1° de novenbre

data
xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre 2024
·diçenbre
 Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

 
123456789101112131415161718192021222324252627282930

El 1 de novenbre xe el 305º dì de l'anno secondo el całendàrio gregorian (el 306º inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 60 dì.

Avegnimenti

  • 365 – I Alemani i traersa el Reno e i invade ła Gàlia. L'inperatore Vałentinian I dasa Parize e el tołe el comando del so ezèrsito par diféndar łe sità gàłeghe
  • 835 – La festa de tuti i Santi ła vien spostada dal 13 de majo al 1º de novenbre da Papa Gregòrio IV
  • 1179 – Fiłipo II el vien incoronà Rè de Fransa
  • 1683 – La cołònia de ła Corona Britànega de New York ła vien dividesta in 12 contee
  • 1745 – Papa Benedito XIV el pùblega l'ensìclega "Vix Pervenit", su l'uzura e altri guadagni dezonesti
  • 1755 – Teramoto de Lisbona del 1755 – in Portogało, Lisbona ła vien desfada da un teramoto e dal consevente maremoto, che el copa intrà łe sesanta e łe novantamiłe persone
  • 1800 – John Adams el devien el primo presidente dei Stati Unii che el va star inte ła Caza Bianca
  • 1857 – Monsior Joani Batista Sartori, el ghe concede ai Pari Cavanis de Venèsia el permeso de stabiłirse a Posagno par educar i orfagni del teritòrio. El nase cusita l'Istituto Cavanis “Canova”
  • 1884 – La confarensa internasionałe sui meridiani che la zera stada inbastia a Washington DC ła adota el sistema dei fuzi orari
  • 1894 – Divien zar Nicoła II
  • 1918 – Prima guera mondiałe: du ufisałi de ła Reja Marina italiana i fa l'Inpreza de Poła, inte ła cuała ła vien negada ła corasada austro-ungàrega SMS Viribus Unitis
  • 1922 – L'Inpero otoman el vien abołio e el so ùltemo sultan, Mehmet VI, el àbdega
  • 1943Seconda guera mondiałe: lanso de l'Oparasion Goodtime, inte ła cuała i Marines statunitensi i invade l'Ìzoła de Bougainville inte łe Ìzołe Sałomon
  • 1944 – Seconda guera mondiałe: lanso de l'Oparasion Infatuate, inte ła cuała l'ezèrsito ingleze el desbarca a Walcheren inte i Paezi Basi
  • 1950 – I nasionałisti portoricani Griselio Torresola e Oscar Collazo i intenta de sasinare el presidente statunitense Harry S. Truman
  • 1952 – Oparasion Ivy: i Stati Unii de l'Amèrica i fa detonare co bon èzito ła prima bonba a l'idròzeno, nome in còdaze "Mike" ["m" for megaton], su l'Ìzoła Eniwetok, inte l'Àtoło de Bikini, situà inte l'Osèano Pasìfego
  • 1954 – Racuanti guerajeri del Front de Libération Nationale i fa moltèpleghi atachi contro racuante istitusion nasionałi alzerine, conportando cusita el scumìsio de ła Guera de Alzeria
  • 1960 – John F. Kennedy el anunsa l'idea dei Peace Corps
  • 1962 – Ła gnen lanciada ła mision rusa "Mars 1": ła sonda ła se perde a 106 miłioni de chiłòmetri da ła Tera
  • 1981Antigua e Barbuda el se indipendentiza dal Regno Unio
  • 1993 – Entra in vigore el Tratà de Maastricht, che el stabiłise in magnera formałe l'Union eoropea
  • 1998 – Ła gnen istituia ła Corte eoropea dei deriti de l'uomo
  • 2003 – El franseze Jean-Claude Trichet el ghe sucede a Wim Duisenberg e el divien el secondo presidente de ła Banca sentrałe eoropea.
  • 2011Mario Draghi el sucede a Jean-Claude Trichet e divien el terso presidente de ła Banca sentrałe eoropea.
  • 2019 – Christine Lagarde ła sucede a Màrio Draghi e ła divien ła cuarta presidenta de ła Banca Sentrałe Eoropea

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=vec&q=1°_de_novenbre&oldid=1090257"