Regn de Soissons

LombardQuell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Ol Regn de Soissons o Domini de Soissons (in latin Regnum Syagrii o Regnum Romanorum) l'è stait l'ultem toc de l'Imper Roman d'Ocident a restar in pè, fina a'l 486.

Regn de Soissons
Regn de Soissons - Stemma
(detai)
Regn de Soissons - Localizazion
Regn de Soissons - Localizazion
Daits aministrativ
Nom completDomini de Soissons
Lengue ufiçaleLatin
Lengue parladeLatin
CapitalaSoissons
Dependenza da
Imper Roman d'Ocident
(fina a'l 476)
Politega
Forma de governDominad (fina a'l 476, pò monarqia)
Nassida457 con Ejidi
CausaCrisi del V secol
Fin486 con Siagri
CausaBataia de Soissons
Territore e popolazion
Zona jeografigaGallia setentrionala
Relijon e societaa
Relijon de StatCristianesim
Evoluzion storega
Prima al g'era
Imper Roman d'Ocident
L'è stait sostituid da
Regn Franc

Storia

Ind el contest dei guerre civil e i invasion barbarege del tard imper, qesta porzion de Gallia setentrionala (governada del Ejidi) l'è restaita taiada for del rest dei territore roman, e l'ha tacad a governar-s deperlee in obedienza formala a l'imperator (457).

Ol sucessor del Ejidi l'è stait ol Paol. Mort lu (copad, fors per orden del Qilderig o del Odoacer), l'è tocad a'l Siagri.

Borlada la part ocidentala, ol Re dei Roman (come l'era ciamad dei barbar) l'ha recognossid la sovranitaa de l'Imper d'Orient, qe però al g'è miga rivad a aidar la lontana provinça. A la fin l'è staita conquistada dei Franc, despò de la bataia de Soissons.

Riferiments