Luxemborgés

Lo luxemborgés[2][3] o francic luxemborgés[4][5] (/lyʦemburˈ(d)ʒes/; autonim: Lëtzebuergesch, prononciat [ˈlətsəbuəjəʃ] ) es lo nom atribuit a la varietat del francic parlada principalament en Luxemborg, totparièr en Belgica, en França e en Alemanha. Lo luxemborgés es la lenga nacionala de Luxemborg.

Infotaula de lengaLuxemborgés
Lëtzebuergesch Modifica el valor a Wikidata
Parlat enLuxemborg, Alemanha, Belgica, França
Locutors~400 000[1]
Classificacion lingüisticaLengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial deLuxemborg
AcadèmiaConselh Permanent de la Lenga Luxemborgesa Modifica el valor a Wikidata
Còdis lingüistics
ISO 639-1lb Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2ltz Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ltz Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueltz Modifica el valor a Wikidata
Glottologluxe1244 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere52-ACB-db Modifica el valor a Wikidata
ASCL1302 Modifica el valor a Wikidata
IETFlb Modifica el valor a Wikidata
Mòstra
Artikel 1
All Mënsch kënnt fräi a mat deer selwechter Dignitéit an deene selwechte Rechter op d'Welt. Jiddereen huet säi Verstand a säi Gewësse krut a soll an engem Geescht vu Bridderlechkeet deenen anere géintiwwer handelen.
Mapa
Façada dau Monkey's Bar, 4, rue de la Loge, Luxemborg : Mir wölle bleiwe wat mir sinn («Volèm restar çò que sèm»)
Paneu d'entrada bilingue de Roussy-le-Bourg (Mosèla, França).

Lexic

Occitan (Lem.)AllemandNéerlandaisLuxembourgeoisPrononciation standard
la tèrradie Erdede aarded'Äerdɛət
le ciau/ceuder Himmelde hemelden Himmelˈhɪməl
l'aigadas Wasserhet waterd'Waasserˈvaːsɐ
lo fuòcdas Feuerhet vuurd'Feierˈfaiɐ
l'òmeder Mannde mande Mannmɑn
la femnadie Fraude vrouwd'Frafʁaː
minjaresseneteniessenˈiəsən
beuretrinkendrinkendrénkenˈdʁeŋkən
grand/beugroßgrootgroussgʁəus
pititkleinkleinklengklɛŋ
la nuèch/nuèitdie Nachtde nachtd'Nuechtnuəɕt
lo jornder Tagde dagden Dagdaːx
  • Moien - Bonjorn
  • Äddi - Au reveire
  • Wann ech gelift - si te/vos plai
  • Merci - Mercés
  • Lëtzebuerg - Luxemborg
  • lëtzebuergesch - luxemborgés
  • Trottoiren - trepadors

Nòtas e referéncias