Imper Latin de Costantinopel

LombardQuell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

L'Imper de Romania[1], latin Imperium Romaniæ, cognossid ind la moderna storiografia come Imper Latin de Costantinopel o Imper Latin d'Orient, e ciamad dei Bizantin Ocupazion Latina,[2] l'è stait un stat croxad feudal fondad dei cap de la IV Croxada in su i terre bizantine conquistade.

Imper Latin de Costantinopel
Imper Latin de Costantinopel - Stemma
Daits aministrativ
Nom ufiçalImperium Romaniæ
Lengue ufiçalegrec
Lengue parladeGrec, Latin, Frances
CapitalaCostantinopel
Politega
Forma de governImper
ImperadorImperador Latin de Costantinopel
Nassida1204 con Baldovin I
CausaIV Croxada e conquista latina de Costantinopel
Fin1261 con Baldovin II
CausaReconquista de Costantinopel
Territore e popolazion
Zona jeografigaGrecia e Anatolia
Relijon e societaa
Relijon principalaOrtodossa
Relijon de StatCatolega
L'Imper Latin e i so vassai
Evoluzion storega
Prima al g'era
Imper Bizantin
L'è stait sostituid da
Imper Bizantin

Storia

Despò de la conquista de Costantinopel ind el 1204, l'Imper l'è stait fondad come la continuazion de l'Imper Roman d'Orient, cond un imperador catoleg inscambe qe ortodoss.

Ol prim imperador l'è stait ol Baldovin I de Costantinopel, Cont dei Fiander, incoronad ol 16 de maj 1204, e l'olter candidad a'l tronn, ol Marqes del Montferrad Bonifaç, al ciapava ol titol de Re de Tessalonega, la segonda citaa de l'Imper dop de la capital, come so vassal.

Despò d'una prima fas de sucess militar, sovertut sota l'imperador Enric dei Fiander (1206 - 1216), l'Imper l'è plu reussid a mantegnir ol controll dei so vassai, e i continue guerre contra i Bulgar e i stats bizantin miga conquistads i ha portad a la so fin.

Ind el 1261 ol jeneral nicean Alexios Strategopoulos, intratant qe la flota veneziana cond la guarnijon imperiala l'era ocupada ind el Mar Neger, al reconquista cond adoma 800 omegn una Costantinopel sguarnida, grazie a una porta segondaria dervida de l'intern. Cond la fraca de la flota tornada indree, l'imperador Baldovin II l'è costret a scapar de la citaa, e con Miqel VIII Paleolog l'è restabilid l'Imper Bizantin.

Ol titol de Imperador Latin l'è stait reclamad in Ocident fina a'l XIV secol.

Riferiments