrea comptava amb 22.600 alumnes, havent atorgat fins avui més de 90.000 títols universitaris.

Galeria

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Hebrea de Jerusalem
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica