Vesta (deja)

Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Vesta (latin: Vesta) l’è la deja versgen de la cà, del fogoral e de la fameja ind la religion romana. Nomà de rara depensgiuda in forma umana, l’è despess representada del fœugh del sò templi ind el For roman. L’azzess al templi l’era permiss nomà ai sò sazzerdotesse, i Versgen vestai, che guarnaven i oget sagrad del templi medem, preparaven la farina e la sal sagrada (mola salsa) per i sagrefizzi ofizziai, e se curaven del fœugh sacher ind el fogoral del templi. A se pensava che la versginitaa de lore chì l’era essenzial a la soravivenza de tuta Roma – se es descovriva che haveven mantegnud nò la sò castitaa, i vegneven interrade ancamò vive. Desgià che la Vesta l’era considerada una protetora del popel roman, i feste soe de lee, i Vestalia (7–15 de sgiugn), vegneven considerad intra i feste pussee importante de la Roma antiga.^[1] Cont el rivament del cristianesim, el cult de Vesta l’era vun dei unegh a havé tegnud bota fina a che l’imperador Teodosi I el j’ha forzad a sarrà su in del 391 EC.

La Vesta l’era part di ‘dia consent’, i dodes dia pussee onorad ind la Roma antiga.^[2] L’era la tosa de Saturen e sorella del Sgiœuv, Netun, Pluton, Sgiunona e Scerer. L’era equivalenta a la deja grega Hestia.^[3]