Setmana

unitat de temps exprimissent un periòde de 7 jorns

La setmana (del latin: septimană) es un periòde regolar de sèt jorns-dias dependent del calendari lunisolar. L'adjectiu associat a un periòde de sèt jorns es «setmanièr». La setmana es sustot un cicle utilizat dins lo calendari gregorian aital coma roman. Segon la nòrma ISO 8601 adoptada per la majoritat dels païses del mond, comença lo diluns e finaliza lo dimenge.

Braçalet italian del sègle xix associant los jorns de la setmana amb las divinitats romanas: Diana-Luna, Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus, Saturne e Apolo-Solelh.

Noms dels jorns

L'origina d'aquestes noms es dins l'observacion del cèl pels ancians. Pendent l'an, l'immensa majoritat dels astres visibles cambiavan pas de posicion òm en çò que toque a d'autres. Malgrat aiçò, aqueles èssers umans observèron a simpla vista sèt còsses celestes que variavan òc de posicion: lo Solelh, la Luna, e los cinc de planetas que pòdon se veire a simpla vista: Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus e Saturne.

Del temps que las lengas mediterranèuas orientalas rebaton la numeracion dels jorns de la setmana, las lengas d'Euròpa Occidentala (exceptat lo portugués) rebaton los noms dels astres mobils del firmamento: Luna, Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus, Saturne, e Solelh. Aquestes sèt de còsses celestes donèron los sieus noms als jorns de la setmana: diluns, dimars, dimècres, dijòus, divendres. En occitan, dissabte procedís del mot ebrèu shabbat (jorn de repaus), e dimenge del mot latin domínica (jorn del Sénher). Pas obstante, en qualques lengas (coma l'anglés, per exemple), se mantenon los noms originales d'aquestes dos de jorns: saturday (jorn de Saturn) e sunday (jorn del Solelh); e en d'autras lengas se substituisson los dieus grecoromans amb los dieus germanics mai o mens correspondents. Aital, lo dieu germanic de la guèrra Tiw (tuesday) substituís al marcial grecoroman Mart, lo principal dieu germanic Woden (wednesday) al dieu segondari Mercuri, l'important dieu guerrero Thor (thursday) al importantísimo Jupitèr, la diosa de la fertilitat Freya o Frigg (friday) a la diosa de l'amor Vènus.

occitandimengedilunsdimarsdimècresdijòusdivendresdissabte
albanése diele hënëe martëe mërkurëe enjtee premtee shtunë
alemandSonntagMontagDienstagMittwochDonnerstagFreitagSamstag
asturiandomingullunesmartesmiércolesxuevesvienressábadu
catalandiumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
chinés modèrne星期天

(xingqitian)

星期一

(xingqiyi)

星期二

(xingqier)

星期三

(xingqisan)

星期四

(xingqisi)

星期五

(xingqiwu)

星期六

(xingqiliu)

chinés tradicional日曜日

(rìyàorì)

月曜日

(yuèyàorì)

火曜日

(huǒyàorì)

水曜日

(shuǐyàorì)

木曜日

(mùyàorì)

金曜日

(jīnyàorì)

土曜日

(tǔyàorì)

estonianpühapäevesmaspäevteisipäevkolmapäevneljapäevreedelaupäev
esperantodimanĉolundomardomerkredoĵaŭdovendredosabato
bascigandeastelehenAstearteasteazkenostegunOstiralLarunbat
francésdimanchelundimardimercredijeudivendredisamedi
galiciandomingoluns / segunda feiramartes / tercera feiramércores / cuarta feiraxoves / quinta feiravenres / sexta feirasábado
grècΚυριακήΔευτέραΤρίτηΤετάρτηΠέμπτηΠαρασκευήΣάββατο
grèc classicἡμέρα Ἡλίου

(hêméra Hêlíou)

ἡμέρα Σελήνης

(hêméra Selếnês)

ἡμέρα Ἄρεως

(hêméra Áreôs)

ἡμέρα Ἕρμου

(hêméra Hérmou)

ἡμέρα Διός

(hêméra Diós)

ἡμέρα Ἀφροδίτης

(hêméra Aphrodítês)

ἡμέρα Κρόνου

(hêméra Krónou)

grèc eclesiasticΚυριακήδευτέρα σαββάτοντρίτη σαββάτοντετάρτη σαββάτονπέμπτη σαββάτονπσρασκευή,

προσάββατα

σάββατον
ebrieuראשוןשנישלישירביעיחמישישישישבת
ongarésvasárnaphétfökeddszerdacsütörtökpéntekszombat
anglésSundayMondayTuesdayWednesdayThursdayFridaySaturday
islandéssunnudagurmánudagurþriðjudagurmiðvikudagurfimmtudagurföstudagurlaugardagur
italiandomenicalunedìmartedìmercoledìgiovedìvenerdìsabato
japonés日曜日

(nichiyōbi)

月曜日

(getsuyōbi)

火曜日

(kayōbi)

水曜日

(suiyōbi)

木曜日

(mokuyōbi)

金曜日

(kin'yōbi)

土曜日

(doyōbi)

latin classicdies Sōlisdies Lūnaedies Martisdies Mercuriīdies Iovisdies Venerisdies Saturnī
latin eclesiaticDominicaferia secundaferia tertiaferia quartaferia quintaferia sextasabbatum
mapudungunkiñe anteepu antekila antemeli antekechu antecayu anteregle ante
olandészondagmaandagdinsdagwoensdagdonderdagvrijdagzaterdag
polonésniedzielaponiedziałekwtorekśrodaczwartekpiąteksobota
portuguésdomingosegunda-feiraterça-feiraquarta-feiraquinta-feirasexta-feirasábado
romanésduminicălunimarţimiercurijoivinerisâmbătă
sanscritभानुवासरम्

(Bhaanu Vāsaram)

इन्दुवासरम्

(Indu Vāsaram)

भौमवासरम्

(Bhauma Vāsaram)

सौम्यवासरम्

(Saumya Vāsaram)

गुरूवासरम

(Guru Vāsaram)

भृगुवासरम्

(Bhrgu Vāsaram)

स्थिरवासरम्

(Sthira Vāsaram)

turcpazarpazartesisalıçarşambaperşembecumacumartesi

Nòtas e referéncias

Suls autres projèctes Wikimèdia :