Chirona
 | Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Chirona (en catalán, oficialment y en grafía etimolochica Girona; en castellano Gerona) ye una ciudat y municipio de Catalunya, capital d'a provincia de Chirona y d'a comarca d'o Chironés.
| Chirona Girona Gerona | |||
| Municipio de Catalunya | |||
| |||
 Anvista panoramica de Chirona. | |||
| Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca | Municipio Espanya CatalunyaChirona Chironés | ||
| Superficie | 39,1 km² | ||
| Población • Total | 104 320 hab. (2016) | ||
| Altaria • Meyana | 75 m. | ||
| Distancia • 85 km • 373 km | enta Barcelona enta Zaragoza | ||
| Alcalde | Lluc Salellas i Vilar | ||
| Codigo postal | 17000–17007 | ||
| Chentilicio | Chironés/a[1] u cherundense[1] | ||
| Patrons | Sant Narciso | ||
| Ríos | Ter, Galligants, Güell, Onyar | ||
| Coordenadas | 2°49′16″E | ||
| Web oficial | |||
A suya población ye de 96.722 habitants (2011) en una superficie de 39,1 km² y una densidat de población de 2.473,71 hab/km².
Ye una ciudat con un importante patrimonio molimental, destacando-ne o suyo call (a chudería de Chirona), a seu de Santa María y o suyo casco viello en cheneral.
Cheografía
A localidat de Chirona se troba situata a 75 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, en una plana a on i confluyen o río Ter y os suyos afluyents, Galligants, Güell y Onyar, a una distancia de 85 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 373 d'a ciudat aragonesa de Zaragoza.
Mugas
O termin municipal de Chirona muga a o norte con Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter; a l'este con Celrà, Juià y Bordils; a o sudeste con Cuart; a o sudueste con Fornells de la Selva y Vilablareix; y a l'ueste con Salt y Sant Gregori.
| Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter | ||
| Salt y Sant Gregori |  | Celrà, Juià y Bordils |
| Fornells de la Selva y Vilablareix | Cuart |
Historia
En 785 as elites gubernants d'a ciudat pactan l'entrega d'a ciudat a Carlos Magno.[2] En 793 una expedición de tropas cordobesas mandada por Abd al-Malik al-Muzaffar fracasa en a conquiesta de Chirona pero espulla la comarca d'a Septimania.[3]
O 10 d'agosto de 1391, a población cristiana de Chirona engarcholó a os chodigos d'a suya chudería en una torre d'a ciudat, ta forzar-los a albandonar a suya relichión y convertir-se'n a o Cristianismo.
Demografía
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administración
Reparto de concellers
| Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007[4] | 2011[4] |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 13 | 14 | 11 | 10 | 7 | ||||
| Convergència i Unió | 9 | 6 | 5 | 6 | 10 | ||||
| Partido Popular | 2 | 2 | 3 | 2 | 3 | ||||
| Candidatura d'Unitat Popular | - | - | - | 0 | 3 | ||||
| Iniciativa per Catalunya | 0 | 1 | 2 | 3 | 2 | ||||
| Esquerra Republicana de Catalunya | 1 | 2 | 4 | 4 | 0 | ||||
| Total | 25 | 25 | 25 | 25 | 25 | ||||
Alcaldes
| Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | Joaquim Nadal i Farreras | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1983–1987 | Joaquim Nadal i Farreras | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1987–1991 | Joaquim Nadal i Farreras | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1991–1995 | Joaquim Nadal i Farreras | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1995–1999 | Joaquim Nadal i Farreras | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 1999–2002 | Joaquim Nadal i Farreras | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2002–2003 | Anna Pagans i Gruartmoner | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2003–2007 | Anna Pagans i Gruartmoner | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2007–2011 | Anna Pagans i Gruartmoner | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| 2011–2015 | Carles Puigdemont i Casamajó | Convergència i Unió |
| 2015–2019 | Carles Puigdemont i Casamajó (dica 2016) Albert Ballesta (2016) Marta Madrenas | Convergència i Unió |
| 2019–2023 | Marta Madrenas | Junts per Catalunya |
| 2023–2027 | Lluc Salellas[5] | Candidatura d'Unidat Popular |
Molimentos
Relichiosos
- Seu de Santa María de Chirona, una seu bispal en estilos romanico, gotico y barroco.
- Ilesia de Sant Félix de Chirona, una ilesia en estilos romanico y gotico.
- Ilesia de Sant Nicolau de Chirona, una ilesia en estilo romanico.
- Monesterio de Sant Per de Galligants, un monesterio en estilo romanico.
Civils
- Banyos arabes de Chirona, un edificio en estilo romanico.
- Casas de l'Onyar.
- Casco viello de Chirona.
- Chudería de Chirona, una d'as prencipals chuderías de l'antiga Corona d'Aragón.
Localidaz achirmanatas
Albi (Occitania).
Bluefields (Nicaragua).
Farsia (Sahara Occidental).
Nashville (Estaus Unius).
Nueva Gerona (Cuba).
Reggio Emilia (Italia).
Vinclos externos
Se veigan as imáchens de Commons sobre Chirona.- Pachina web oficial municipal de Chirona.
- Información de Chirona en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.
- Pachina web d'a Universidat de Chirona.
Museus
Medios de comunicación
- Diari de Girona.
- El Punt.
- Revista de Girona.
- El dimoni de Santa Eugènia de Ter.
- Televisión de Chirona.
- GironaInfo.cat.
Turismo
Referencias
| Municipios d'a comarca d'o Chironés | |
|---|---|
| Aiguaviva | Bescanó | Bordils | Campllong | Canet d'Adri | Cassà de la Selva | Celrà | Cervià de Ter | Chirona | Flaçà | Fornells de la Selva | Juià | Llagostera | Llambilles | Madremanya | Quart | Salt | Sant Andreu Salou | Sant Gregori | Sant Joan de Mollet | Sant Jordi Desvalls | Sant Julià de Ramis | Sant Martí de Llémena | Sant Martí Vell | Sarrià de Ter | Vilablareix | Viladasens |
