Imper Bizantin

LombardQuell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

L'Imper Bizantin (nom dovrad dai storeg modern per indicar l'Imper Roman d'Orient ind ol period medieval) l'è stait la continuazion de l'Imper Roman ind la zona orientala, con capital Costantinopel, a partir da la Tarda Antigitaa e in tut ol Medioev. L'Imper l'ha resistid ai invasion del V secol e a la fin de la part ocidentala, e l'è durad circa milla agn, fin a la conquista otomana de la capital ind el 1453.

Imper Bizantin
Imper Roman d'Orient
Imper Bizantin Imper Roman d'Orient – BanderaImper Bizantin Imper Roman d'Orient - Stemma
Daits aministrativ
Nom ufiçalΒασιλεία τῶν Ῥωμαίων
Imperium Romanum
Lengue ufiçaleLatina fina al 610, despò greca
Lengue parladeGrec, Latin, in plu varie lengue local, per esempe Armen, Siriac, Copt ec.
CapitalaCostantinopel
Oltre capitalSiracusa (663 - 669)
Nicea (1204 - 1261)
Dependenza daImper Latin d'Orient (1204 - 1261)
Imper Otoman (1372 - 1402 e 1424 - 1453)
Politega
Forma de governImper
BasileusImperador Bizantin
Nassida330[1] con Costantin I
Fin1453 con Costantin XI
CausaBorlada de Costantinopel
Territore e popolazion
Zona jeografigaMediterranee
Economia
ValudaBisant
Relijon e societaa
Relijon principalaOrtodossa
Relijon de StatOrtodossa
Relijon minoreCatolicesim, Monofisism, Ebraism, Paganesim, ec.
Evoluzion territoriala
Evoluzion storega
Prima al g'era
Imper Roman
L'è stait sostituid da
Imper Otoman

I ajetiv "Bizantin" e "Oriental" i è dei termen creads dai storeg dop de la fin de l'Imper. I so citadin i dovrava ol nom "Imper Roman" (in grec: Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, trasliterazion: Basileia tôn Rhōmaiōn; in latin Imperium Romanorum) o "Romania" (grec: Ῥωμανία), e i se faxiva ciamar "Roman" o, in grec, "Romei" (Ῥωμαῖος).

Cronolojia essenziala

  • 330 Costantinopel nœva capitala de l'Imper.
  • 395 Mort del Teodosi I e fin de l'unitaa de l'Imper, qe l'è dividid intra l'Arcadi (prim fiœl del Teodosi, part oriental) e l'Onori (Ocidental) .
  • 527 Ol Justinian I l'è imperador.
  • 532 Revolta de Nika.
  • 533-554 Campagne militar del Justinian I: al descaça vià i Vandai dal Nordafriga, al conquista part de la Spagna, e a la fin conquista anc l'Italia despò de la guerra gotega
  • 565 Mort del Justinian I.
  • 568-628 L'imperador Eracli I al destrus l'esercet sasanide e al fà deventar la Persia un stat tributare.
  • 634-641 I Arab i conquista i province orientai de l'Imper.
  • 730-787 Period iconoclasta.
  • 843-1057 Regn de la Dinastia macedona.
  • 1002-1018 Ol Basili II al taca i Bulgar, e, grazie a una granda vitoria, al reporta la frontiera de l'Imper al Danubi.
  • 1054 Scisma d'Orient.
  • 1071 Ol Roman IV l'è vencid dei Seljuqids ind la bataia de Manzicerta: qesta fraca la met fin a la dominazion de l'Anatolia da part dei Bizantin.
  • 1097 Bizantin e croxads i riconquista Nicea.
  • 1186 I Bulgar i se revolta e i fonda un nœv regn.
  • 1204 La conquista de Costantinopel de part dei croxads e la creazion de l'Imper Latin i porta a la desligazion dei domini bizantin intra l'Imper de Nicea, l'Imper de Trabisonda e il Despotad d'Epir.
  • 1261 Costantinopel l'è riconquistada de l'imperador bizantin Miqel Paleolog.
  • 1331 Borlada de Nicea.
  • 1354 I Otomagn i passa ol Dardanei e i riva in Europa.
  • 1402 I Otomagn i è vencids del Tamerlan aprœv a Ankara.
  • 1422 I Otomagn i assedia Costantinopel.
  • 1444 Vitoria dei Otoman a Varna contra un esercet croxad.
  • 1452 Un olter tentativ de reunificazion dei ciexe.
  • 1453 Borlada de Costantinopel e fin de l'Imper.
  • 1460 Borlada de Mistra, co'l despotad de Morea.
  • 1461 Borlada de Trabisonda, capitala de l'Imper de Trabisonda, governads de la dinastia dei Comnen.
  • 1472 Matrimone de Ivan III de Russia e Sofia Paleolog: Mosca la deventa insé la Terza Roma.

Riferiments

Bibliografia