Vidre de plom
El vidre de plom és un tipus de vidre que conté òxid de plom en comptes d'òxid de calci en la seva composició.[1] La quantitat d'òxid de plom contingut varia entre un 18 i un 35 per cent. Per a cristall de plom, una varietat de vidre de plom, la quantitat ha de ser almenys del 24 per cent. Aquesta classe de vidre té propietats òptiques que el fan útil sobretot per a finalitats decoratives o abstractes.
El terme cristall de plom pot provocar confusió ja que aquest no té estructura cristal·lina i per tant es tracta d'un tipus de vidre i no de cristall, però es manté per raons històriques i comercials.
Propietats
Afegir òxid de plom al vidre augmenta el seu índex de refracció i a més es fon a una temperatura més baixa. Això facilita el treball i la modelació del vidre. Les propietats òptiques es deuen a l'alta densitat del plom. La lluentor depèn de l'índex de refracció, que augmenta també la dispersió. La dispersió és una mesura per a la separació de llum en els seus espectres, tal com passa en un prisma.
El gran radi iònic de l'ió Pb2+ li proporciona una alta immobilitat a la retícula atòmica i dificulta el moviment d'altres ions; el que els confereix una alta resistència elèctrica, uns dos ordres de magnitud superior que els vidres alcalins (108.5 contra 106.5 Ohm·cm, en corrent continu a 250 °C).[2] En conseqüència, els vidres de plom són sovint usats en dispositius d'il·luminació.
| Ús | |
|---|---|
| Cristalls per a ús domèstic | |
| Vitrificats i esmalts | |
| Vidres òptics d'alta refracció | |
| Protecció contra radiacions | |
| Alta resistència elèctrica | |
| Soldadura i segellat de vidres |
També s'empra en les pantalles dels tubs de raigs catòdics com a protecció per evitar possibles exposicions a raigs X.