Llingües karéniques

Les llingües karénicas o llingües karen son un conxuntu de llingües tonales falaes por más de tres millones de persones al sur de Birmania. Son consideraes una caña de les llingües tibetano-birmanes.[2]

Llingües karéniques
Distribución xeográficaSur de Birmania cruciando la frontera de Tailandia
PaísesBandera de Myanmar Birmania
Bandera de Tailandia Tailandia
Falantesmás de 3,2 millones[1]
Filiación xenética

Sino-tibetanu
  Tibetanu-birmanu

    L. karénicas
SubdivisionesPa'o
Pwo Karen
Sgaw-Bghai
ISO 639-2kar
Códigu Glottologkare1337


     Karénico

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Son les úniques llingües tibetano-birmanes nes cualos l'orde de la oración ye Suxetu Verbu Oxeto, pos les demás siguen el patrón Suxetu Oxeto Verbu.[3] Esto debe a la influencia que sobre les llingües karénicas exercieron les vecines llingües mon-jemer y tai.[4] Tamién se considera escepcional que nun rexistren influencia china.[5] Pa la escritura toes estes llingües usen l'alfabetu birmanu (မြန်မာအက္ခရာ).[6]

Clasificación

Les llingües karénicas subdividir en tres grupos:

  • Pa'o
  • Pwo (Este, Norte, Oeste, Phrae)
  • Sgaw-Bghai
    • Bghai (Lahta, Padaung, Bwe, Geko, Geba)
    • Brek
    • Kayah ([este, oeste, Yinbaw, Yintale, Manumanaw)
    • Sgaw Karen (Sgaw, Paku, Mopwa, Wewaw)

Carauterístiques comunes

Les llingües karénicas constitúin un grupu filoxenéticamente bien definíu, y esisten reconstrucciones comparatives que sofiten dichu grupu como unidá filoxenética.

Fonoloxía

  • Como la mayoría de les llingües sino-tibetanes, son tonales, aislantes y orixinalmente monosilábiques: una sílaba correspuende xeneralmente a un morfema.
  • La estructura de la sílaba ye la siguiente: C¹(C²)V T (consonante, vocal, tonu). Si esiste otra consonante arrexuntada a la inicial, la segunda nun puede ser sinón [w], [l], [ɣ], [r], [j]. La vocal puede ser una nasal en Pwo, pero non en Sgaw.
  • Presenten una relativa riqueza vocálica: nueve vocales en Sgaw, xune quince ente vocales orales, nasales y diptongos en Pwo.
  • Tienen una serie d'oclusives sordes aspiraes: /ʰp, ʰt, ʰc, ʰk/ y amás la interdental sorda θ (el fonema que s'escribe th n'inglés y z en castellán), el zarru glotal ʔ, una fricativa sonora velar ɣ o uvular ʁ y la vibrante r.

Los cuadros siguientes presenten en calteres gruesos los fonemes comunes a les distintes llingües karénicas: el Sgaw de Bassein, Moulmein (Myanmar) y Massariang (Tailandia, Provincia de Tak); el Pwo occidental de Bassein y Kyonbaw; el Pwo oriental de Moulmein, Tavoy y Hpa-An; el Taungthu o Pa'o, ele Kayah-li o Kareni de la contorna de Mae Hong Son (Tailandia, Provincia de Tak); los demás fonemes son propios solamente de delles d'estes llingües:[7][8][9][10][11]

Consonantes

L'inventariu consonánticu carauterísticu d'una llingua karénica ye:[ensin referencies]

 LlabialesDentalesAlveolaresPost-
alveolares
PalatalesVelaresGlotales
Nasalesmn  ɲŋ 
Oclusivessordesp t  kʔ
sonoresb, ɓ d, ɗ    
aspiraes    
Africaesnon aspiraes    c  
aspiraes      
Fricativessordes θsɕʃχh
sonores     ɣ, ʁ 
aspiraes      
Vibrante   r   
Llateral   l   
Aproximantes w   j 
Notes y comentarios
  1. Implosivas: En Pwo occidental (dialeutu de Kyonbaw ) rexístrense trés oclusives sonores: /b/ y dos implosivas /ɓ/ y /ɗ/.
  2. Les africaes alveo-palatales varien llibremente /s/ a /sʰ/ en Pwo oriental; /k/ a /kʰ/ en Sgaw occidental.
  3. La interdental sorda /θ/ ta presente en toles llingües, sacante en Kayah y en Taunthu/Pa'o. Xeneralmente pronúnciase «s» en Tailandia.
  4. Les consonantes fricatives velares tán presentes en toles variedaes, salvoe en Kayah y en Taunthu/Pa-O.
  5. La aproximante alveolar ɹ/ del Pwo occidental remplaza la llateral l en del Pwo oriental y dacuando la del Taunghtu/Pa'o.
  6. /w/ puede pronunciase /v/ en Kayah, y en Taungthu, si tán en posición inicial.
  7. La aproximante palatal j} puede realizase como la fricativa palatal sonora ʝ o la fricativa alveolar sonora z y dacuando como fricativa postalveolar sonoraʒ nel Sgaw de Tailandia.

</poem>

Vocales comunes al Sgaw, Taungthu-Pa'o y Kayah (Li)

AnterioresCentralesPosteriores
Zarraesiɯ / o
Semicerradasyo
Mediesǝ / ɤ
Semiabiertasε ʌ / ɔ
Abiertesa

Particularidaes1- Solamente Kayah tien la vocal ʌ

2- El Taungthu-Pa'o tien los diptongos /ai/ y /ei/

Vocales y diptongos del Pwo

OralesNasales
AnterioresCentralesPosterioresAntrioresCentralesPosteriores
Monoptongos
Zarraesiɨɯ / o
Semicerradasyo
Mediesǝ / ɤɤ̃ õ
Semiabiertasε ɔ
Abiertaa ã
Diptongos
Semicerradaseiɤɯouɤɯ̃
Abiertesaiau

Pa ver una presentación de les vocales nel Pwo occidental[10] y de les consonantes del Pwo oruiental.[11]

Tonos

Los tonos varien d'una llingua a otra ya inclusive d'una rexón a otra. Caracterícense polo xeneral pola presencia de tres registros: alto, mediu y baxu, combinaos o non con un zarru glotal; en Pa'o hai un tonu altu descendente; en Kayah un tonu baxu ascendente. L'altor relativu y la modulación son variables.

Gramática

  • Como se dixo l'orde de la frase ye Suxetu Verbu Oxeto.
əwe /ʔãN / mɪ / be /cəpãN /θo (Y-Pwo)
?a_ / ?é / di / hpu' / jépu_ / hu' (Kayah Li)
él / come / arroz /como /xaponés /como/
'él come arroz como un xaponés'
  • El nome ye invariable. Añadir un sufixu o otru nome pa estremar el xéneru femenín del masculín: asina en Kayah (Li):
'los chinos' / hé mo_ 'una china' / hé phé 'un chinu'
en Sgaw
θ'raˌ 'un maestru' / θ'raˌ-myˌ 'una maestra'
  • Hai xune serie de clasificadores que s'empleguen obligatoriamente con un nome cuantificado: hto nin dy (gochu/dos/clase animales), dos gochos (Y-Pwo); hpô'-θaˌ lwi_ ra (neñu/cuatro/clase humanos), cuatro neños (Sgaw).
  • El verbu nun se conxuga. Partícules asitiaes antes o dempués del verbu indiquen los diversos maneres:
ye/?oˌ mé /wi/li'/ (Sgaw)
yo /como arroz/terminar/agora/
'yá comí'
  • Como n'otres llingües fundamentalmente monosilábiques, la mayoría de les pallabres tán formaes por una o dos sílabes, pero dacuando xúnense más sílabes por aciu dos métodos de formación qu'espliquen la esistencia de formes más llargues: derivación pola adición de sufixos y composición pola xunta de dos nome y verbu o verbu y nome. Asina en Sgaw, pra-chwô-hpô que significa alumnu(s) ta compuestu de pra (clasificador pa humanos), de chwô (escuela) y de hpô (sufixu pa ciertes categoríes de persones).
  • Les llingües Karen recurren a la serialización verbal:

ye/xwé_/'/kou'/ (Pwo)
yo/mercar/comer/bizcuechu
Merqué un bizcuechu y comer .

Comparanza léxica

Los numberales en distintes llingües karénicas son:[12]

GLOSAPa'oPwoSgaw-BghaiPROTO-
KAREN
Orien.Occid.PhraeLahtaBrekKayah Or.YinbawS'gaw
'1'də̀51làŋna21-ə̀tə-tə́*də̀
'2'51kʰiŋ45-ɲə̀ŋdágínʌ̄ŋə́kʰí*kʰi~nì
'3'sòmθɛ̃51θàŋsəŋ45-tə̄ᵗŋsɤ́θə́*sam
'4'lítʔli24líʔliŋ21-lwìlwīlwílwî*lwiʔ
'5'ŋá1jaíʔje21-ɲìŋjɛ́ŋɛ̄-ŋaíjɛ̀*ŋaí
'6'51xuŋ45-sʰwáʔsúʔsʊ́ʔ
(=3·2)
sō swáʃú*xu
'7'nʊ́ʔnwi51nwìnoj45-ɲwɛ́ʔn̥ɛ́sō swá tə-nwɛ́nwí*nwiʔ
'8'swátʔxo³xóʔxoʔ45-sʰṳ̀ʃísólwī swásʰɔ́xɔ́ʔ*xóʔ
'9'koʊ́ʔkʰwi24kʰwìkʰwiŋ45-kʰwíkíʔlwī swá tə-kʰwɛíkʰwí*kʰwi
'10'tə̄ʃícʰi51kə̄sʰìciŋ45-ʃə̄tʃʰíchʌ̄lə̄ʃɯ́tə̄sʰí*də̄-sʰí

Referencies

* George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill.

Enllaces esternos