Burundi

país d'África

Burundi[9], oficialmente República de Burundi (en kirundi: Republika y'Uburundi; en francés République du Burundi), ye un país del este d'África, allugáu na rexón de los Llagos grandes y ensin salida a la mar. Llenda cola República Democrática d'El Congu al oeste, con Ruanda al norte y cola República Xunida de Tanzania al sureste. La so capital ye Gitega.

Burundi
Republika y'u Burundi (Kirundi)
République du Burundi (Francés)
estáu soberanu
Bandera de Burundiescudu de Burundi
Lema nacional
Ubumwe, Ibikorwa, Iterambere /
Unité, Travail, Progrès
(Kirundi y francés: Unidá, Trabayu, Progresu)
Himnu nacionalBurundi bwacu
Alministración
Nome oficialUburundi (rn)
République du Burundi (fr)
Republic of Burundi (en)
CapitalGitega (dende 16 xineru 2019)
Presidente de BurundiÉvariste Ndayishimiye (dende 18 xunu 2020)
Primer ministro de Burundi (es) Traducirvalor desconocíu (dende 23 xunu 2020)
Llingües oficialesKirundi
francés
inglés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes3°40′00″S 29°49′00″E / 3.66667°S 29.81667°E / -3.66667; 29.81667
Superficie27834 km²
% agua7.8%
CostesNun tien
Llenda con974 km
Puntu más altuMonte Heha (es) Traducir
Puntu más baxuLlagu Tanganica
Demografía
Población11 530 580 hab. (2019)
Densidá414,26 hab/km²
Xentiliciuburundianu (masculín singular)
burundiana (femenín singular)
Esperanza de vida57,481 años
IDH0,426 (2021)
Tasa de fertilidá5,948 (2014)
Economía
MonedaFranco burundés
PIB nominal2 775 798 697 $ (2021)
Bancu centralBancu de la República de Burundi
Más información
Dominiu d'Internet.bi
Códigu telefónicu+257
Códigu ISO108 / BDI / BI
Estaya horariaUTC+02:00 y Africa/Bujumbura (en) Traducir
presidence.gov.bi
Cambiar los datos en Wikidata

Nel país tienen convivío, al menos nos caberos quinientos años, los pueblos twa, hutu y tutsi, que formaron un reinu per doscientos años. Al entamar el sieglu XIX Alemaña y Bélxica ocuparon la rexón y Burundi y el so país vecín, Ruanda, convirtiéronse nuna colonia nomada Rwanda-Urundi. Les diferencies sociales ente tutsi y hutu tienen provocao grandes disturbios na rexón, que culminaron nuna guerra civil a mediaos del sieglu XX y col conflictu que dexó, ente 1993 y 1999, más de 250.000 muertos. Anguaño, el país ye una república democrática representativa presidencialista.

Burundi ye ún de los cinco países más probes del mundu, y tien la renta per cápita más baxa de toles naciones del mundu. Ta asoláu pola guerra, la corrupción y la falta d'infraestructures, y ye'l país del mundu con más xente pasando fame según el Global Hunger Index de 2013.

Hstoria

Xeografía

Burundi ye ún de los países más pequeños d'África. El so territoriu forma parte de la falla Albertina, que ye'l brazu occidental del Gran Valle del Rift, y s'asitia sobre una meseta nel centru del continente africano. L'altor mediu de la meseta ye de 1.707 m. El picu más altu del país, el monte Heha, tien 2.685 m d'altor, y ta asitiáu al sureste de l'anterior capital del país, Buxumbura. Na provincia de Bururi alcuéntrense les fontes del ríu Nilu, que vierten el so caudal, al traviés del ríu Ruvyironza, al llagu Victoria. Ye importante tamién pal aporte acuosu al país el llagu Tanganyika, que fai de llende suroccidental del país.

El so territoriu, de clima ecuatorial, ta dedicáu mayormente a pastos o tierres agrícoles. La deforestación ye cuasi total, una y bones nun hai más que 600 km² de viesca, que mengüen amás a un ritmu del 9% añal. La perda de masa forestal ye causada pola gran superpoblación del país, qu'obliga a la xente a roturar les tierres, cada vegada más probes pola erosión. Nún intentu de conservar les escases viesques del país y los sos hábitats creáronse, en 1982, dos parques nacionales: el de Kibira, al noroeste, y el de Ruvubu al noreste.

Organización político-alministrativa

Mapa provincial de Burundi.

Burundi ta dividíu en 17 provincies, que reciben el mesmu nome que la so capital respeutiva:

  • Provincia de Bubanza
  • Provincia de Bujumbura Mairie
  • Provincia de Bujumbura Rural
  • Provincia de Bururi
  • Provincia de Cankuzo
  • Provincia de Cibitoke
  • Provincia de Gitega
  • Provincia de Karuzi
  • Provincia de Kayanza
  • Provincia de Kirundo
  • Provincia de Makamba
  • Provincia de Muramvya
  • Provincia de Muyinga
  • Provincia de Mwaro
  • Provincia de Ngozi
  • Provincia de Rutana
  • Provincia de Ruyigi

Economia

Referencies


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin